Arxiu de la categoria: Òscar Cadiach

K2 HIVERNAL, Kurt Diemberger, Òscar Cadiach, Pakistan

El pont de Mahoma 160. Mingma Sherpa: ‘Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues (en referència a Sergi Mingote)’

Dissabte passat van viure en poques hores de diferència les dues cares de la muntanya, les dues formen part de la seva idiosincràsia, sempre estan presents. El cim no s’assoleix fins que s’arriba al camp base, ho hem repetit centenars de vegades en aquest programa. 

El fil de la tragèdia és molt fi i sempre ens persegueix als grans cims. Una realitat, la més difícil d’encaixar, que Kurt Diemberger ens definia amb dures paraules. L’alpinista austríac, l’any 1986, també va mirar directament al ulls de la fatalitat, i també va ser al K2,  la ‘gran piràmide de vidre’, com ell l’anomena. 

El K2, aquesta gran piràmide és també un gran bloc de gel, i qualsevol contratemps té conseqüències. Dissabte, l’alpinista de Parets del Vallès, Sergi Mingote, va pagar el preu més car per la muntanya. Avui hem encetat el programa amb el seu record, i amb tot l’escalf possible per la seva família i amics. Al Sergi, el company de la cordada del programa Sebastià Poy li ha dedicat un emotiu poema, així com també als nepalesos que fan fer el cim hivernal del K2. N’hem parlat amb Òscar Cadiach, que també coneix molt bé aquesta muntanya, i amb Ricard Fernández. 

Hem connectat amb el Nepal per sentir la veu de Mingma Sherpa, màxim responsable de Seven Sumits Treks. De moment, que tinguem constància, només ha fet declaracions al The New York Times, on assegurava que van estar a punt d’abandonar l’intent. També relatava que a les 2:30 hores de la matinada de dissabte 16 de gener, van posar els peus fora de les tendes del C3 (7.350 m). A l’exterior, foscor i a una temperatura de -60ºC. 

Mingma Sherpa ens diu, literalment: «Gràcies a tots. Nàmaste des de Katmandú. Ho sentim molt per les pèrdues dels muntanyencs (Mingote). Molta gent ho sent, és molt trist. Així es la muntanya, tothom ho sap. Tots els alpinistes catalans i d’Espanya ho saben molt bé. Jo els ho he explicat”. (En referència als Sherpas que van participar a l’expedició, afirma: “Vivim (estan) al camp base i ara estan bé, al Pakistan, i vindran aviat a Katmandú».


Podeu recuperar el programa en el que Mingma Sherpa ens va acompanyar als estudis de la ràdio, a Tarragona Ràdio, el 2014. Aquell dia va assitir com a conferenciant al cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona.  


I hem tancat el programa anant a tocar pedra (a escalar) a un dels pocs llocs del terme municipal de Tarragona on podem fer aquesta pràctica aquests dies de confinament municipal per la pandèmia sanitària de la Covid-19. Hem anat a tocar de Sant Simplici, a una zona coneguda com el boulder de al Mora, tot i que en realitat es tracta del massís de l’Apotecari.  Hi hem anat amb Andrea Pérez, Josep Maria Bonachí i Josep Suñé. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 160, amb Lluís comes a la part tècnica.

Facebooktwitter
General, Òscar Cadiach

El pont de Mahoma 155: ‘Cumbres a ciegas’. Descarrega i Cadiach al cim de l’Aneto des de l’Artiga de Lin

Les tres darreres sessions ajornades per la COVID19 del Cicle de Muntanya de la Diputació, han quedat suspeses definitivament. El proper Cicle es farà la tardor de 2021 amb els conferenciants Edu Marín, Rafa Vadillo i Carlos Suárez, que malauradament no han pogut participar enguany. En parlarem amb el programador i ànima del cicle, Pau Salas. 

I coneixerem el projecte ‘cumbres a ciegas’ de l’atleta paralímpic Gerard Descarrega, de la mà del company de cordada i alpinista Òscar Cadiach. La primera muntanya que han trepitjat plegats ha estat l’Aneto, superant el mític Pont de Mahoma que dona nom al nostre programa. El repte és anar guanyant alçada fins arribar, perquè no, als vuitmils.

I tancarem el programa passat pels Ports, amb les rutes que han fet aquests dies els companys Sebastià Poy i Josep Maria Bonachí. I d’una espectacular posta de sol a la mola de Colldejou.  

I us explicarem com s’ha adaptat a la pandèmia el rocòdrom Slab climbing, de Reus, amb el seu responsable, Pau Salas. Intensificació de la neteja, bona ventil·lació i, sobretot, magnesi líquid en una dissolució d’alcohol. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 155.

Facebooktwitter
Aneto, Òscar Cadiach, Vall d'Aran

El pont de Mahoma 151. L’Aneto des d’Artiga de Lin, a la Val d’Aran

Us expliquem la ruta fins a l’Aneto (3.404 m) des d’Era Artiga de Lin, havent fet nit al refugi Malh des Pois, a Vilamòs, i un bivac al llac de Salterillo.

Sortida amb els companys del Club Alpí K2, amb Òscar Cadiach de guia i la companyia d’un campió olímpic, Gerard Descarrega. 
Descarrega va conquerir el juliol a Fuenlabrada la victòria als 400 metres T-11 juntament amb el seu guia Guille Roig i tots dos seran a la cita dels jocs paralímpics de Tokio 2020. Es van proclamar campió estatal en la marca atlètica, als seus 25 anys. Abans de la cita paralímpica, han d’anar al mundial, el novembre a Dubai.

I la lleidatana Laura Castellarnau culmina a la Pica d’Estats (3.143 metres) l’empresa de tota una vida que ha dedicat al muntanyisme. Nascuda a Balaguer, i resident entre Barruera i el Pont de Surt, va culminar els 217 pics de 3.000 metres dels Pirineus. 

Doncs bé, avui us saludem des de la terrassa de l’H10 Imperial Tarraco, hem cercat un lloc alt de Tarragona. Una talaia amb espectaculars vistes del patrimoni romà de Tarraco, als peus de l’Amfiteatre i el circ Romà. Després de 3 anys tancat, ara fa un mes que ha reobert al públic. Conversarem amb la directora de l’hotel, Silvia Schall

Facebooktwitter
Alpinisme, Destacat, Krzysztof Wielicki, Òscar Cadiach

El pont de Mahoma 146. Krzysztof Wielicki: ‘El primer piolet el vam fer amb arrels d’arbres’

El passat mes de març, la pandèmia de la covid-19 obligava a ajornar el cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona. Va ser just després de la conferència de Krzysztof Wielicki, primer alpinista en coronar l’Everest hivernal (1980) és un dels noms estrella del Cicle de Muntanya, que enguany girava al voltant de l’excel·lència en l’aventura.
Aquest gran himalaista polonès, ha estat punta de llança de moltes generacions d’alpinistes al seu país, amb els que va fer la primera hivernal al Kangchenjunga, el 1986, al costat d’un altre dels grans, Jerzy Kukuczka. Dos anys després sumaria en solitari la primera hivernal al Lhotse. En el seu palmarès destaca que va ser el cinquè alpinista en coronar els 14 vuitmils sense oxigen addicional. Va rebre el premi Princesa d’Astúries dels Esports el 2018 i el Piolet d’Or el 2019. També ha estat cap d’expedició al K2 hivernal, la gran assignatura pendent dels vuitmilistes. Wielicki va venir a Tarragona el passat 5 de març, amb la conferència i projecció: ‘la meva elecció’. Abans de la conferència el vam poder entrevistar, i ens havia quedat pendent emetre la seva conversa. Avui us l’oferim. 

Krzysztof Wielicki encarna una generació d’alpinistes polonesos que els anys 80 van decidir fer història a la seva manera, conquerint les muntanyes més altes de la terra a l’hivern. Les seves gestes no les ha repetit cap altra alpinista en més de tres dècades, com la primera hivernal de la història en solitari al Lhotse, el 31 de desembre de 1988. Els vuitmils eren llavors territori on ja havien deixat una empremta figures com Reinhold Messner, amb qui Wielicki, per cert, compartia el 2018 el Premi Princesa d’Astúries dels Esports.

Les grans gestes no s’aturarien

Després de tota una joventut escalant les parets i muntanyes dels Tatres, a la serralada dels Carpats, se succeirien les grans expedicions, sempre en estil alpí. Amb els dit d’una mà podem comptar els alpinistes que han pujat un vuitmil hivernal per primera vegada. Si comptem els que ho han fet en solitari, ens sobren més de la meitat dels dits.

Wielicki és el cinquè alpinista de la història en coronar els catorze cims més alts de la Terra sense oxigen addicional, el primer va ser Messner. El segon va ser un altre polonès, Jerzy Kukuczka, amb qui Wielicki va coronar la primera hivernal al Kangchenjunga, el 1986. Abans, però, el 1980 va obrir la veda dels hivernals pel boc gros, amb el sostre del món, l’Everest, amb Leszek Cichy.

De la mà d’un altre dels grans referents de la història de l’alpinisme Andrzej Zawada, Wielicki i tota una generació de companys polonesos van signar alguna de les millors pàgines de la història, obrint una era diferent que ha arribat fins als nostres dies, amb un gran repte pendent, el k2 hivernal. Un repte en el que el polonès ha participat en més d’una ocasió com cap d’expedició.

Com ell mateix diu quan li posen un micròfon davant, és una mena d’ambaixador del grup, amb noms com Kukuczka, Cichy, Voytek Kuryka o Wanda Rutkiewicz. Alguns ja no hi són, però el seu llegat romandrà per sempre en la memòria col·lectiva de les grans gestes.

Wielicki sempre ha defensat el valors, la superació, molt conscient de l’impacte que van tenir fa unes dècades i del que encara suposa pels joves del seu país. Krzysztof Wielicki (1950) és la gran estrella enguany del cicle de Muntanya de la Diputació. I, curiosament, vindrà a la ciutat a fer la conferència ‘Mi elección” just el dia del seu aniversari.

El pitó de Robert Schauer al cim del Nanga

Menció a banda mereix l’ascensió de Wielicki al Nanga Parbat, el 1996. Tenia tots els elements en contra. Tots, vol dir tots. Completament sol a la muntanya, final de temporada i ja no quedava ni l’ombra de les tendes. Desconeixia la ruta, no hi havia estat mai abans i tampoc sabia que es trobaria dalt. Al final, però, la sort estaria del seu costat. Hi ha una anècdota molt bona. Al cim del Nanga (8125m) va tenir la fortuna de trobar-se un pitó que s’havia deixat l’austríac Robert Schauer vint anys abans, el 1976, en el que es podia llegir: “Àustria 76 High Mountain Grass”.

Uns anys després, al Festival de Cinema de Trento, Wielicki estava parlant sobre l’expedició i va mostrar el pitó. Algú entre el públic, amb accent austríac, va saltar i va dir: “Es meu!”.

Benvinguts al Pont de Mahoma 146

Facebooktwitter
General, Òscar Cadiach

Reportatge de l’expedició d’Òscar Cadiach al Pobeda

L’alpinista Òscar Cadiach trepitja els 7.000 metres del Pobeda, també conegut com a cim de la Victòria, però el cim d’aquesta muntanya de 7.439 metres Kirguizistan haurà d’esperar. Malgrat arribar a la gran aresta que condueix a coronar-lo, han fet marxa enrere degut als forts vents, entre 50/60 km /h, la poca visibilitat i les baixes temperatures.

Així ho ha explicat al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, on ha afegit que el constant perill d’allaus i els seracs en constant moviment, afegien un excés de perillositat.

El passat cap de setmana, a mesura que baixaven -van iniciar divendres el descens- el temps ha empitjorat, trobant-se zones amb visibilitat no superior als dos metres i amb grans escletxes cobertes per la precipitació de neu, que ha estat una constant en tota l’expedició.

Cadiach ha intentat la muntanya més alta de les exrepúbliques soviètiques al costat de dos alpinistes bascos, Javi Munduate, amb qui ja va coincidir al Manaslu i al Broad Peak, el 2011 i 2012, respectivament i amb Lula Florinda. També ha fet cordada amb dos alpinistes hongaresos, Albert i Zoli Kovács.

El Pobeda està considerada una muntanya d’accessibilitat difícil amb unes condicions de duresa i llargada més similars a les d’un 8.000. És el cim que està més al nord del globus, juntament amb el Khan Tengri (7.010 m). En aquesta muntanya veïna, Milan Radovic es va estimbar des del C4, possiblement pel trencament d’un gran bloc de gel sota els seus peus, segons publica la revista Desnivel. Va ser un dels alpinistes de referència a Montenegro. 

L’expedició de Cadiach va instal·lar un C3 a 6.400 metres i un C4 a 6.800 metres, on van trobar el pas previ a l’inici de l’aresta fins el cim. El tarragoní ha relatat que van haver d’instal·lar 180 metres de cordes fixes i superar els continus allaus que es donen al Pobeda en aquesta època de l’any.

Els vents de 50-60 km / h i temperatures de -30 graus als 7.000 metres, amb l’afegitó de que calia descansar en coves de neu de la pròpia muntanya dificultaven l’èxit en cas de seguir fins al cim, i la posterior tornada.

Després de fer una parada per descansar, l’endemà -divendres- van seguir el descens després d’una forta nevada i de diversos allaus que van afectar els camps d’altura. 

Cadiach es mostra satisfet de l’expedició, malgrat no haver arribat al cim, i diu que el Pobeda serà un gran entrenament de cara a fer la temporada que ve el Gyachung Kang, el set mil més alt del món, amb 7.952 metres.

Guardonat amb la Flor de Neu d’Honor a Torelló

Durant l’expedició ha transcendit que Òscar Cadiach rebrà enguany la Flor de Neu d’Honor al Festival BBVA de Cinema de Muntanya de Torelló, com a homenatge a la seva trajectòria i als 14 vuitmils principals sense oxigen addicional, que completava el 2017 al Broad Peak. També se li reconeixerà la seva vessant com a realitzador de diversos documentals i les obertures mundials.  

Torelló tornarà a acollir el millor cinema de muntanya del 15 al 24 de novembre, en la 37a edició del Festival amb Alaska i el Yukon com a protagonistes

Benvinguts al Pont de Mahoma

Facebooktwitter
Òscar Cadiach

El Pont de Mahoma 127. Cova subterrània del carrer Gasòmetre de Tarragona

Es desvetlla un dels interrogants pendents del mapa de la Tarragona subterrània. S’ha pogut documentar una part del sifó terminal de la Cova Urbana del carrer Gasòmetre. Era una assignatura pendent que el passat més de març van resoldre un nombrós grup d’espeleòlegs.

Feia set anys que no es feia cap immersió a la sala Rivemar, que està inundada.

La cova del carrer Gasòmetre es va descobrir de forma accidental durant unes obres en un pàrquing d’aquest carrer, l’any 1996.

Una quarantena d’especialistes en espeleobusseig van fer les immersions el cap de setmana del 16 i 17 de març, de la mà de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) i amb l’ajut d’espeleobussejadors valencians. Han pogut topografiar uns 200 metres més de galeries al sifó terminal, per sota del nivell del mar, en una zona subterrània situada més amunt de la Rambla Nova, si busquem l’equivalent a la superfície de la ciutat. Encara no se sap amb exactitud fins on arriba aquest sifó Terminal, però amb aquesta nova campanya han conclòs que la cova segueix el traçat d’una gran fractura a les roques -diàclasi- que es dirigeix cap a la Plaça de la Font, mantenint-se sempre sota el nivell del mar i sense un final aparent a la vista.

Les dificultats tècniques de l’exploració han estat nombroses, ha estat necessari el porteig de més de 100 quilos de material per cadascun dels 4 membres de l’equip d’atac, incloent-hi 6 ampolles d’aire comprimit a 200 atmosferes. Els passos estrets, el desconeixement de la profunditat exacta on es treballaria i la reduïda visibilitat per la remoció dels sediments que provoquen els submarinistes amb el moviment de les aletes, també han donat complexitat a l’expedició.

N’hem parlat amb Josep Lluis Almiñana, president de la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona (SIET) i Josep Maria Plana.

També us hem explicat que el company de cordada radiofònica, Òscar Cadiach ajorna la seva expedició al Gyachung Kang. L’alpinista tarragoní tenia intenció d’explorar aquesta primavera la quinzena muntanya més alta de la terra i obrir-hi una nova ruta.

La logística i els feixucs tràmits necessaris per pujar la muntanya s’han dilatat excessivament, el que obliga ara a Cadiach a traslladar l’expedició a la tardor.

Ho ha anunciat al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, on ha explicat la complexitat d’una muntanya situada a cavall entre dos països, la Xina i el Nepal.

De fet, la intenció inicial de l’alpinista era pujar per la vessant xinesa. Una opció que ja va descartar en no obtenir resposta afirmativa a l’hora de sol·licitar els permisos en aquest país.

Caldrà esperar fins a la tardor per una expedició que és complexa, en la que l’alpinista recupe l’esperit d’aventura i la puresa de les tradicionals ascensions alpines.

El Gyachung Kang és el set mil més alt del món, amb 7.952 metres i, com hem dit, la quinzena muntanya més alta del món.

Sentim Òscar Cadiach.

Cadiach va completar els 14 vuitmils principals el juliol de 2017, en coronar el Broad Peak. El Gyachung és el primer gran repte del tarragoní després d’aquella gesta que el va convertir en el primer català en completar els 14 vuitmils sense ajuda d’oxigen addicional.

L’alpinista tarragoní ja ha obert abans noves rutes a les grans muntanyes, com la del Broad Peak Central, la “Fem Tarragona” per la vessant xinesa, l’any 1992, o la “Free Tibet” al Cho Oyu, quatre anys després.

El Gyachung Kang s’ha coronat en contades vegades. La primera va ser fa més de 50 anys, el 1964.

Benvinguts al Pont de Mahoma 127

Facebooktwitter
Alex Txikon, Òscar Cadiach

El Pont de Mahoma 118. Alex Txikon vol tornar a fer una hivernal històrica, aquest cop al K2

L’alpinista Alex Txikon ha fet públic des de Bilbao que intentarà el K2 hivernal amb el gallec Félix Criado, i amb un equip format per altres deu persones. Tots dos ja van intentar la segona muntanya més alta del món, el 2013. No hi ha hagut gaires intents hivernals al k2, amb una sola mà podem contar els intents de polonesos i russos, i ens sobren dits. Això, tot i que és l’últim vuitmil pendent en època de baixes temperatures, que poden arribar als 50 graus sota zero. Marxen el 2 de gener cap al Baltoro, com ens ha explicat en directe.

De fet, aquest hivern també han demanat permís per pujar aquesta muntanya del Pakistan una expedició russa. L’alpinista basc ja compta amb una primera hivernal en la seva trajectòria, la del Nanga Parbat(8.126 m) ara fa 2 anys, el 26 de febrero de 2016, amb Ali Sadpara i Simone Moro.

L’expedició de Txikon s’acompanya també de diversos científics, és el projecte interdisciplinari Balelur, liderat pel centre d’excel·lència en investigació del canvi climàtic, el Centre Basc per a la Recerca del Clima (BC3). Es vol estudiar l’efecte del canvi climàtic sobre la glacera del Baltoro i la mateixa muntanya, el K2 (8.611 m). També s’estudiarà la percepció dels habitants de la regió davant aquest fenomen, els seus impactes i les mesures d’adaptació. Es posaran estacions meteorològiques a la muntanya en forma de piràmide, en una expedició que vol deixar, també, la mínima petjada possible de residus i consum de querosè.

Finalment, el K2-Xtreme Genetics Project, també anirà amb Txikon al K2, un estudi pioner d’investigació sobre la falta d’oxigen en condicions hivernals extremes. N’hem parlat amb ell, que amb Òscar Cadiach ha coincidit en l’extrema variabilitat d’aquestes ascensions hivernals, subjectes sovint a múltiples factors que s’escapen a la raó humana. També han parlat de les possibles rutes per garantir l’èxit de la coronació.

Com reacciona el cos humà quan fa vent i el termòmetre registra -50 graus sota zero? Oscar Cadiach ens recorda el que li va explicar Ali Sadpara: “És com tenir agulles de vidre de glaç que clivellen els pulmons”

Aquest dijous, d’altra banda, hem obert la temporada radiofònica de neu. Hem conversat amb Xavier Bigordà, director d’Espot Esquí i Port Ainé (Ski Pallars). Tot i la meteorologia dels darrers dies, amb unes temperatures més altes del que seria habitual, les nevades de fa unes setmanes, la producció de neu i l’intens treball dels equips de preparació de les pistes, han atret ja molts esquiadors a pistes, durant el passat pont de la Puríssima. Espot i Port Ainé, al Pallars Sobirà, han rebut la visita de 10.255 persones, que han pogut baixar per les 15 pistes de Port Ainé i les 9 d’Espot, el que s’ha traduït en el 60% i el 41% domini esquiable, respectivament. Us hem parlat de l’oferta de neu, però també de la riquesa d’un territori enmig de Parcs Naturals i Nacional i amb reclams potents com la seva gastronomia, amb la Girella o el Tupí com a reconeguts emblemes.

Hem escoltat les veus dels companys de cordada: Òscar Cadiach ens ha recomanat el llibre “3 nits de torb i 1 Cap d ‘Any, Una tragèdia al Pirineu” de Jordi Cruz i Sierra. Relat intens de l’episodi de torb que assolà el Pirineu, de forma terrible i sobtada, els darrers dies de l’any 2000. El vent, la neu i una baixada brusca de les temperatures van provocar la tragèdia de muntanya més important que es recorda al Pirineu català. Diversos grups d’excursionistes s’hi trobaren atrapats, sobretot al voltant del cim del Balandrau. Una bona proposta per aquest Nadal, com també ho és el llibre del company periodista i amic del programa Francesc Joan, ‘Els 14 vuitmils d’Òscar Cadiach i Puig’, amb 300 fotografies i textos sobre les ascensions del company de cordada als 14 cims més alts de la terra sense l’ajuda d’oxigen addicional.

Josep Maria Bonachí ens ha portat de ruta per les muntanyes, pel Priorat i fins el cim del Montalt. I Sebastià Poy ha tancat aquest programa 118 amb un poema, com a bon raspsode que és.

Programa conduït per Josep Suñé i amb Lluis Comes a la realització tècnica.

Per cert, aquesta setmana s’ha complert el dia Internacional de les Muntanyes. Benvinguts al Pont de Mahoma 118!

 Facebooktwitter

allau, Alpinisme, Òscar Cadiach

El Pont de Mahoma 116. Allaus amb el centre Lauegi. Anem al refugi del Malniu i a fer el trekking del Manaslu

Encetem una campanya hivernal en la que la neu primerenca ja ha estat protagonista. Ha nevat molt abans que altres anys, en va creuar una bossa d’aire fred, que va deixar neu a cotes altes i, fins i tot, han obert ja una pista d’esquí, la Masella, el cap de setmana del pont de Tots Sants.

Aquesta arrencada atípica de la temporada la comentarem amb el centre de Lauegi del consell General d’Aran, que ja ha hagut d’emetre un primer butlletí de perill d’allaus. En parlem amb una de les seves científiques, la biòloga al Montse Bacardit.

Per cert, si aneu aquest proper cap de setmana a Vic, organitzen la Fira de la Muntanya, al recinte firal el Sucre de la capital osonenca. Hi trobareu conferències i activitats, un open Bloc d’Escalada i molt d’ambient muntanyenc.

Ja tenim neu a cotes altes, i us propossem activitats per gaudir-ne, sempre amb seguretat i fent cas dels consells dels que en saben, com els guardes dels Refugis. De fet, anirem fins els refugi del Malniu, a la Cerdanya. Us volem recomanar una sortida nocturna amb raquetes de neu.

Un refugi que va ser noticia la setmana passada, quan dos excursionistes es van perdre al Puigpedrós. Van ser localitzats amb vida per un helicòpter de la gendarmeria francesa a la zona del Malforat, al costat francès de la Cerdanya. Van ser evacuats a l’hospital, després de més de 40 hores perduts, amb símptomes d’hipotèrmia i congelacions. Tots dos havien arribat cap a dos quarts de deu del matí de dissabte al refugi en cotxe i s’havien proposat pujar la muntanya tot i el mal temps i les advertències dels dels refugi. Els hi hem demanat què els van aconsellar.

Per cert, veurem si al final han de pagar els milers d’euros que va costar el seu rescat, amb un gran desplegament de per part dels Bombers de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, la Gendarmeria francesa i els Agents Rurals.

I anirem fins al Nepal, on tenim un equip de la cordada del programa, amb Òscar Cadiach i Sebastià Poy, que han posat els micròfons a la capital, Katmandú, i en diverses poblacions del camí, com Arughat Bazaar o SOTIKHOLA. Estan fent els trekking cap al Manaslu, ‘la muntanya dels esperits’.

Benvinguts al Pont de Mahoma 116!

Facebooktwitter

14 x 8000, Alpinisme, BroadPeak17, Òscar Cadiach

El Pont de Mahoma 111. Un any després del cim d’Òscar Cadiach al Broad Peak

Ara fa un any arrencaven un programa que no sabíem si tindria final. Va ser a la una de la matinada, la nit del 27 de juliol -aquesta propera nit- i ens van mantenir tota la nit en vetlla, fins l’endemà a les 8.41 minuts del matí (hora nostra) les 11.41 al Karakorum, al Pakistan.

Divendres farà un any d’un dels programes més emotius que hem viscut en quatre temporades de ràdio al Pont de Mahoma. Vam engegar un programa especial que s’allargava fins l’endemà -més de 9 hores de directe- fins que vam rebre una trucada d’Oscar Cadiach des dels 8.047 metres del cim del Braod Peak.

En aquesta muntanya del Pakistan, l’alpinista tarragoní i company de cordada radiofònica va completar els 14 vuitmils principals de la terra sense ajuda d’oxigen addicional. Avui ho hem recordat.

L’estudi de la ràdio va esclatar en alegria en rebre la trucada, i va ser molt difícil contenir les llàgrimes d’emoció, després de quatre temporades seguint els intents infructuosos de Cadiach al Broad.

Un gran equip, una gran cordada radiofònica d’aquell especial Pont de Mahoma comandat per Josep Suñé, amb Sebastià Poy, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena, Ricard Fernández i Rafa Olivier.

Amb els tècnics Lluís Comes i Joan Maria Bertran i el suport de Tere Ortega es va completar l’equip de retransmissions d’aquella històrica nit. L’equip també ha rememorat un any després l’emoció viscuda i desfermada just després de la trucada de Cadiach.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

El programa especial va merèixer una menció de qualitat en la 18ena edició dels Premis de Radio Associació de Catalunya, en una gala celebrada el maig d’enguany a l’Auditori de l’Once de Barcelona. Va ser per la repercussió que va tenir a nivell català, estatal i fins i tot internacional.

Un programa en els que hem pujat el Montardo, (2.883,3m) i ho ho hem fet per les dues vessants, la de la Vall d’Aran (des d’Arties) i la de la Vall de Boí, des de l’estany de Cavallers. També hem ascendit els 2.921 metres del Carlit, des del llac de les Bulloses, la muntanya més alta de la Cerdanya.

El programa de l’any després, l’hem dedicat a Muhammad Ali Sadpara que va fer cim ara fa un any amb l’Òscar al Braod, i fa pocs dies ha coronat el K2 completant tots els vuitmils del seu país, el Pakistan. Li hem dedicat a Sadpara i a un altre HAP d’altura del Pakistan, que morir l’any 1999. És Amir Mehdi, que va participar en l’expedició austríaca que va aconseguir el primer ascens al Nanga Parbat, el 1953, i en l’expedició italiana que va aconseguir el primer cim del K2, el 1954. Conegut per haver sobreviscut en aquesta expedició juntament amb l’alpinista italià Walter Bonatti, a una nit de bivac a l’aire lliure a més altitud, uns 8.100 metres. Cadiach també ha tingut paraules de record per l’amic Alberto Zerain, que ens deixava poques setmanes abans, al Nanga Parbat. 

Benvinguts al Pont de Mahoma 111.

Facebooktwitter

BroadPeak17, Òscar Cadiach

Cadiach ofereix les imatges del cim del Broad Peak a la seva gent

Feu un comentari

Òscar Cadiach ofereix les imatges del cim del Broad Peak a la seva gent. L’alpinista tarragoní comparteix amb el seus l’èxit dels 14 vuitmils sense oxigen addicional.

Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017
Cim del Broad Peak (8.047 m) 27 de juliol 2017

Serà aquest divendres (21 hores) en un acte/sopar obert a tothom, a la central de Fleca Flaquer al carrer de la Plata del polígon de Riu clar. El sopar tindrà un preu popular de 10 euros. Per primera vegada des de que va conquerir el passat 27 de juliol el Broad Peak, es projectaran les imatges de la seva arribada al cim d’aquesta muntanya del Pakistan, de 8.047 metres.

CADIACH ASCENS 2
L’alpinista vol agrair l’escalf que ha rebut per part de la ciutadania, amb múltiples mostres de suport com les rebudes en el decurs del programa que Tarragona Ràdio va fer el dia de l’atac al cim, en un especial de més de 10 hores del Pont de Mahoma. En una entrevista al mateix programa, Cadiach ha destacat que ja ha pogut començar a pair el que va viure ara fa unes setmanes al Karakorum i que ara és el moment de compartir-ho amb tothom; especialment amb aquells que l’han felicitat i li han donat suport en els dos mesos que ha durat l’expedició al Broad Peak.

CADIACH ASCENS

D’altra banda, diu que li ha fet molta il·lusió i li va arribar al cor l’homenatge que la setmana passada li fa fer el Nàstic, el dia que va fer el xut d’honor i el president del club, Josep Maria Andreu, li va lliurar la samarreta grana amb el dorsal número 14.

nastic cadiach
Sobre la seva carrera alpinística, Cadiach diu que al Broad tanca una etapa que ara li permet dedicar-se a la muntanya però explorant també altres facetes, i plantejar-se, fins i tot, noves obertures en cims de 6.000 o 7.000 metres.
Aquest mes d’agost mateix, l’alpinista marxa cap al Mont Blanc, el cim més alt de l’Europa Occidental (4.008 m) que ja ha pujat en 34 ocasions. Ja a l’octubre, acompanyarà també a uns clients al Cerví, als Alps. Serà el mateix mes que viatjarà a Àfrica per pujar el Kilimanjaro.

Facebooktwitter