Arxiu de la categoria: Òscar Cadiach

14 x 8000, allau, Alpinisme, Anna Pujol, Broad Peak 15, Camp base, Carles Figueres, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach, Pakistan

Cadiach i el seu equip, sans i estalvis però ‘tocats’ per un allau amb un desaparegut i dos ferits greus

Feu un comentari
Tots els integrants de l’expedició de l’alpinista tarragoní es troben sans i estalvis al camp base.

No els ha afectat l’allau que aquest dilluns al matí, cap a les 11 hores –unes 3 hores menys a Catalunya- ha afectat de ple un HAP (High Altitude Porter) pakistanès, que es dóna per desaparegut, i ha ferit de gravetat dos alpinistes més, entre ells a japonesa, Sumiyo Tsuzuki, membre de la mateixa expedició internacional amb la que Òscar Cadiach comparteix el permís.
Els 5 integrants de l’expedició; Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, la metgessa Anna Pujol i Òscar Cadiach es troben bé, i han participat en les tasques de rescat de la companya japonesa, que forma part de l’anomenat grup dels ‘alemanys’ liderat pel suís, Julian Beermann.
Òscar Cadiach ha dit a través d’una comunicació aquesta tarda que ‘hem estat pràcticament tot el dia per a poder rescatar la companya japonesa, del nostre equip, amb una fractura greu oberta de peroné”.
Afegeix Cadiach que estan esperant un helicòpter per poder evacuar-la demà –dimarts- al matí.
Diu l’alpinista que l’accident els ha deixat a tots molt ‘tocats! Hem patit 5 allaus més durant el rescat, en el qual hem participat gairebé tots”. L’alpinista vol enviar des del camp base un missatge de tranquil·litat a amics i familiars.
Afegeix que resten a l’espera de veure com evolucionen aquest dimarts les coses.
També ha parlat de l’allau Patxi Goñi, company d’expedició de Cadiach, que reproduïm literalment:
“Ha caigut un allau que ha enxampat a gent que estava pujant del CB al CI. Hi ha hagut diversos afectats però el pitjor ha estat la mort d’un portador d’altura Pakistanès. La nostra companya d’expedició, la japonesa, Sumiyo Tsuzuki, ha estat la següent més malparada, doncs l’allau li ha provocat una luxació d’espatlla i una trencament obert de peroné a l’altura del turmell. Hem estat tot el dia per a treure-la de la paret, però ja està al camp base.
L’helicòpter no ha pogut venir per mal temps, però tots confiem que demà a primera hora ho faci i puguem treure-la d’aquí. Anna Pujol es quedarà tota la nit amb ella per al que pugui necessitar. Espero que demà puguem donar-vos la bona notícia que l’helicòpter l’ha pogut treure d’aquí”.
Segons algunes fonts de la zona, l’allau s’hauria produït en algun punt entre el camp base i el camp 1.
Hauria sorprès a un grup de 7 alpinistes nepalesos, paquistanesos i japonesos. Com dèiem, el balanç és d’un desaparegut i dos ferits de gravetat.

Facebooktwitter
14 x 8000, Broad Peak 15, Òscar Cadiach, Pakistan

Òscar Cadiach intentarà el cim del Broad el dijous dia 23

Feu un comentari
Aquest proper dijous, 23 de juliol, Òscar Cadiach intentarà novament arribar fins els 8.047 m del cim del Broad Peak. Si ho aconsegueix, el tarragoní es convertirà en el primer català en haver coronat les 14 muntanyes principals de més de vuitmil metres del planeta, i sense oxigen artificial

Foto, Joan Solé 

El dijous 24 de juliol del 2014 –ara fa un any- Cadiach es va quedar a poc més de 20 metres de desnivell del cim del Broad Peak. Enguany -almenys cronològicament- l’alpinista tarragoní li porta uns dies d’avantatge a la muntanya. Al calendari el dia 24 cau en divendres.
Aquesta però, no és la única carta que guarda sota el plomes el veterà alpinista. El camp 4 –a 7-500 m, per sobre de l’avantcim del Broad- pot marcar també la diferència a l’hora de superar l’escull dels darrers metres de la muntanya –on cal obrir la sempre feixuga traça.
Cadiach ha assegurat aquest diumenge que “les probabilitats de fer l’atac al cim el dijous són altes”. Amb tot, convé recordar que possibles canvis de temps podrien fer variar aquesta previsió.
Foto: Patxi Goñi. Òscar Cadiach, Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal
La planificació acordada amb l’expedició passa per anar dimarts dia 21 des de camp base (a gairebé 5.000 metres) fins a Camp II (a 6.200 m) saltant-se Camp I (a 5.600 m).
El corredor Hermann Buhl que han reobert enguany entre el base i C1 els integrants de l’expedició els facilitarà aquesta progressió i la seguretat en l’ascensió. 
El dimecres, ascendirien fins els 7.200 m de C3. En la mateixa jornada es traslladarien al C4, des d’on l’endemà, dijous, de matinada arrencarien per fer l’atac al cim. 
Si persisteixen les altes temperatures diürnes de la darrera setmana, miraran de fer el màxim de progrés possible durant les hores de menys insolació, per la nit i de matinada, com ho ha explicat també l’alpinista.
Els interessa arribar als camps d’altura el més aviat possible, donat el gran nombre d’expedicions que han flanquejat la ‘porta’ de Concòrdia enguany, i amb les que convé no coincidir en llocs on l’espai és sempre molt reduït.
Els cinc integrants de l’expedició; Carles Figueras, Jordi Bosch ‘Barraca’, Patxi Goñi, la metgessa Anna Pujol i Òscar Cadiach, van completar les darreres setmanes –aquesta vinent serà la tercera al camp base del Broad- les diferents fases de l’aclimatació de forma òptima.
Ja fa dies que Cadiach i el seu grup comparteixen l’estratègia amb els bascos Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, malgrat que ells van arribar uns dies abans al Karakorum.  Tot sembla indicar, doncs, que seguiran amb la col·laboració i pujaran plegats, com ja van anunciar abans de marxar; havien parlat amb Cadiach de la possibilitat d’establir sinèrgies per trepitjar junts els 8.047 metres de la muntanya. 
Cadiach assegura que estan ‘tots molts motivats’, i subratlla que hi ha molt bona sintonia amb la resta d’expedicions que aspiren a la mateixa muntanya.
Aquest cap de setmana –dissabte- sense anar més lluny, l’asturiana Rosa Fernández els ha tornat la visita que ells li van fer fa uns dies al camp base del K2.
Aquesta alpinista també té al seu punt de mira aquesta propera setmana per intentar el cim de la segona muntanya més alta de la terra, i un de les més fotografiades per la seva bellesa piramidal. A Rosa Fernández li queda el k2 per completar les anomenades ‘cinc grans” muntanyes. Ja ha assolit el Makalu, el Lhotse, l’Everest i el Kangchenjunga. A nivell nacional, l’asturiana és la primera i única dona amb el projecte “7 cims”, assolit en menys de 2 anys. Són els 7 cims més alts de cada continent del planeta.
Fernández i Cadiach han coincidit en diferents expedicions, com la de Kangchenjunga el 2011 –en la que Mingma Sherpa va aconseguir el seu 14è vuitmil principal- o a l’Annapurna, l’any següent, el 2012. L’asturiana i el català s’han desitjat sort mútuament. 

Foto: Joan Solé 
El programa sobre alpinisme, escalada i muntanya “El Pont de Mahoma”, del qual Cadiach n’és un dels integrants, farà un especial aquest dijous coincidint amb l’atac al cim.
Comptarà amb connexions amb el camp base i amb trucades de Cadiach des dels diferents camps d’altura i des del cim del Broad Peak. 
El programa, amb Ricard Fernández, Josep Maria Bonachí, Jordi Mena i Josep Suñé, comptarà amb la veu dels principals alpinistes del país.
Es podrà seguir en directe al 96.7 FM, la freqüència de Tarragona Ràdio, i arreu del món a www.tarragonaradio.cat 
 CRONOLOGIA 14 VUITMILS
La primavera de 2012 Cadiach va coronar el sostre de l’Annapurna (8.091 m) el desè cim més alt de la Terra. El mateix mes de maig d’aquell any va fer cim al Dhaulagiri (8.167 m) el setè més alt del món. En menys de tres setmanes -un temps rècord- va fer dos cims de més de 8.000 metres. Ell mateix reconeixia que no havia estat fàcil, i es referia a l’Annapurna com un
dels 8.000 mil més perillosos i difícils…
Per fer-nos una idea: imaginem que aneu caminat per un carrer d’una ciutat i “els edificis van caient al nostre pas”. Això és l’Annapurna, però en vertical i amb ‘edificis de gel’.  
Després d’aquests dos cims, encara hi va afegir dos mesos després, el juliol, el K2 (8.611 m) la segona muntanya més alta del món, i la més bonica, “la gran piramide de cristal”, com  la defineix un dels grans alpinistes de tots els temps, Kurt Diemberger.
La tardor anterior també feia el Manaslu (8.156 m) la vuitena més alta del món. En un any natural (en 12 mesos) Cadiach feia quatre dels sis vuit mils pendents. És el ‘hat trick’ català, com l’anomena ell mateix, fent servil un símil futbolístic. 
El K2 tenia unes connotacions molt especials. Hi havia un nus emocional que li impedia trepitjar novament la muntanya. El 19 d’agost de 2004 arribava la trista noticia de la mort de Manel de la Matta, al Camp 1 de la ‘Magic Line’, al Collado Negrotto (a 6.400 m) en el descens del K2. L’Òscar va estar amb ell –amb el seu amic- fins al final. La muntanya li prenia l’amic literalment dels seus braços…. Malgrat tot, es va reconciliar amb la gran piràmide; va fer cim després de diversos intents, fins que va trobar una finestra de bons temps, el 31 de juliol de 2012. Va ser una jornada amb molts alpinistes intentant coronar la ‘majestuosa piràmide’. És una muntanya temuda; al final hi ha autèntic coll d’ampolla que ja ha causat més d’un accident, com el de 2008, quan 11 alpinistes hi van perdre la vida, en la pitjor i controvertida tragèdia viscuda per sobre dels seus vuitmil metres.     
L’any següent, el 2013 atacava el Kanchenjunga (8.586 m) el tercer cim més alt del món, i feia cim el 20 de maig. Una expedició que també va estar tacada per la tragèdia, amb la mort del lleidatà, Juanjo Garra al cim del costat, al Dhaulagiri (8.167 m) el setè cim més alt del món. A banda de 5 alpinistes d’altres nacionalitats.
Al Kanchenjunga, Cadiach ha patit molt; física i anímicament i també recorda la mort de l’amic Iñigo de Pineda, l’any 2007, en una
expedició molt dura. Tot això és també muntanya, i s’hi ha de saber conviure. Sense uns valors molt profunds i ben arrelats, seria impossible; la càrrega seria massa feixuga.
L’estiu d’aquest any, el 2013, Cadiach coronava el seu 13è vuitmil, el Gasherbrum I (8.080 m) l’onzè cim més alt de la Terra. Una muntanya que també es va emportar tres alpinistes; el gironí Xevi Gómez, Álvaro Paredes i Abel Alonso. Va ser l’any de la pèrdua del polac, Artur Hajzer a la muntanya amagada, com es coneix el G I.
Posant el retrovisor, de jove, va llegir un còmic sobre Mallory, que li va canviar la vida i li donaria alè. El mateix que el va portar fa 31 anys, el 7 d’agost de 1984, a fer el seu primer vuitmil, el Nanga Parbat (8.126 m) la novena més alta del món.
L’Òscar segueix tenint somnis, va ser el primer alpinista català en assolir el cim de l‘Everest (8.848 m) el 28 d’agost de 1985. Una gesta que el va convertir en el primer occidental en superar el mític segon esglaó del sostre del món sense oxigen artificial i en lliure, per la cara nord.
CRONOLOGIA 14 VUIMILS:
1.- Nanga Parbat – 7 d’agost de 1984
2.- Everest – 28 d’agost de 1985 i 17 de maig de 1993
3.- Shisha Pangma – 4 d’octubre de 1993
4.- Cho Oyu – 28 de setembre de 1996 i 2 de maig de 1997
5.- Makalu – 19 de maig de 1998
6.- Gasherbrum II – 9 de juliol de 1999
7.- Lhotse – 23 de maig de 2001
8.- Manaslu – 4 d’octubre de 2011
9.- Annapurna – 6 de maig de 2012
10.- Dhalaugiri – 25 de maig de 2012
11.- K2 – 31 de juliol de 2012
12.- Kangchenjunga – 20 de maig de 2013
13.- Gasherbrum I – 29 de juliol de 2013

14.- Broad Peak Principal – juliol de 2015 PENDENT! 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Anna Pujol, Broad Peak 15, Camp 3, Carles Figueres, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach, Pakistan, Patxi Goñi

Cadiach supera els 7.200 m del camp 3 del Broad i prepara cim en una setmana

Feu un comentari
Òscar Cadiach ha superat aquest dimarts els 7.200 m del camp 3 del Broad Peak. L’alpinista tarragoní culmina així la cota més alta del procés d’aclimatació, i ja prepara l’atac al cim de cara a la setmana vinent. Un intent que podria passar a la darrera setmana de mes, en funció del temps

Foto: Patxi Goñi. (Cadiach, Oiarzabal i Zerain al CB)
Òscar Cadiach ha trucat aquest dimarts des dels 7.200 metres d’altura del camp 3 del Broad Peak al programa el Pont de Mahoma. Fent així un assaig de l’operació que repetirà un cop assoleixi el cim del seu 14è vuitmil principal sense oxigen artificial. Serà el primer català en aconseguir aquesta fita.
Aquest dimarts, han arribat a aquesta cota de la muntanya del Pakistan els cinc integrants de l’expedició, el gironins Carles Figueres i Jordi Bosch ‘Barraca’, la metgessa Anna Pujol, el navarrès Paxti Goñi i Òscar Cadiach.   
Pujol, Goñi i Cadiach faran nit als 7.200 metres. A la tenda del costat, els acompanyaran Alberto Zerain i Juanito Oiarzabal. Els dos bascos, tot i arribar uns dies abans que Cadiach al Broad, i havent engegat abans l’aclimatació, sembla que ajustaran els tempos per a poder establir sinèrgies amb els catalans per l’atac al cim –tal i com ho van anunciar al Pont de Mahoma abans de marxar cap al Karakorum.
Aquest serà un dels aspecte que acabaran de refermar aquest dijous, quan les dues expedicions es trobin altra vegada al camp base del Broad.
De moment, tot el que van anunciar prèviament que farien s’està acomplint, com ara la reobertura de la nova ruta de des del base al camp 1, el corredor original de Hermann Buhl.
L’altra anunci, era la instal·lació d’un camp 4 per sobre de l’avantcim del Broad, a uns 7.500.
Segons ha explicat Cadiach a el Pont de Mahoma, aquest dijous a CB també valoraran si és necessari aquest pas, abans d’atacar el cim.
Ara, la temperatura entre el dia i la nit varia molt, segons ha explicat la metgessa de l’expedició, Anna Pujol, passant dels 35 graus del dia, als 15 negatius de la nit.
La intenció de cara a l’atac al cim és fer més progressió nocturna que diürna, per evitar precisament les altes temperatures. Aquestes altes temperatures els han provocat aquest dimarts mal de cap en la pujada al camp 3, tot i que sense més importància a nivell mèdic.
Diu Cadiach que tots estan molt animats i que “hi ha molt bona relació entre els integrants de l’equip i també amb la resta d’expedicions”.

Ara els espera, segons l’alpinista, un parell o tres de jornades de mal temps. Els que els obligarà a mantenir-se al base, quan tornin dijous. Amb la recuperació de la finestra de bon temps, decidiran la possible data per l’atac al cim. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Anna Pujol, Broad Peak 15, Camp 3, Carles Figueres, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach, Patxi Goñi

Setmana clau i punta d’aclimatació fins els 7.000 m del camp 3 del Broad

Feu un comentari
Òscar Cadiach enceta la seva segona setmana al camp base del Broad, que és decisiva per superar en una nova fase d’aclimatació el camp 3 i els 7.000 m de la muntanya

Corredor Hermann Buhl
Probablement aquest dilluns, segons ha explicat el mateix Cadiach a El Pont de Mahoma –tot i que dependrà del temps- remuntaran novament el corredor Hermann Bulh i enllaçaran fins el camp 2 del Broad. Si tot va com està previst –en escriure això des del base, està nevant, diu Cadiach- dimarts faran la segona punta d’aclimatació entre els 6.200 m de camp 2 i els 7.000 m de camp 3.
Hi aniran, com ho han fet fins ara, tots cinc, el navarrès Patxi Goñi, els gironins Carles Figueres i Jordi Bosch ‘Barraca’, la metgessa Anna Pujol i el mateix Òscar Cadiach.   
La intenció és poder baixar dimecres fins el camp base, per explicar-ho dijous en directe a El Pont de Mahoma. 
Cadiach diu, però, “que sinó pot ser aquest dilluns, serà dimarts  degut al temps, ara mateix està nevant al camp base i fent molta humitat, i sembla difícil que millori”.
Aquest canvi de temps els pots condicionar també la finestra per a fer l’atac al cim. Podríem tornar a estar parlant de la darrera setmana de juliol. Ara, doncs, estarien a l’equador de l’expedició.
Diumenge vinent dia 19 de juliol, per cert, farà ja un mes que van marxar des de Tarragona, agafant un vol al prat fins a Islamabad. I aquesta serà la segona setmana de l’expedició al camp base del Broad.
Cadiach diu que estan tots molt bé, i ens envia molt records!

Sempre amunt! 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Camp base, Jordi Bosch ‘Barraca’, Òscar Cadiach, Patxi Goñi

Muntanyes del Karakorum. Fresques són i apilonades..!

Feu un comentari
Sempre que vaig a muntanya recordo el que va deixar escrit un soldat anònim de l’exèrcit d’Alexandre el Gran, això va esser l’any 401 abans de Crist quan s’arrossegava per les valls del Karakorum tot resseguint el riu Indus i els seus afluents: ‘El millor de les muntanyes on les persones i el pitjor la gent’.

Jordi i Patxi. Foto de Patxi Goñi
La sort que tenen tots els anònims -menys el venecià- és que no es coneix l’autor per a poder-lo castigar i així anem tirant de dites mal dites, proverbis jueus, russos i andalusos; anònims turcs, piròmans grecs, sinònim de les illes Caimans, pebrots de pitillo, pa amb tomàquet, i marmitako…
Perquè recordo ara no al soldat de l’Alexandre el Gran sinó a la seva mare, dons perquè estic altre cop al cor del Karakorum.
Bon dia PONT DE MAHOMA..! 

A finals d’agost de 1988, a la glacera de Godwin Austen, el Broad Peak em va presentar a l’Oscar Cadiach.
Han passat vint-i-set anys i ens tornem a trobar tots tres al mateix lloc. El Broad ho ha tingut fàcil, no s’ha mogut i continua fent companyia al K2.
Estic convençut que desitja que li gratin l’esquena i el cap amb els grampons per poder dir a la resta de muntanyes:
-Ei Xiques! L’Òscar m’ha triat a mi per acabar els catorze vuitmils..!
Dons jo, que sóc fill únic, el 2002 em van aparèixer sis germans i una germana. En Carles es un d’ells i ara el tinc aquí al costat, entendreu que d’un germà millor no dir gaire res.
Les novetats per a mi son l’Anna i en Patxi. Ja portem vint dies junts. No conec ni el pare ni la mare de l’Anna però resulta que ella es una barreja de les meves dues filles… l’Anna no para; l’Anna no calla; l’Anna omple, l’Anna ho empetiteix tot…
– Anna, ¡ no et passis que el Broad no arribarà a vuitmil!
Qui no ha escoltat o dit: ‘Anda la hòstia Patxi!’- Oju amb l’entonació adequada, volen imitar els d’Euskadi.
El nostre Patxi no sé si és aquest però us explicaré una historia: Hi havia una vegada un cor tant i tant gran -i no em refereixo ni al pes ni al volum- que només encaixava en el xassís d’en Patxi Goñi.
Son les dotze i vuit minuts de la nit, del 10 de juliol de 2015 al Camp de Base del Broad.
El Broad Peak es va escalar per primer cop l’any 1957, no ho sé del cert, però probablement va ser el meu regal de naixement.
-Barraca, millor que dormis!
El soldat d’Alexandre el Gran tenia raó.
Bona nit Pont de Mahoma!
Jordi Bosch ‘Barraca’

Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Crònica d’Òscar Cadiach des del camp base del Broad

Feu un comentari
Estimats tots,es…!
L’Expedició Sempre Amunt al Broad Peak, 2015 ha començat amb bon peu. Després d’una aproximació i sense les calors rigoroses del Baltoro, o sigui, amb ambient fresc, ens hem trobat la muntanya en bones condicions de neu.

Corredor Bulh. Foto Patxi Goñi 

No hem desaprofitat l’oportunitat i inspirats per la ruta d’en Hermann Bulh -com a ruta original- ens hem mantingut fidels a la idea de resseguir-la en lloc de la normal. En menys probabilitats de caiguda de pedres. Així donem fe que hem equipat amb cordes aquests gairebé 400 metres de corredor d’entre 40º/75º, que donen accés a l‘espatlla prop del C1 (5700m) a on varem instal·lar una tenda per fer nit i el dia següent continuar fins el C2 (6200m) per tornar a fer nit i aprofitar per deixar-lo instal·lat. També amb en Patxi i l’Anna fem una prospecció fins a gairebé 6.500m. 
Tots els components de l’expedició hem percebut unes bones sensacions en l’adaptació a l’alçada, i un altre factor important és l’estat anímic que ha anat en augment; en estar decidits a obrir el ‘couloir’ l’entrada d’en Hermann Bulh, primer ascensionista del pic. Objectiu que ja havíem previst abans de sortir de casa.
En ‘Barraca’ a l ‘any 1988 ja havia passat per aquest corredor i ara n’ha estat l’impulsor anant de primer en companyia d’en Carles  mentre que el Patxi ens filmava.
El fet de que l’Anna vingués amb nosaltres a obrir el corredor, ha cohesionat l’equip. L’obertura del corredor ens va costar un parell de dies. En el segon ja se’ns van afegir una part de l’expedició internacional, en comprovar que era més directa i tècnica.
Parlant d’expedicions internacionals, aquí al CB del Broad Peak (4900m) a una hora del K2. Hi han cinc grups de diferents nacionalitats: Korea, Singapur, Xina, Malàisia, Japó, Nova Zelanda, Nepal, Canada, Usa, Argentina, Equador, Turquia, Àustria, Suïssa, UK, Pakistan, i també, navarresos, bascos i catalans..  
Cal ressaltar, doncs, el magnífic ambient i el ressò del catorzè vuit mil principal, que volem compartir i gaudir. A l’hora que m’han acollit amb grans mostres d’escalfor.
Salut i Tarragona Sempre Amunt!!!
Des del Camp Base del Broad Peak o Falchen Kangri, a on avui han aparegut les nevades. 
Òskardiak
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Cadiach podria intentar cim al Broad abans del previst, en uns 10 dies

Feu un comentari
Foto Patxi Goñi: Ruta Bulh
L’alpinista Òscar Cadiach ja ha arribat als 6.500 metres del Broad Peak, al Camp 2. Allà hi ha fet nit aquest passat dimecres, després de passar per Camp 1, a una alçada de 5.600 metres, juntament amb Patxi Goñi.
Ara són altre cop al camp base, a uns 4.900 metres, des d’on van sortir diumenge passat acompanyats per la metgessa, Anna Pujol, i els gironins, Carles Figueras i Jordi Bosch ‘Barraca’ seguint les fases d’aclimatació.

Foto Patxi Goñi: Ruta Buhl

Tal i com ja havien anunciat abans de marxar cap al Pakistan, el trajecte entre el camp base i el Camp 1 l’han fet per una zona diferent a la convencional.

És la ruta per la qual va ascendir Hermann Buhl en la primera mundial del Broad, l’any 1957, amb Kurt Diemberger. És la ruta original (Wintersteller, Schmuck, Buhl, i Diemberger, 1957) que passa més a la dreta, unint-se a la que utilitzen la major part de les expedicions, la ‘Knez Route’, a la altura del Camp 1.
L’expedició austríaca va obrir aquesta via ara fa 58 anys, amb els que han estat alguns dels millors alpinistes de tots els temps. Ara l’han trepitjat catalans i bascos.
Foto Patxi Goñi: Anna Pujol i Patxi Goñi C2 
En declaracions al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, Cadiach assegura que la muntanya els ha permès, amb bon temps, poder pujar a una bona alçada per aclimatar-se. Cadiach se sent motivat per afrontar el repte dels 14 x 8.000 i diu que l’equip està molt cohesionat.
Cadiach ha comentat que continuaran la fase d’aclimatació pujant als diferents camps d’alçada en una setmana, un cop millorin les condicions meteorològiques.
Si el temps es manté, Cadiach provarà de fer el cim en uns deu dies. Serà, per tant, molt abans del que s’havia previst.

La resta d’expedicions al Broad Peak, com la de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, als que s’hi ha afegit Iván Vallejo, també segueixen aclimatant i pujant la muntanya.

Cadiach ja ha trepitjat els dos cims secundaris del Broad, situat a la frontera entre la Xina i el Paquistan, davant per davant del sempre majestuós i imponent K2. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Òscar Cadiach, Pakistan

Aclimatant-se al C2 del Broad, seguint la petja del gran Hermann Buhl

Feu un comentari
Els alpinistes Òscar Cadiach i Patxi Goñi han arribat als 6.500 metres del Broad Peak, al Camp 2. Hi han fet nit, després de passar per Camp 1 (5.600m). Ara són altra cop al base, d’on van sortir diumenge acompanyats per la metgessa, Anna Pujol, seguint les fases d’aclimatació

Foto: Ricard Fernández C1 Broad
Tal i com havien anunciat abans de marxar cap al Pakistan, el trajecte entre el camp base i el C1, l’han fet per una zona diferent a la convencional.
És la ruta per la qual van ascendir en la primera mundial del Broad l’any 1957 Hermann Buhl i Kurt Diemberger.
És la ruta original (Wintersteller, Schmuck, Buhl, i Diemberger, 1957) que passa més a la dreta, unint-se a la que utilitzen la major part de les expedicions, la ‘Knez Route’, a la altura del Camp 1.
L’expedició austríaca va obrir aquesta via ara fa 58 anys, amb els que han estat alguns dels millors alpinistes de tots els temps. Ara l’han trepitjat catalans i bascos.
Les promeses, s’acompleixen! Ens van dir per activa i per passiva que provarien aquesta ruta diferent, i ho han fet!
Tal i com relata Patxi Goñi al seu bloc, ‘el paisatge és preciós, neu, gel, sol .. vam passar nit a C2. Hem arribat a 6.500 metres. El fred és bestial, i no anem prou equipats. Satisfets tornem al camp base’.
El navarrès afegeix que l’ambient al grup ‘és immillorable, tots ens trobem plens d’energia i el temps ens acompanya’.
També han trepitjat els 6.300 m de C2, el turc, Tunc Findik, i Julian Beermann, que lidera el grup dels ‘alemanys’.  

La resta d’expedicions al Broad Peak, com la de Juanito Oiarzabal i Alberto Zerain, als que s’hi ha afegit Iván Vallejo, segueixen aclimatant i empenyent cap a munt a la muntanya. Com també ho està fent, ja cap a C3, el nordamericà, Nick Cienski. 
Facebooktwitter
14 x 8000, Alpinisme, Baltoro, Broad Peak 15, Camp base, Concòrdia, Goro II, Òscar Cadiach, Pakistan

BALTORO : TECTÒNICA PER A AVENTURERS

Feu un comentari

El primer llibre de literatura de muntanya que vaig llegir es deia “Tragedias Alpinas”, de l’excel·lent col·lecció Edelweiss d’Editorial Juventud. Me l’havia deixat un jesuïta amant de la muntanya que, involuntàriament, amb la seva benèvola intenció d’advertir-me dels perills que em rondarien si em deixava endur per la meva naixent passió, va fer iniciar en mi la voracitat vers els llibres de temàtica muntanyenca.

Portejadors baltis fent xapati a Urdukas

Poc temps després va caure a les meves mans un llibre que ha esdevingut un dels meus referents: “Entre zero i vuit mil metres”, de Kurt Diemberger. En un dels seus capítols, aquest alpinista austríac relatava el seu intent d’ascensió al Chogolisa amb el malaurat Hermann Buhl, després d’haver assolit el cim del Broad Peak uns dies abans.

Buda de Satpara
Chogolisa, Baltoro i Concordia. Tres noms que m’han fet somiar des d’aleshores. L’expedició al Broad Peak de l’any 2014 no tan sols va proporcionar-me la felicitat de veure acomplert aquest somni, sinó també l’oportunitat de descobrir un territori que Alexandre el Gran va tenir a tocar, tot remuntant el poderós riu Indus, el sincretisme hel·lènic i budista, les grans talles de Buda en granit esculpides abans que l’Islam s’hi implantés fins els nostres dies, la gran plana del Deosai que Heròdot ja esmentava en les seves cròniques al segle V abans de Crist, l’enorme varietat de cultures al nord de Paquistan, un país que mereix tenir millor sort. Els múltiples controls policials i militars al llarg dels 800 km que separen Islamabad de Skardu mostren que no tot són flors i violes. 

Porters descansant sota les Torres del Trango

Aquesta carretera, la Karakorum Highway, mereix un viatge només per si mateixa. Però els viatgers que hi transitem tenim un objectiu: la major concentració de cims de més de vuit mil metres de la Terra. Al voltant de Concordia s’alcen quatre dels catorze vuit mils: K2, Broad Peak, Gasherbrum I i Gasherbrum II, a part de múltiples cims de set mil i sis mil metres, que s’estenen fins a l’horitzó.

El camí cap al Baltoro prop de Jula Bridge

Per arribar a aquest emplaçament cal remuntar la gelera del Baltoro, de seixanta quilòmetres de longitud. Alguns autors afirmen que la paraula Baltoro és d’origen tibetà i significa “corn de l’abundància”, ja que malgrat ser un temible erm, les seves aigües constitueixen el riu Braldo, afluent del Shigar, que alhora desguassa al mític Indus, dispensador de fertilitat, a tocar del poble de Skardu, base de les expedicions i trekkings.

Entrant a la gelera de Baltoro, després de Paiyu

Transitar la gelera del Baltoro esdevé un viatge iniciàtic, durant el qual cada jornada va preparant el viatger per a allò que s’anirà trobant a mida que avança. Les primeres etapes remunten la vall del riu Braldo des d’Askole, origen de la marxa a peu. Impressiona sentir el bramul de les seves aigües, de vegades caminant just a la seva vora o bé passant-hi força metres per damunt, per les parets laterals, tallades a pic.

Portejadors  enmig de la gelera de Baltoro, abans d’Urdukas.

Paiyu és el nom del campament previ a l’entrada a la gelera. El topònim és d’origen balti, i significa “sal”, perquè es pensava que aquest mineral era la causa de la resplendent blancor de la muntanya que el domina. La inesperada frescor que proporciona el bosquet que ha crescut a redós d’un minúscul rierol contrasta amb la desagradable sensació de brutícia del campament. És un punt de reagrupament just abans d’entrar a la gelera i els camàlics aprofiten per sacrificar les cabres que porten des d’Askole. L’aigua del rierol es desvia cap a una aixeta que vaig contemplar amb absoluta prevenció a l’anada però que a la tornada vaig abraonar-m’hi, fart de consumir aigua bullida durant més de tres setmanes…

La dura feina de cavalls i ases

L’entrada a la gelera és grandiosa. El seu front, de gel negre arrebossat de pedres i arena, escup les tumultuoses i tèrboles aigües del naixent riu Braldo. És el llindar d’un univers àrid i mineral, un corredor que condueix cap a les entranyes d’una de les majors manifestacions tectòniques de la Terra. Un viatge iniciàtic que demana fe i constància.

Val a dir que mística a part, cal parlar dels camàlics, els treballadors baltis que es guanyen el jornal i potser els ingressos de tot l’any carregant tot allò que precisem els trekkers i els expedicionaris. Hi ha un règim estricte de condicions de pes i sous, supervisat contínuament pel seu cap, que en el nostre cas era un homenot amb una característica veu trencada. 

Un ase amb el Paiyu Peak (6610) al fons 

Malgrat els vint-i-cinc quilos que porten a l’esquena i el seu deficient material personal, no hi ha qui els enxampi quan es posen en marxa. La seva afabilitat és grandíssima; són despresos, estan contents que els facis fotografies i et sents feliç de poder retornar-los aquest tracte quan tens l’oportunitat de donar-los un cop de mà guarint alguna ferida o proporcionant-los bateries per a les seves llanternes. També és de justícia tenir en compte els pobres cavalls i mules que els acompanyen. El seu patiment encongeix el cor i et fa sentir molt culpable de saber que el teu equipatge col·labora a les freqüents patinades, caigudes, extenuacions i mort d’aquests nobles animals en tot el trajecte.

En primer terme el G4 (7925) i just a la seva dreta treu el cap el G2 (8035)

La gelera de Baltoro, a part de la seva longitud, té una amplada que la nostra percepció no arriba a quantificar. Hi ha qui parla de dos quilòmetres, d’altres, de quatre a sis quilòmetres d’ample. A poc a poc t’adones que estàs penetrant en un món de dimensions colossals, tant en la vertical com en l’horitzontal. Cada etapa t’introdueix sota muntanyes progressivament més altes; de sis mil a set mil metres, i de set mil als vuit mil. No hi ha anestèsia. El descobriment dels cims mítics que flanquegen aquest enorme riu de gel corprèn tant els muntanyencs que sempre hem desitjat veure’ls en persona com els que s’han acostat al Baltoro per altres motius.

El poderós G4 poc després de deixar Goro II

La Torre sense nom, les Torres i la Catedral del Trango, l’Uli Biaho, el Masherbrum, la Torre Mustagh, el Mitre Peak i tots els seus contraforts acompanyen el caminant en el seu pelegrinatge. L’estructura de la glacera obliga a contínues marrades entre múltiples onades de gel entapissat de pedres multicolors, procedents de totes les muntanyes. Negre (Karakorum vol dir “pedra negra”), marró, beige, gris, vermell, groc… Roques de tota mena: gneis, esquistos, calcàries, conglomerats… Esdevenint una veritable enciclopèdia de la geologia, el Baltoro ha practicat una cirurgia com un bisturí en aquesta impressionant escata d’escorça terrestre aixecada pel descomunal impacte de l’Índia amb el continent asiàtic.

El G4 abans d’aribar a Concordia 

I de cop, arribes a Concordia. Vaig calcular que té més de 1000 hectàrees. Per cert, gran etnocentrisme batejar aquesta immensitat amb el mateix nom de la plaça de París. No hi ha pèrdua possible; l’espectacular i magnètic Gasherbrum IV domina l’escena. I als seus peus, cinc geleres conflueixen per ajuntar-se. Les dues principals, a dreta i esquerra de la nostra trajectòria, obren el pas cap a les joies de la corona d’aquest monument natural. A la dreta, cap al Sud, el Chogolisa es manifesta amb la seva immaculada bellesa. A l’esquerra, completant una formidable T, la vista cap al Nord queda fixada pel poderós Chogori, el K2, que s’alça impetuosament des de la seva base en un desnivell net de 3600 metres. 

El Broad Peak just després de Concordia

Imagineu-vos una diferència d’alçada superior a l’existent entre el cim de l’Aneto i una platja del nostre litoral, però que en lloc d’haver centenars de quilòmetres entremig, tan sols n’hi ha quatre! Immensa i perfecta piràmide, la seva presència eclipsa la massa del Broad Peak, que no pot resistir la comparació amb el seu veí, separat tan sols per deu quilòmetres.

Concordia, malgrat la seva gegantina magnitud, exigeix concentrar-se en un microcosmos d’esquerdes, esbaldregalls, torrents i turons de gel que el converteixen en un complex laberint. És el resultat de la unió de cinc geleres per constituir-se en el gran Baltoro. 

El Broad Peak des del camp base

I malgrat el caos que aquesta confluència provoca, obligant-te a navegar pel mig d’una mena de tempesta marina congelada, sents que el camí que has fet fins arribar on et trobes respon a un ordre natural que t’ha anat preparant per aquest moment. 



T’adones que existeix una harmonia i que en aquest racó de món l’home no és la mesura de totes les coses; és un intrús que al Baltoro se sent com a casa.

El Chogolisa (esq, 7665) i el Mitre Peak (dr, 6010)



Concordia des del Camp 1 del Broad Peak
Concordia i el Chogolisa

El K2
Gasherbrum 4 i G2 al darrere

El G4 

Ricard Fernández

Guia de mitja muntanya, geòleg i membre del Pont de Mahoma.
Integrant expedició Broad Peak 2014 

Facebooktwitter