És temps de platja, i des de la la vora de l’aigua també tenim motius per caminar i deixar-nos portar tot resseguint els camins de ronda. Travessarem dues platges nudistes: la Platja de la Roca Plana i Cala Fonda -o Waikiki.

Transitarem pel Bosc de la Marquesa que, junt amb el Camí de Ronda estan catalogats com a Espai d’Interès Natural. A tocar de la Roca Plana, descobrirem l’antic embarcador des d’on eren transportades les pedres de la cantera romana del Mèdol. Es tracta del primer moll pròpiament industrial d’època romana detectat a Catalunya i un dels pocs de l’Occident mediterrani, documentat i donat a conèixer l’any passat per investigadors de l’ICAC.

El camí de ronda ens portarà pel marge d’un penya-segat, entre vegetació mediterrània, amb visita inclosa d’una petita colònia de corbs marins.

Nosaltres hem sortit des de la Torre de la Móra, direcció a la platja Llarga, però també el podeu fer de sud a nord, vorejant el càmping, on veureu l’antiga torre de vigilància que li dóna nom.

I així, anat fent camí, fins Cala Jovera, amb el castell de Tamarit i fins on la vostra imaginació us porti.

Benvinguts al Pont de Mahoma 110.

Avui us hem saludat des de la muntanya del Llorito, a Tarragona. Hem fet una primera part del programa des de la seva part recreativa, on hi ha les barbacoes i la zona de búlders i escalada. Després, hem tornar la connexió als estudis de l’avinguda Roma, des d’on els companys han fet ‘La Ràdio dels Jocs’. En acabar, us hem saludat novament des d’una de les 4 coves del Llorito. Es tracta d’una zona d’antigues pedreres romanes, explotades també segles després. Hi ha una referència de Marcos Vitruvio Polion arquitecte enginyer i escriptor romà del segle I a C, que escriu sobre les pedreres subterrànies de roca de toba calcària, més fàcils de treballar.

Espeleològicament són citades per Puig y Larraz al seu catàleg de «Cuevas y Simas de Espanya» (1896) encara que diu que són pedreres subterrànies. Al Catàleg Espeleològic de Catalunya (1897) Font i Sagué recull la cita de Puig sense ampliar la referència. Van ser, també resguard de tarragonins durant la guerra civil fent-les servir com refugi antiaeri.

A la Cova Gran de Llorito (1), Les perforacions han format una sala de 25m d’ampla per 35m de fondo i 12m d’alt, amb columnes de la mateixa roca com un sistema d’apuntalament. La Cova de Llorito (2) forma una sala de 35m d’ampla per 28m de fondo i 8m d’alt. Pel que fa a la Cova de Llorito (3), té una sala de 20m d’amplada per 28m de fondo i 6m d’alt i, finalment, la Cova del Llorito (4), és una cavitat diferència de les altres. Forma una saleta en rampa de 6m d’amplada per 9m de fondo i 7m d’altitud, aquí trobem una galeria penjada de 1,5m d’alt per uns 12m de longitud. Són dades extretes d’aquest bloc d’espeleologia.

Des d’allà, us hem parlat fe la singularitat geològica i morfològica de les cavitats, amb Òscar Cadiach, Josep Maria Bonachí, Josep Suñé i Àlex Ossó. Hem arrencat el programa, però, des de la part superior de la muntanya del Llorito, parlant de la zona de pícnic i de les parets d’escalada, amb el Paco, que en porta la gestió.

D’altra banda, aquest cap de setmana, 2 i 3 de juny, se celebrarà la Trobada de Pubilles Escaladores. Enguany es farà a Collbató, i a la zona d’escalada dels Massís de Montserrat. La trobada de les pubilles escaladores arriba plenament consolidada i amb 16 edicions a les seves esquenes.

El que va començar gairebé com una casualitat s’ha convertit amb els anys amb una cita obligada per aquelles dones que escalen i que volen reivindicar el seu paper en el món de la muntanya.

Enguany, s’hi han inscrit 130 escaladores en una trobada en la que es projectarà el documental ‘Encordades’ amb assistiran d’alguna de les seves protagonistes, com Eli Vergés, Carme Romeu, Ester Sabadell i altres protagonistes del film. L’anterior ‘festa de les pubilles’ es va celebrar a la zona de Cavallers, a la Vall de Boí.

N’hem parlat amb Rosa López Codony i amb Marisol Sánchez Rabanal.

Benvinguts al Pont de Mahoma 108.

Des de la cordada del programa us hem recomanat què fer davant la mossegada d’un escurçó. I també, quin equip podeu portar a la motxilla pels primers auxilis, i com funciona. Això és un kit de primers auxilis, portàtil, que es pot adquirir a les farmàcies.

En un programa, en el que Àlex Ossó, el nostre cercador de fòssils de capçalera  més internacional -n’hi arriben de tot el món- ens ha parlat dels circuits que fan aquestes peces per tot el món. I de peces singulars, com el fòssil d’una serp de grans dimecions descobert a Colòmbia.

Els companys Josep Maria Bonachí i Sebastià Poy, han estat fent crestes i cims pel territori. Us preguntaven on eren en uns vídeos penjats a les xarxes del programa, avui ho desvetllarem.

I atenció, el company de cordada Òscar Cadiach aspira a convertir-se en ‘Català de l’any’. Això després que l’any passat es convertís en el primer català a coronar els catorze vuit mil sense ajuda d’oxigen addicional. Va completar-los tots, quan el 27 de juliol de 2017 va fer el cim del Broad Peak,al Pakistán. És tota una llegenda de l’alpinisme des que el 1985 va fer el cim de l’Everest juntament amb Toni Sors i Carles Vallès. A més, és un dels pocs alpinistes a escala mundial que ha coronat l’Everest per les seves dues cares sense ajuda d’oxigen addicional.

Ha estat un any magnífic pel company de cordada, la gesta dels 14 vuitmils ja li va valer distincions com els premis Juanjo Garra, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el reconeixement a l’‘Esperit Esportiu‘ de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i el diari Sport.

Teníem pendent un parell d’entrevistes dels companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach, del 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril. En l’anterior programa, vàrem poder escolat les veus de Josep Manel Anglada, Eli Vergés, Josep Maria Torras Humet. Ramon Oranies, Jordi Pons, Joan Cerdà, la Fiona, fila del Xavi Metal, Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, Àngel Vedo..

I ens va quedar al rebost, Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’, amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya argentina, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu.

Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) ens parla del present i futur de l’excursionisme i l’escalada. També la de Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME). Hi va entrar després de 13 anys al capdavant de la FEEC. Amb ell hem parlat sobre la problemàtica en l’accés als parcs i espais naturals; de regulacions i restriccions. També de la massificació arran les curses de muntanya.

Benvinguts al Pont de Mahoma 107

Els companys Ricard Fernández i Òscar Cadiach van assistir al 40 aniversari del Grup Cavall Bernat i a la XXXV ena Trobada, que es va celebrar a Monistrol de Montserrat, el passat 22 d’abril.

Per cert, el Ricard es va convertir en un nou ‘cavallista’ -l’Òscar ja ho era- en rebre la insígnia per haver escalat aquesta insigne agulla de forma fàl·lica del massís de Montserrat.  Han tornat amb un extraordinari reportatge -autèntic document històric radiofònic- de més de dues hores. Avui n’hem escoltat una part.

Així, us hem parlat de l’‘Anglada-Guillamon’; via emblemàtica del massís, amb Josep Manel Anglada. I naturalment, amb la seva inseparable parella, l’Eli Vergés, tot referent de l’escalada femenina al país, que ens relata com fa unes dècades no estava ben vist que una dona practiques l’escalada.

Joan Nubiola, Josep M. Torras i Josep Barberà (promotor principal del grup), van crear el 27 de juliol del 1978 el Grup Cavall Bernat. Per formar-ne part, només calia haver escalat aquesta agulla de Montserrat.

Precisament, n’hem parlat dels origens amb Josep Maria Torras. Des de la dècada de 1940, ha fet nombroses escalades clàssiques, acompanyat habitualment de Joan Nubiola, a Sant Llorenç del Munt i Montserrat. És un dels fundadors del grup i ens ha parlat dels ‘fills predilectes, de la via predilecta, de la muntanya predilecta’.

També hem conversat amb mossèn Ramon Oranies, responsable Meteorològic de l’Observatori de Montserrat, cavallista i gran coneixedor de la muntanya.

Amb Anglada hem parlat de l’Annapurna Est de l’any 74, aquell primer vuitmil estatal i català, gesta que compartia amb Emili Civis i amb un altra de les veus que hem recollit al programa, la de Jordi Pons. Com Anglada, és un dels millors alpinistes de la història de Catalunya. Pons va ser dels primers en anar als Alps; fent cim a la cara nord de l’Eiger. Ens ha deixat clar que l’alpinisme ‘no té data de caducitat’ en referència a la seva tornada al Pique Longue, amb el documental de Pixpeak, que va emetre TV3.

També hem escoltat Joan Cerdà: història viva de l’escalada. Ha obert diverses vies per tot el món, però sobretot a les muntanyes de Montserrat. Grans descobridors de les Arestes Brucs.

“Escoltar Joan Cerdà és com ‘escoltar’ un llibre. El que es fa ara en escalada, ells ja ho havien fet fa dècades” -ha dit de Cerdà Òscar Cadiach.  Cerdà ens ha recordat una forma de practicar l’escalada en la que primaven els valors i la puresa. Tenien un estil que els feia preferir ‘deixar de fer una via i baixar, abans que foradar la paret’ -ha dit aquest gran escalador, a pocs mesos per complir els 80.

Hem parlat també amb Miguel Ángel García Gallego ‘Murciano’, porta més de cinc dècades fent primeres exploracions i ascensos. Pioner en l’ascens hivernal de la cara oest del Naranjo de Bulnes, l’any 1973. Un altra faceta seva la trobem sota l’aigua; com a submarinista. Amb immersions a l’Antàrtic. Ha bussejat al Pacífic amb els membres del cèlebre equip Cousteau. Ha realitzat immersions sota el gel a l’Àrtic i a l’Antàrtic. És el primer espanyol que va bussejar i va filmar el major vaixell enfonsat del món, el portaavions nord-americà Saratoga. ens ha relatat que alternar muntanya i mar (busseig) és vital per ‘entendre el puzzle del món’. Ens ha parlat de ‘la comunicació a base de gestos del món del silenci’ sota el mar.

Un mite de l’escalada del nostre país, a l’Angel Vedo. L’Angelito, un dels de “Vilanova” que es va iniciar amb el Juan Chaparro “Chapi”. Va obrir alguna de les vies clàssiques més importants i de referència de la roca del nostre país.

Hem acabat aquest reportatge amb la Fiona, una jove promesa de l’escalada. És la filla d’un conegut escalador i guia, Xavi Metal. Ella, amb només 9 anys, ja vol pujar el Cavall Bernat per ser ‘cavallista’. Avui, Pont de Mahoma 106.

Ens han quedat per escoltar -ho farem en un proper programa- les entrevistes amb Joan Miquel Rodríguez, alcalde de Monistrol de Montserrat.

Ignacio Lucero i el seu gos ‘Oro’ amb el que van fer el cim de l’Aconcagua. Aquest guia de Mendoza, Argentina, ens relata aquesta extraordinària història, el seu 40è cim d’aquesta muntanya i, a més, després de recuperar-se de dos infarts, a 7.000 metres, al Manaslu, a l’Himalaia, que li va deixar una invalidesa.

També amb Jordi Merino, president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i Joan Garrigós, president de la Federació Espanyola de Deportes de Montaña i Escalada (FEDME).