Els puntals de l’ascens del Nàstic de la Segona B a Segona l’any 1979 a Zafra, Santi Palanca, Vicente Amigó i Rafa Martínez, coincideixen en el fet que s’ha de valorar la temporada que ha fet l’equip. Tot i que tenen clar que el darrer partit fa que no s’hagi acabat com es volia, comenten que s’ha fet una primera fase molt bona que et permet estar a la Primera RFEF. Una competició que millora la Segona B i fa que sigui menys complicat pujar pel nombre reduït d’equips, però que està lluny de ser la que prometia la Federació.
Santi Palanca, jugador que va disputar de titular aquell partit el 17 de juny i comentarista dels partits del Nàstic per Tarragona Ràdio, demana que es valori estar a la Primera RFEF. Tot i això, lamenta que no s’hagi pogut estar al Play-off d’ascens d’Extremadura, que clarament era l’objectiu de l’equip.
En la mateixa línia s’ha expressat el golejador d’aquella tarda a Zafra, Rafa Martínez. L’exjugador comenta que el Nàstic no hagués signat estar a aquesta categoria. Tot i això, ja que hi són, han d’aconseguir estar a la zona alta la temporada vinent a la nova categoria.
Finalment, aquest dilluns també ha passat pel Sempre Nàstic i ha dit la seva el porter d’aquell equip, Vicente Amigó. Pensa que la primera fase de l’equip és “espectacular” i que hi ha equips que estan en una situació més complicada que la del Nàstic. Tot i lamentar que la cirereta del pastís no hagi estat la desitjada, comenta que s’ha de reflexionar, fer una valoració i prendre les decisions pertinents.
Palanca, Amigó i Martínez es mullen sobre la continuïtat de Toni Seligrat
Els tres exjugadors del Nàstic també han opinat sobre la continuïtat de Toni Seligrat a la banqueta. Pensen que no s’ha de tenir poca memòria i només tenir en compte el darrer partit. S’ha de fer una valoració profunda i buscar una continuïtat a la banqueta del Nàstic. Escoltem, en aquest ordre, a Rafa Martínez, Vicente Amigó i Santi Palanca.
Els tres jugadors recorden amb molta il·lusió – i amb molta calor- el partit de l’ascens a Segona de l’any 1979 a Zafra. Martínez diu que va ser “el gol més important de la seva carrera”; Amigó ha rememorat el partit, on va jugar amb un dit trencat i quan ja era jugador del Barça. Santi Palanca encara té els pèls de punta de quan van arribar a una Tarragona “col·lapsada” amb l’ascens sota el braç.