Un equip investigador del centre de recerca TECNATOX de la URV i de l’IISPV han analitzat diverses mostres d’aigua i fangs provinents de les diferents unitats d’una planta de tractament d’aigües residuals. Els resultats han posat de manifest que, si bé el 96% dels microplàstics desapareixen de l’aigua tractada, aquests són dipositats en els fangs de la depuradora, que sovint s’utilitzen com a fertilitzants en l’agricultura i poden suposar importants riscos per a la salut i els ecosistemes.

A Catalunya, amb una capacitat de tractament d’aigües residuals d’aproximadament 2,9 milions de metres cúbics diaris, es calcula que més de 6.000 milions de microplàstics s’eliminen diàriament de l’aigua, però, al mateix temps, aquestes partícules s’acumulen en els fangs que retornen als camps agrícoles, ja que tradicionalment s’utilitzen com a fertilitzants.

Per cada quilogram de fang, es calcula que hi ha 100.000 microplàstics. Segons Joaquim Rovira, del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV i un dels investigadors principals de l’estudi, “això pot representar una amenaça ambiental potencial força preocupant”, ja que “aquestes partícules poden ajudar a acumular i transportar metalls pesants i altres contaminants químics, augmentant així els riscos mediambientals i per a la salut humana”. A més, “els microplàstics poden ser ingerits pels microorganismes terrestres i entrar a la nostra cadena alimentària”, afegeix.

La contaminació per microplàstics és un problema ambiental global, present en tots els ecosistemes naturals (aigua, sòl i aire) i que no només preocupa a la comunitat científica, sinó també la societat en general. Els microplàstics són partícules sintètiques no biodegradables amb un diàmetre inferior a 5 mm, que poden entrar als ecosistemes naturals de diverses maneres, sent una de les principals vies les depuradores d’aigua.

En aquest estudi, l’equip investigador ha analitzat la concentració, forma i composició dels microplàstics presents en les diferents unitats de tractament d’una estació depuradora d’aigües residuals mitjançant diverses tècniques i en diferents períodes de l’any.

L’estudi ha identificat que la majoria dels microplàstics (66%) correspon a fibres sintètiques, com ara cel·lulosa sintètica, polièster i poliamida, probablement derivades dels rentats de roba. També s’han trobat microplàstics, com ara polietilè, polipropilè i poliestirè, procedents dels productes de cura personal i que arriben directament a les aigües residuals a través de l’activitat humana.

L’equip investigador ha observat que les concentracions de microplàstics són molt més elevades a l’hivern en comparació amb l’estiu, i que la planta de tractament d’aigua aconsegueix separar més del 95% d’aquestes partícules sintètiques de l’aigua que es retorna al medi marí.

Per això, el grup investigador considera necessari seguir analitzant l’impacte dels microplàstics acumulats en els fangs un cop són retornats als ecosistemes terrestres i la seva potencial entrada en la cadena alimentària. A més, proposen una millora i actualització de les tecnologies utilitzades a les depuradores per aconseguir una eliminació més eficient dels microplàstics de les aigües residuals i evitar la reintroducció dels microplàstics als ecosistemes.

Segons apunta Rovira, “això podria passar per optimitzar-ne l’extracció abans del tractament biològic o bé evitar-ne els usos agrícoles”. També suggereix la possibilitat de “reutilitzar els fangs amb altres finalitats, tals com la producció d’asfalt per a la construcció de carreteres o incineració per generar energia, si bé altres estudis en curs ho podrien confirmar properament”, conclou.