Els pagesos avisen que un any després de les protestes estan “igual o pitjor” i obren la porta a més mobilitzacions.
Milers de pagesos i ramaders van iniciar fa un any unes mobilitzacions històriques amb talls de carreteres arreu del país i una marxa lenta fins a Barcelona que va aplegar 2.000 tractors al centre de la capital. En un moment en què hi havia protestes a tota Europa en contra de les polítiques agrícoles europees, a Catalunya el moviment va sorgir espontàniament a través de WhatsApp i va obtenir una resposta massiva. D’aquells talls en va néixer Revolta Pagesa i, després, el Gremi de la Pagesia, un nou interlocutor en un sector marcat per l’hegemonia d’Unió de Pagesos. Però alguns dels promotors de les primeres protestes avisen que un any després estan “igual o pitjor” i ja ressonen les veus que criden a tornar a l’acció.
Eduard Escolà és el representant del Gremi al Camp de Tarragona.
El moviment ha estat encapçalat per una nova generació de pagesos i ramaders, preocupats també per la manca de relleu. Com a entitat, tal com ja van apuntar quan es mantenien a peu de carretera, segueixen rebutjant rebre ajuts de les administracions per finançar-se. Ara, però, exigeixen poder prendre part en les diferents taules sectorials i organismes de representació del sector sense voler fer “la competència” a altres organitzacions ja establertes.
A banda de “l’excés” de burocràcia, els pagesos també critiquen els robatoris al camp i a les granges, els danys de la fauna salvatge i la cinegètica, els efectes de la sequera, l’acord comercial de la Unió Europea amb els països del Mercosur o l’entrada de productes que no tenen els controls que tenen els locals.