Set són els partits que porta el Nàstic sense guanyar, comptant l’eliminació de Copa del Rei, que empitjora la situació al Nou Estadi Costa Daurada. La dinàmica comença a ser crítica, per molt que es vulgui evitar la paraula ‘crisi’, i malgrat la gran quantitat d’ocasions que generen els grana, és inexplicable com l’equip només ha sumat 2 punts dels últims 18.

El Nàstic iniciava el partit oferint una cara coneguda, la de pressionar constantment i asfixiar al rival al seu propi cap. Un reflex de la idea amb què l’equip va iniciar la temporada (amb tants bons resultats recollits) i que es va mantenir durant tota la primera part. El Sestao River, amb una alineació fèrria d’1-5-4-1, va suportar les constants internades dels grana pel centre i frenant-los per les bandes, amb una subtil estratègia que no va desesperar els de Dani Vidal.

Andy, Pablo i Mario eren els més actius. Andy provava de lluny, Pablo en tenia una de cap i un mà a mà amb Sergi Puig poc després, i Mario revolucionava el partit amb la seva velocitat. La concentració del Gimnàstic es feia notar en atac i en defensa, ja que la primera acció d’atac dels bascos va arribar a la mitja hora de partit, i els de Dani Vidal havien dominat la primera meitat sense problemes i agradant al públic, que preveia més de dos gols. La sort, però, tenia uns plans ben diferents.

“Fas un partit que esperes guanyar per més d’1-0. (…) És una barreja d’estar enfadat, trist i impotent”.

dani vidal

L’odissea de la segona part deixaria tocats als grana i als 4.119 aficionats que havien acudit al Nou Estadi insatisfets. Primerament, i només començar, Jaume Jardí fallava al minut 48 a porteria buida després d’un gran centre que batia a Puig i deixava al reusenc sol per rematar. La inesperada jugada seria la predecessora d’un cúmul de situacions desafortunades que faria de la segona meitat un malson.

El porter català del Sestao seria protagonista en diverses accions més, desesperant a Mario i Andy en cada xut llunyà i a Pablo en cada oportunitat dins l’àrea.

Arribada l’hora de partit, Nacho González lluitava una pilota amb Leandro Martínez quan, de sobte, es trencava. Notava molèsties a l’espatlla, probablement un problema articular, com confirmaria després Dani Vidal. El seu canvi seria el primer d’un seguit de lesions conseqüència del cansament i la càrrega d’aquestes setmanes. Joan Oriol seria el següent en caure amb molèsties musculars a l’abductor.

Dani Vidal jugaria les cartes adequades en els canvis. Gairebé tots van generar ocasions, majoritàriament per la banda de David Concha, retornat després de l’expulsió. Marc Ferández tindria, al 88′, la més clara de l’encontre.

El davanter català regatejaria el porter del Sestao en una acció magnífica, però amb la porteria absolutament buida, Marc rematava a plaer i fallava amb la intervenció d’un defensor verd-i-negre. A més, en el xut, es lesionava i havia de marxar del camp, deixant el Nàstic amb deu.

El final, sense més ni més, era el més apoteòsic d’aquesta temporada, i tornava a deixar als aficionats indiferents i empipats després d’una altra jornada sense guanyar, per molt bon joc que es desenvolupés. El Nàstic enfrontarà el Reial Unión el pròxim dissabte, en un partit contra un rival directe on, ara si, es necessiten solucions d’urgència.

Més Notícies