Enric Aguilar: ‘El principal problema del canvi climàtic a Tarragona, Catalunya i l’Estat és la sequera’
Amb el record encara del desbordament del barranc de la Mora, que va inundar baixos i habitatges, i del segon episodi de la dana que va passat de puntetes per Tarragona ciutat, els experts analitzen un fenomen que cada cop serà més recurrent
Amb el record encara del desbordament del canal de la Mora, que va inundar baixos i habitatges, i del segon episodi de la dana que va passat de puntetes per Tarragona ciutat, els experts analitzen un fenomen que cada cop serà més recurrent.
Enric Aguilar, director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV, assegura que no podem desconstruir els carrers de la Mora situats per sobre del torrent, “però sí pensar molt bé on es construeix a partir d’ara, i facilitar sempre la sortida de l’aigua”.
El doctor en geografia afirma en una extensa entrevista a Tarragona Ràdio que les dana són un fenomen “típic del nostre clima mediterrani”, on la tendència serà cada cop més recurrent; ploure menys i quan ho faci serà amb episodis de dana i pluges torrencials.
Enric Aguilar, director de l’Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica de la URV
Unes precipitacions generoses però per les quals no disposem d’infraestructures adequades per aprofitar-les, i pal·liar així la sequera, que és profunda i estructural, segons l’expert.
A la urbanització de la Mora (Tarragona) està el canal desbordat, s’han inundat alguns baixos d’habitatges i el carrer principal, ara mateix està tallat. Informa @tarragonaradiopic.twitter.com/uQ5Xleh572
Les pluges han donat una treva a la sequera, però segons Aguilar aquesta continua sent ‘el principal problema del canvi climàtic a Tarragona, a Catalunya i a nivell de l’Estat’.
‘El principal problema del canvi climàtic a Tarragona, a Catalunya i a nivell de l’Estat és la sequera’.
enric aguilar
Aguilar afirma contundent que l’avís meteorològic de nivell màxim de la dana, el Meteocat el fa en base a una cinquantena de models de previsions sobre la taula. Això els dona un rang mig de dispersions de les pluges, però tot i amb aquesta informació és molt complex poder determinar a priori on cauran localment les precipitacions més fortes.
Les danes passen cada any, enguany es dona una situació anomenada oscil·lació de l’Atlàntic Nord, que n’ha propiciat la seva màxima intensitat. Són típiques del Mediterrani i venen provocades per un gran contrast entre la temperatura atmosfèrica i la temperatura del mar, que continua pujant any rere any per l’escalfament global.
“Fins al setembre d’enguany s’ha registrat un increment de la temperatura mitjana global d’1,54° respecte als nivells preindustrials”
En una extensa entrevista, Aguilar apunta el que ja alertava aquests dies l’Organització Meteorològica Mundial (WMO) que el 2024 va camí de ser l’any més càlid al món i, per tant, de superar la mitjana d’augment de temperatura rècord que es va assolir el 2023. En un informe publicat el passat dilluns dia 11, coincidint amb l’inici de la cimera internacional pel clima, la COP29 de Bakú, a l’Azerbaidjan, els experts del WMO van afirmar que fins al setembre d’enguany s’ha registrat un increment de la temperatura mitjana global d’1,54° respecte als nivells preindustrials.
Un clima canviant per efecte del canvi climàtic i on la sequera i les danes seguiran apareixent. Venim d’un llarga sequera estructural, i ara pluges torrencials, i al tombar de l’any arribaran novament les Llevantades que, un cop més s’enduran la sorra de les platges (com ja ha passat en part aquests dies).
Fenòmens com el del País Valencià han estat excepcionals, però formen part de la inestabilitat del clima. Allà es van acumular precipitacions de fins a 500 litres, provocant les pitjors inundacions d’aquest segle, per extensió, danys i vides humanes.
Uns registres que no ens són estranys a les nostres comarques, el 10 d’octubre de fa 30 anys, quan es va desbordar el riu Francolí es van acumular uns registres històrics, amb prop de 500 litres per metre quadrat a les Muntanyes de Prades i a la Serra del Montsant. Alforja i Porrera van superar els 400 mm, i tota aquesta aigua va baixar pel Francolí, i es va inundar Residencial Palau, el Serrallo i el polígon industrial Francolí.
