En aquesta entrevista a “La Veu de Tarragona. Camí cap als 40”, Raquel Sans, diputada (ERC) i vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, parla sobre temes clau com el finançament singular de Catalunya, el traspàs de Rodalies, l’accés a l’habitatge i els reptes de l’audiovisual en català. També reflexiona sobre la situació política actual, el proper congrés d’Esquerra Republicana i la postura del partit davant d’Aliança Catalana. Sans emfatitza la necessitat de ser útils a la ciutadania i de combatre el feixisme i els discursos d’odi. A més, en cau local, destaca la importància de la sala Trono de Tarragona i comenta la candidatura de Xavier Puig com a possible alcaldable.
Josep Suñé (JS): Raquel Sans, molt bon dia i benvinguda.
Raquel Sans (RS): Molt bon dia.
JS: Fa un parell de setmanes parlàvem en basc, en la visita que va fer una delegació de la Mesa al president del País Basc, no?
RS: Bé, en eusquera vam parlar més aviat poc (somriu). La veritat és que és una llengua molt complicada, però sí que vam tenir l’oportunitat de visitar el Parlament Basc i les juntes generals de Guernica. Va ser una experiència molt bonica, perquè pots conèixer de primera mà part de la història democràtica del País Basc.
Si mirem el model del País Basc i el model català, és extrapolable cap aquí, parlant de finançament singular?
Sí, el que seria extrapolable és un model de finançament just pel nostre país. Són dues realitats molt diferents. Allà estem parlant de dos milions de persones, mentre que aquí parlem de vuit milions, pràcticament, o més de vuit. Es tracta d’una societat que ha passat de sis a vuit milions d’habitants, amb moltes necessitats. Per tant, el que necessita Catalunya és un finançament adequat per poder pagar i donar cobertura als serveis públics que el país requereix. Enfrontem grans reptes, com l’envelliment de la població o la immigració. En el fons, el que necessitem són recursos. I, precisament, el que demanem no és altra cosa que recursos: els recursos que genera Catalunya, que se’n van a Madrid i no tornen, per poder finançar aquests serveis públics de manera justa i eficient.
Com valora aquesta represa dels contactes i el primer anunci de crear en un futur Rodalies de Catalunya?
Més que represa, els contactes entre Esquerra Republicana, com a partit de l’oposició actualment, i el govern de la Generalitat, es basen en una oposició de servei, en ser útils a la gent. Entenem l’oposició com una oposició útil. Aquesta legislatura ens la vam marcar amb un objectiu molt clar: havia de ser la legislatura del finançament singular, del concert econòmic, o li podem posar les etiquetes que vulguem. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir els recursos necessaris per finançar els serveis públics del país.
“També ens vam fixar com a repte el traspàs de Rodalies i la gestió des de Catalunya d’un servei que és deficitari, nefast i que necessita inversions històriques. Si es segueix decidint i gestionant des de Madrid, és evident que no funcionarà.”
També ens vam fixar com a repte el traspàs de Rodalies i la gestió des de Catalunya d’un servei que és deficitari, nefast i que necessita inversions històriques. Si es segueix decidint i gestionant des de Madrid, és evident que no funcionarà. Aquests eren els dos grans reptes. Per seguir negociant i arribant a acords, cal complir els compromisos als quals s’havia compromès el govern de la Generalitat. Aquest és un pas necessari i imprescindible per avançar.
L’accés a l’habitatge és un altre problema greu per a molts. La propera setmana, el ple del Parlament votarà el decret que imposa multes de fins a 900.000 euros per incomplir els topalls dels preus de l’habitatge en casos greus.
Sí, en polítiques d’habitatge, si volem que les coses canviïn, hem de fer les coses de manera diferent. Hem de sacsejar el mercat de l’habitatge. Les postures liberals i de dretes sempre ens han dit que el mercat s’autoregula i que cal defensar els petits propietaris. Però no té cap sentit que tinguem milers de cases buides mentre hi ha gent que no pot accedir a un habitatge digne. Un decret com el que s’aprovarà la setmana vinent és necessari per canviar aquesta dinàmica.
“A ciutats com la nostra, Tarragona, veiem com proliferen els habitatges d’ús turístic, mentre que els joves no poden emancipar-se o hi ha famílies monoparentals que no tenen on viure”
A ciutats com la nostra, Tarragona, veiem com proliferen els habitatges d’ús turístic, mentre que els joves no poden emancipar-se o hi ha famílies monoparentals que no tenen on viure. Per això, crec que un decret com aquest és imprescindible. L’habitatge és un dret fonamental, reconegut per la Constitució espanyola, i és un repte que hem d’abordar de manera transversal tots els partits polítics que formem part de l’escena, de l’arc parlamentària
Quins reptes es resoldran properament per part del Govern que es van gestar en l’etapa Aragonès?
Hi ha moltes coses que es van començar a treballar durant el govern Aragonès, un govern ambiciós al qual, segurament, li va faltar temps per desenvolupar totes les polítiques previstes. Però, per citar-ne una que m’afecta directament, destaco tot el que té a veure amb la llengua i l’audiovisual. Ho he viscut a casa: tinc una filla de deu anys i dos fills de sis, i ara els meus fills de sis poden mirar la televisió en català. Això no sempre havia estat així. Els governs anteriors havien deixat morir projectes com el canal Super3, que va tancar. El govern republicà va tenir clar que calia recuperar la televisió infantil en català i va fer una aposta econòmica decidida. Es va fer un contracte programa per als mitjans públics del país i es va impulsar la plataforma 3CAT.
Amb el canvi d’usos i d’hàbits de consum audiovisual que vivim actualment, era necessari disposar d’una plataforma competitiva, i es va apostar econòmicament per això. També es va impulsar la plataforma Supercampus. Abans, l’enciclopèdia catalana que nosaltres consultàvem quan fèiem els deures havia desaparegut, i ara els joves busquen informació a Internet, on no hi havia contingut en català. Supercampus, una iniciativa conjunta entre TV3, el Departament d’Educació i la Generalitat, liderada per l’Anna Simó, va canviar aquesta realitat. Ara es poden trobar continguts en català. Aquests són alguns dels projectes que es van començar i que, en la meva opinió, cal donar-los continuïtat.
Què en pensa de la regulació dels youtubers i les xarxes socials?
Aquí hi ha certa complexitat, i també cal que hi hagi les mateixes regles de joc per a tothom: tant per als que ho estan fent bé com per als que no. Deixeu-me parlar col·loquialment: aquest és el gran “marrón” que tenim com a societat actual. El mercat globalitzat en què vivim dificulta enormement la regulació de tot plegat. És a dir, tenim plataformes i xarxes que operen des d’altres països, i nosaltres no tenim capacitat per regular-les. Podem regular mitjans com Tarragona Ràdio, TV3 o Catalunya Ràdio, que operen des d’aquí, però no tenim capacitat per regular els continguts que consumeixen els joves, que és on es concentra gran part del consum audiovisual actual, a les xarxes socials. Els algoritmes i algunes dinàmiques que es produeixen a les xarxes són realment preocupants. Per tant, crec que aquest és el gran repte que tenim com a societat, però, malauradament, no depèn només de la voluntat de la política catalana ni tan sols de l’espanyola. Hi ha un marc més ampli, probablement europeu i internacional, on realment es troba la capacitat legislativa per abordar aquests problemes.
“La sala Trono jo crec que és una joia que tenim a la ciutat de Tarragona, que a més a més realitza aquest festival internacional de Tarragona de teatre que ens posa el mapa en la creació teatral i estan mancats d’un espai.”
La cultura és important també, en aquest sentit. I per cert, la sala Trono és avui o demà que va al Parlament?
Avui, sí, la sala Trono és, sens dubte, una joia que tenim a la ciutat de Tarragona. A més, és l’encarregada d’organitzar el festival internacional de teatre de Tarragona, que ens situa en el mapa de la creació teatral. Malauradament, actualment es troba sense un espai estable. La sala que tenien a la plaça de Dames i Vells ha quedat en desús, i després d’estar temporalment al Metropol, ara sembla que es traslladaran provisionalment a la sala El Magatzem. Però és evident que necessiten un espai fix i definitiu per a la sala Trono. Avui mateix, els responsables de la sala Trono venen al Parlament per reunir-se amb tots els grups polítics i exposar aquestes necessitats. Tinc constància que el govern d’Esquerra Republicana ja estava treballant per trobar un espai adequat per a la sala Trono, i també sé que el govern actual està continuant amb aquesta tasca. L’objectiu és garantir que la sala Trono disposi d’un espai estable per poder continuar exercint aquesta funció cultural tan fonamental per a la nostra ciutat.
Quin espai podria ser? Perquè jo pensava que a Tarragona hi ha el que hi ha.
Hi ha el que hi ha, però serem prudents. Crec que encara estem en una fase preliminar, fent els treballs previs. El que volem és que la sala Trono tingui un espai adequat, i no la deixarem descarrilar.
Raquel Sans, quin ambient es respira Esquerra, quin vents bufa, tramuntana, mestral o ventolina?
Jo crec que les coses s’estan posant al seu lloc. Hem passat un procés congressual que a ningú se li escapa, ha estat dur, ha estat convuls, i ens ha dividit en certa manera. Els resultats d’aquest congrés així ho demostren.
“Ara, com en qualsevol organització humana, política o entitat, un cop passats els resultats democràtics, el que toca és que tot vagi al seu lloc. Estem en aquesta fase de recosir, intentant que tot s’ajusti com cal”
Ara, com en qualsevol organització humana, política o entitat, un cop passats els resultats democràtics, el que toca és que tot vagi al seu lloc. Estem en aquesta fase de recosir, intentant que tot s’ajusti com cal. A priori, el congrés, clar, quinze i setze de març, això està aquí, és ja. El congrés serà important per definir l’estratègia i la ponència política.
Aquesta setmana s’han presentat moltes esmenes, i més o menys de tothom. Primer, segon, i qui va quedar fora, també.
Sí, i també militants individuals. Nosaltres som un partit en què tothom pot presentar les seves esmenes. És cert que hi ha grups que van estar treballant durant el congrés i han registrat esmenes de manera més col·lectiva. També potser hi ha esmenes que es repeteixen, però de manera individual, els militants d’Esquerra Republicana poden presentar les seves propostes. De fet, jo n’he presentat dues en l’àmbit feminista, perquè vaig tenir la responsabilitat en aquest àmbit durant cinc anys. Crec que els estatuts poden millorar en alguns aspectes, i vull que les companyes que venen al darrere puguin tenir-ho una mica més fàcil en aquest àmbit concret. Per això he presentat dues esmenes, com també ho han fet molts altres companys.
Oriol Junqueras ha insistit que està inhabilitat i que, per tant, no pot ser candidat. Avui mateix ha dit que “si algú està atabalat per aquest tema, es pot desatabalar”.
Si algú s’ha atabalat?
Doncs, que per aquest tema, ja es pot desatabalar, això ha dit Junqueras
Però la realitat és que, per aquesta circumstància, no es pot donar que Oriol Junqueras sigui candidat. No, no és possible actualment, perquè la repressió l’ha deixat inhabilitat, com a molts altres companys. I si això té a veure amb les esmenes que alguns han registrat, bàsicament, nosaltres —jo en aquest cas, representant la Nova Esquerra Nacional— ja ho vam dir: no s’ha de pensar en això ara, pel moment actual.
“Oriol Junqueras no es pot presentar, i no és una decisió seva, sinó una conseqüència de la repressió. A més, cal separar el partit d’un possible govern. Bàsicament, perquè l’experiència que hem tingut ens mostra que, com a partit, tens més marge per marcar posicions ideològiques, mentre que des del govern has de buscar més aliances per tirar endavant pressupostos i altres qüestions”
Insisteixo: Oriol Junqueras no es pot presentar, i no és una decisió seva, sinó una conseqüència de la repressió. A més, cal separar el partit d’un possible govern. Bàsicament, perquè l’experiència que hem tingut ens mostra que, com a partit, tens més marge per marcar posicions ideològiques, mentre que des del govern has de buscar més aliances per tirar endavant pressupostos i altres qüestions. Per tant, la proposta de separar partit i govern respon a l’experiència viscuda i a la necessitat d’encarar el futur. No es tracta d’una persona en concret, malgrat que alguns vulguin enfocar-ho així. Bàsicament, és una qüestió de futur, de com imaginem que el partit i el govern s’han de relacionar. Per exemple, com a partit, pots dir: “Jo sóc totalment contrari a Hard Rock”. Però com a govern, si el projecte ja està en marxa, no tens el mateix marge per ser tan clar. I això és el que respon a aquesta qüestió.
A Tarragona ciutat hi ha una mica de tot. Hi ha gent de Foc Nou, com Xavier Puig, i una àmplia majoria dels consellers del grup municipal, excepte Maria Roig, la portaveu, que com vostè es va decantar per Godàs, o l’expresident del Port, Saül Garreta, que és de Junquerista… Podria dir més noms, eh? És un exemple del què ha passat a Esquerra, una mica?
En realitat, del que passa a tot arreu. És a dir, si el resultat no ha estat ajustat i és evident que hi ha d’haver gent de tot arreu, és normal, no? I en el cas de Tarragona, cadascú tria lliurement quines són les millors opcions i quin projecte creu que el representa millor. Ara, un cop passat el congrés, toca parlar d’altres coses: toca parlar de la ponència política, de l’estratègia, i és allà on nosaltres, o com a mínim jo personalment, estic centrada.
“El que ha fet el company Xavi Puig és expressar la seva opinió, la seva voluntat. Perquè et puguin escollir, has de dir, estic aquí, jo no expressaré la meva voluntat de ser alcaldessa de Tarragona, no tinc aquesta intenció, per tant, a mi no em podran escollir.”
Què en pensa de la candidatura de Xavier Puig com a alcaldable de Tarragona? Quins processos segueix ERC per escollir els candidats?
Sí, és a dir, qui serà l’alcaldable de Tarragona ho decidirà l’Assemblea Local de Tarragona. Vull dir, ni més ni menys. El que ha fet el company Xavi Puig és expressar la seva opinió i la seva voluntat. Perquè et puguin escollir, has de dir: “estic aquí”. Jo no expressaré la meva voluntat de ser alcaldessa de Tarragona, no tinc aquesta intenció, per tant, a mi no em podran escollir. Està bé que les persones que tinguin intenció d’encapçalar alguna cosa expressin la seva opinió i la seva voluntat. I el que ha fet el company és precisament això: expressar la seva voluntat de ser alcaldable. Jo admiro tots els que fan un pas endavant, perquè la política municipal és duríssima. És la política de trinxera. Només cal veure tots els reptes que té la ciutat: la neteja, els aparcaments… Et paren pel carrer, no? Dissabte o diumenge, vas a fer el cafè i et diuen: “Ostres, al meu carrer és un desastre”. Doncs, això és el que passa a Tarragona. Per això, crec que qui fa el pas endavant mereix que li donem les gràcies per la seva valentia, tant ell com totes les persones que decideixin fer-ho.
En el cas del company Xavi Puig, crec que ho fa de manera natural. Ell ha estat portaveu a l’Ajuntament, ha format part d’un grup municipal amb una trajectòria consolidada, i ha estat tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Tarragona. Parlant amb ell, es nota que té una visió clara de la ciutat. Per exemple, des del punt de vista urbanístic, planteja la necessitat de revisar la ciutat, especialment els barris de Ponent, la cicatriu que representa el riu Francolí, o el repte que suposa l’antiga laboral. Crec que és una persona amb una visió molt interessant sobre cap on ha d’anar Tarragona els propers anys.
Per cert, vaig veure que estaven a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb Maria Roig i altres companyes de la formació participant en el Correllengua.
Sí, al Correllengua Universitari. Ahir va ser a la URV, i la veritat és que vaig quedar molt gratament sorpresa pel nombre d’alumnes que hi va haver. Hi va haver molta participació, i, bàsicament, estem en un context de complexitat pel que fa a la llengua i al seu futur. Veure tanta gent jove compromesa amb el català va ser molt esperançador. Ahir va ser un dia de llum, especialment en un moment en què estem a punt de conèixer els resultats de l’enquesta lingüística, que crec que no ens portarà gaires bones notícies. Però ahir, sens dubte, va ser un dia positiu.
[El català és la llengua habitual de menys d’un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys, segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que s’ha presentat aquest dimecres]
Què pot fer Esquerra per recuperar el pes que ha tingut a nivell de país i què pot sortir d’aquest Congrés? Anar tots a la una, novament?
Sí, però crec que més que parlar de unitat, el que ha de fer Esquerra és ser útil a la gent. La clau és que la ciutadania et percebi com una formació útil. En política, al final, tot va d’això: que la gent vegi que votar-te serveix per alguna cosa. Per tant, el que hem de fer és ser molt capaços d’aconseguir resultats. Crec que els acords als quals hem arribat són molt importants, com ara el finançament singular. Al final, el que vol la gent és que, quan vagis al CAP i truquis, t’atenguin en dos dies enlloc de cinc; que les urgències no estiguin saturades; o que, quan agafis el tren, no hagis d’anar assegut a terra ni trigar tres hores per arribar a Barcelona. Això és el que vol la gent, i nosaltres hem de ser capaços no només de fer aquesta feina, sinó també d’explicar que moltes d’aquestes coses passen per l’ambició d’Esquerra Republicana.
És evident que el PSC és un govern poc ambiciós, que es limita a gestionar els recursos que té i que, per no fer enfadar la Montcloa, no es tirarà mai més enllà del que pot. Per això, qui ha de posar la pressió i exigir més és Esquerra Republicana.
“Amb els feixistes no s’hi ha d’anar ni a la cantonada, portin la bandera que portin. Jo crec que el que representa Aliança Catalana és molt perillós perquè bàsicament és un discurs islamofòbic aprofitant-se de la por del desconeixement de la gent.”
Què en pensa de la postura de Junts respecte a l’Aliança Catalana, a Ripoll? Per cert, Junts acaba de descartar futurs pactes amb AC després de les eleccions municipals del 2027, segons acaba de dir Jordi Turull.
Espero que ho facin per activa i per passiva. És a dir, a Esquerra Republicana descartem els pactes amb Aliança Catalana per activa i per passiva. Amb els feixistes no s’hi ha d’anar ni a la cantonada, portin la bandera que portin. Jo crec que el que representa Aliança Catalana és molt perillós, perquè bàsicament és un discurs islamofòbic que s’aprofita de la por i el desconeixement de la gent. Es centren en trobar un enemic, perquè no proposen cap solució ni cap proposta política per millorar la vida de la gent. El seu únic objectiu és generar confrontació i odi, i això és molt preocupant.
Moltes vegades m’he preguntat, de debò, com a persona, com Hitler va arribar al poder en el seu moment. Com va poder guanyar unes eleccions democràtiques i tot el que va venir després. Escoltant determinats discursos, fa por, esgarrifa. Esgarrifa veure la deshumanització de l’altre, veure com s’aboca tot aquest odi. Em preocupa perquè el feixisme i el populisme no són mai la solució a res. Al contrari, el que generen són problemes. I, per tant, com veig Ripoll? Jo crec que Junts per Catalunya els hi han tremolat les cames, no només ara, sinó també en el seu moment. I crec que davant del feixisme no s’hi val tot.
Per això he sortit de Twitter, dels “likes”?
Sí, sí. Feia 14 anys que estava a X, i, de fet, em sento una mica orfe. Ara crec que m’allunyava de moltes polèmiques que hi ha al món. De fet, crec que visc millor i he recuperat l’hàbit de llegir diaris, on tot és més pausat i tranquil. I sí, és a dir, veure la salutació feixista d’Elon Musk va ser com un punt d’inflexió, un abans i un després. Vaig pensar: “No pots contribuir, no pots ajudar, això no pot ser part de la meva vida”. I, per tant, vaig decidir marxar. Primer vaig crear un perfil a Blue Sky. Ja estava en aquest procés d’abandonament, com quan deixes de fumar i primer et compres les pastilles. Doncs, primer vaig provar Blue Sky, i la veritat és que no acaba de funcionar del tot, tot i que avui m’he fet seguidora de Tarragona Ràdio, allà. Us animo a fer-vos seguidors de Tarragona Ràdio a Blue Sky. Però Twitter, crec que s’ha convertit en un femer: missatges anònims, missatges plens d’odi… Ja no saps si escriu una persona o una màquina. Per tant, no té cap mena de sentit.
Vicepresidenta primera del Parlament, però també periodista i, encara que sigui un gra de sorra, també ha format part d’aquesta casa, de Tarragona Ràdio, que abans d’ahir, dilluns, vam celebrar 39 anys. Així que també per la part que li toca, i recordant la seva etapa als castells, que sens dubte recordarà perfectament…
L’enhorabona, és compartit. Felicitats, felicitats a vosaltres. Va ser una etapa molt xula amb el company Jordi Suriñach, amb qui vam fer moltes hores de castells i molts programes aquí, en aquest mateix espai. La veritat és que va ser una etapa molt bonica.
Ho enyora?
Parlar de castells? Molt, ho enyoro molt. Sí, sí, perquè estava en la meva salsa. I sí, mira, ho enyoro. Si algun dia em voleu convidar a alguna retransmissió, les portes estan obertes.
Queda gravat! Raquel, sense gràcies i que vagi molt bé. Fins la propera.
Gràcies a vosaltres i felicitats.
- Dani Vidal: ‘Si he de marxar, me n’aniré sense fer soroll’
- El ple aprova portar al Contenciós Administratiu el pas de mercaderies perilloses per la Boella
- Tarragona aprova la licitació del concurs del centre universitari que s’ubicarà a la Tabacalera
- Laura Roigé demana millores en infraestructures a Pedro Sánchez
- Un mort arran del xoc frontal entre dos camions a la C-221, a l’altura de Batea