Erika Custodio, estudiant voluntària del projecte Rossinyol, amb la nena de qui és mentora.

L’any 2014 l’entitat Quilòmetre Zero va iniciar a Tarragona el projecte Rossinyol, que va néixer a Malmö (Suècia) als anys noranta, amb l’objectiu d’acompanyar infants i joves amb dificultats socioeducatives: un estudiant universitari acompanya com a mentor o mentora un estudiant de sisè de primària o primer de l’ESO durant un any escolar, durant el qual compateixen activitats, coneixements i el voluntari assessora, ensenya i guia els nens i adolescents.

Llorenç Viña Mascarell, treballador social, tècnic de projectes de Quilòmetre Zero i professor de la URV, explica que aquest any s’ha ampliat el nombre de municipis participants i faran falta més estudiants voluntaris que mai: un centenar, per a la qual cosa s’ha obert un procés de selecció d’estudiants. Al llarg d’aquests anys hi han participat alumnes d’escoles de Tarragona Reus, Cambrils, Salou, Valls, Creixell, Constantí, La Canonja i Vila-seca, amb el suport dels ajuntaments i de la Universitat.

Aurora Sobrino i Fatou Camara són dues de les mentores de la URV que van participar l’any passat al projecte i han compartit la seva experiència. L’Aurora, estudiant de Psicologia, va ser mentora d’una nena de 6è de primària de l’escola Sant Pau de Reus: “És molt especial quan et trobes amb aquesta persona i s’emociona en veure’t perquè li faràs companyia i l’ajudaràs”. Afegeix que “malgrat que molts eren nens a qui els costava estudiar, en el seu cas era una alumna amb les idees molt clares, però el que necessitava era companyia i una referència en l’àmbit personal”.

El mentor i l’alumne són els que decideixen les activitats que faran junts i també fan activitats en grup amb els altres participants del projecte. L’Aurora i l’alumna mentorejada quedaven un dia a la setmana i preparaven activitats, ja fossin educatives o d’altres com ara dinàmiques de gènere o algunes de lleure. Destaca que “m’ha aportat una visió diferent perquè no tots els nens i nenes tenen una vida fàcil”. A dia d’avui encara mantenen el contacte i tot hi haver-se mudat es comuniquen per videotrucades.

La Fatou, estudiant de Treball Social, va acompanyar una nena de 6è de primària de l’Escola de Sant Salvador de Tarragona. Es va apuntar amb ganes de conèixer gent i ajudar, en el seu cas, en el procés de canvi entre primària i ESO, els problemes, les preocupacions i les expectatives de futur.

Recorda que “al principi la nena era molt tímida i no parlava gaire, però quan va agafar confiança vam progressar molt, teníem idees comunes i ens vam fer amigues d’una altra mentora i la seva nena”. Afegeix que “en l’àmbit social t’ajuda a agafar experiència; estàs tractant amb una nena i has de donar exemple perquè el que tu li mostris serà com actuarà amb tu i el seu entorn”. Fatou assegura que “recomanaria l’experiència a qualsevol”.

El perfil dels estudiants que acompanyen els nens i nenes han de ser universitaris, que reben un reconeixement de crèdits, de cicle formatiu de grau superior o titulats fa menys de dos anys, d’entre 18 i 35 anys. El mentor ha de tenir la certesa d’assistir un dia a la setmana, fer la formació i sobretot ser empàtic i positiu.