La desigualtat ha de ser viscuda cap endavant, però només pot ser entesa enrere, deia Kierkegaard. És per això que en aquest Evoluciona podem posar el retrovisor, un cop més, però aquesta vegada acompanyants d’un dels millors experts mundials en genètica antiga; l’anomenada paleogenòmica. Parlem del Dr. Carles Lalueza-Fox, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva del CSIC-Universitat Pompeu Fabra. És un dels màxims referents internacionals en la recuperació d’ADN del passat, en reconstrucció filogenètica d’espècies extingides i en genètica evolutiva.
Són especialment coneguts els seus treballs sobre el genoma dels Neandertals a partir de les restes trobades al jaciment de El Sidrón (Astúries) i la seva participació en l’estudi dirigit per Svante Pääbo, Premi Nobel de Medicina d’aquest mateix any, publicat l’any 2010 a la revista Science on es va demostrar, per primera vegada la presència d’ADN Neandertal en els humans moderns.
Carles Lalueza-Fox, visitant el museu de Belgrad
Som els humans moderns i els neandertals la mateixa espècie?
“Això és un debat, en certa manera, jo diria, irresoluble i en certa manera, potser no rellevant. La definició d’espècie és una definició arbitrària, convenient”. I ho és “per molts motius, òbviament els conservacionistes serien els primers que et dirien que necessitem tenir definicions d’espècies per saber quines estan en perill d’extinció i hem de protegir, per exemple. Però és un concepte més arbitrari del que els mateixos biòlegs es pensaven fa unes dècades. Ara que tenim la possibilitat, no només en els humans, sinó en qualsevol llinatge d’analitzar genomes antics, en alguns casos de centenars de milers d’anys.
“Hi ha hagut hibridacions en el passat entre coses sorprenents, en el sentit de que molta gent pensaria que clarament eren espècies diferents com l’ós de les cavernes i l’ós bru, i el mateix amb els neandertals i humans moderns”
Carles Lalueza-Fox
Lalueza-Fox assegura que el que troben, “és que hi ha hagut hibridacions en el passat entre coses sorprenents, en el sentit de que molta gent pensaria que clarament eren espècies diferents com l’ós de les cavernes i l’ós bru, i el mateix amb els neandertals i humans moderns, que físicament són clarament diferenciables en el registre paleontològic. Personalment, penso que no és el punt interessant del debat com nosaltres ho anomenem. Si nosaltres ho volem anomenar espècie o població etc.. és una mica irrellevant. El punt interessant és que eren poblacions que havien estat aïllades centenars de milers d’anys i que quan es van tornar a trobar per una migració, per una sortida d’Àfrica, doncs es van encreuar i van tenir descendència. I no obstant, van seguir sent perfectament diferenciables a nivell esquelètic en el registre”.
Quin percentatge del nostre ADN és neandertal, arriba al 3%?
“És més aviat un 2 o un 2.5%, depenent del càlcul i de la persona, òbviament hi ha regions codificants i alguns uns gens, no gaires. Però el gens que s’han mantingut que clarament deriven del llinatge neandertal, probablement són gens que van ser seleccionats en aquestes poblacions que s’estaven expandint. Tot indica que “eren gens que en aquell moment eren avantatjosos. A vegades és difícil saber la funció d’un gen, alguns no estan ben ve ni estudiats ni se sap la funció que fan”.
“Malgrat l’etiqueta que puguin tenir actualment de que alguns predisposen a malalties, en realitat són els que ens van ajudar a sobreviure i adaptar-nos fa 40 o 50 mil anys o més”
Carles Lalueza-Fox
“Alguns dels gens que tenim i deriven dels neandertals estan relacions amb malalties; amb trastorns cardíacs, hipercolesterolèmia, metabolisme de lípids (…) també amb pigmentació. I probablement el que ens estan indicant és que són gens que en aquell moment ens serveixen per adaptar-nos més ràpidament a unes condicions que no són les africanes. Més latitud, més fred, on el dia i la nit poden variar al llarg de l’any, cosa que no passa a l’equador. Potser hi havia patògens diferents i els neandertals ja estaven adaptats i els homes moderns no. És a dir, malgrat l’etiqueta que puguin tenir actualment de que alguns predisposen a malalties, en realitat són els que ens van ajudar a sobreviure i adaptar-nos fa 40 o 50 mil anys o més”.
Un d’aquests gens neandertals està associat a la covid
Lalueza-Fox detalla que “va sortir un gen que està associat a casos greus de covid, i que deriva dels neandertals. Però no té sentit perquè no havia covid en aquell temps. És probablement que fos un gen que en aquella època, en el paleolític superior, feia un altra funció relacionada amb el sistema immunitari i ara el que veiem és un efecte negatiu d’una cosa que s’ha creat posteriorment. El fet que ara ens afecti negativament algun d’aquests gens, quan tenim accés a menjar anant al supermercat, diguem-ne, i ja no som caçadors recol·lectors ni l’entorn el qual vivim és el de fa 50.000 anys, doncs no és culpa dels neandertals”.
Quin és el límit per extreure ADN?
“S’ha de situar en el context de temperatura i ambient. El límit en una zona temperada com és gran part d’Europa sí que seria, per exemple, Cima de los Huesos (Atapuerca). De tota manera, les dades genètiques que hi ha són molt parcials i és extremadament difícil treballar-hi. Bàsicament el que hi ha són genoma hipocondrial i alguns marcadors nuclears, però no té la mateixa resolució i qualitat que altres genomes neandertals posteriors. El límit actual està a Groenlàndia en uns sediments difícils de datar però que poden estar al voltant de dos milions d’anys. A Alaska (Sibèria) hi ha restes trobades en permafrost, de mamut, també de cavall, que estan entre 700.000 i 1.400.000 anys. És a dir, depenent de les condicions en les quals la mostra està conservada, sobretot relacionades amb el fred, doncs l’ADN es conserva millor i més temps. Però es clar, allà no trobarem mai un homo erectus, allà congelat, no. Realment, si ens atenem a les condicions podem esperar trobar homínids, crec que estaria al voltant del mig milió d’anys d’antiguitat, en el que és possible. Vull també emfatitzar que no es tracta de que pugui haver-hi millores tècniques en el futur. Senzillament, el DNA es va fragmentant i es va fent en trossos més petits i nosaltres el que fem servir és un límit de trenta nucleòtids i per sota d’aquest límit descartem qualsevol seqüència. Perquè realment acaba sent informàticament inidentificable. Un fragment de quinze nucleòtids pot ser des d’un humà a una bactèria”.
És possible extreure ADN directament d’un jaciment, com a Atapuerca?
“En realitat nosaltres ho havíem fet i publicat a Science en jaciments de El Sidron (Astúries). És a dir, parlem del primer treball en el qual es recupera ADN neandertal directament del sediment. Està molt bé, tot i que és tècnicament molt més difícil. Està molt bé perquè no has de mostrejar restes humanes. Però és que a més a més hi ha molts jaciments en els quals no hi ha cap resta humana”.
(SEGUEIX ESCOLTANT L’ENTREVISTA)
Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes
Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.
