Ha estat un any d’impacte per l’IPHES-CERCA, per les grans descobertes en tres excavacions (Atapuerca, Abric Romaní i Molí del Salt). Avui ens centrem en un sol jaciment, el d’Atapuerca.
Aquest 2022 que estem a punt de tancar ha estat l’any de la descoberta de la cara de l’homínid més antic d’Europa. Són les restes d’un homínid que va viure fa uns 1,4 milions d’anys en aquesta serra de Burgos.
Aquest fòssil, ara custodiat a les instal·lacions de l’IPHES-CERCA a Sescelades, és uns 200.000 anys més antic que la troballa anterior, la del 2007, en aquell cas una mandíbula que va pertànyer a un antecessor humà.
El fòssil va ser desenterrat al mateix lloc que la mandíbula descoberta el 2007, però a unes capes més antigues, al jaciment de la Sima del Elefante.
Avui repassem què han significat aquestes descobertes a nivell de l’evolució humana, així com les altres fites paleontològiques d’un jaciment, el d’Atapuerca, que encara pot donar moltes més sorpreses en el futur. Un jaciment que ha desenterrat vestigis humans de pràcticament totes les cronologies evolutives de la Humanitat.
En parlem amb tres dels investigadors responsables:
Rosa Huguet, investigadora IPHES-CERCA i coordinadora excavació jaciment de la Sima del Elefante d’Atapuerca. Amb Marina Mosquera, professora de la URV i investigadora IPHES-CERCA i investigadora principal projecte d’Atapuerca, i amb Xosé Pedro Rodríguez, professor de la URV i investigador adscrit a l’IPHES-CERCA, coordinador excavació jaciment de la Sima del Elefante d’Atapuerca i Cap de Recerca de l’IPHES-CERCA