Primer Evoluciona d’aquest 2022. Un racó sobre paleontologia dins la ‘Veu de Tarragona’, amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES).
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
Hem fet balanç del 4rt Seminari d’Arqueobotànica, un espai per promoure l’intercanvi i circulació de coneixements entre investigadors relacionats amb les diverses disciplines arqueobotàniques. La temàtica vehicular es va centrar en les noves metodologies d’investigació, compartint experiències i resultats, mitjançant ponències d’investigador@s convidats i comunicacions de les persones vinculades a la Unitat d’Arqueobotànica de l’IPHES. El seminari es va realitzar de forma presencial i telemàtica durant tres sessions (29 octubre, 4 i 20 de novembre de 2021).
Entre d’altres, es va parlar de com plantejar un mostreig dendoantracològic i una part teòrica basada en mètodes i aplicació de l’ecologia del paisatge, concretament a partir de la dendroantracologia. Es tracta d’una branca de l’antracologia (és a dir, de l’anàlisi del carbó vegetal arqueològic) que permet aproximar-se al tipus de gestió forestal i explotació de la llenya.
En aquest sentit, a partir del conjunt antracològic recuperat en un jaciment arqueològic, poder entendre el diàmetre de la llenya explotada i l’estructura del bosc existent en un determinat moment. En concret, aquesta metodologia permet entendre si en un moment determinat en el temps es tallaven troncs o branques de plantes joves o madures, tot això gràcies a la combinació de diferents paràmetres i informacions observades en els fragments de carbó recuperats en els jaciments. Aquesta metodologia s’anomena Antraco-tipologia i ha sigut desenvolupada sobretot per Alexa Dufraisse (MHNM Paris) i els dos convidats del seminari el Dr. Ll. Picornell y la Dra. M. Alcolea.
La tercera, es va centrar en una sortida de camp en el parc de Collserola de Barcelona, visita a càrrec del professor Santiago Riera Mora del SERP-Universitat de Barcelona.
La segona sessió va ser la més intensa ja que es van presentar fins a 9 comunicacions relacionades amb molts àmbits d’estudi dintre del món de l’arqueobotànica.
N’hem parlat amb dues de les investigadores ponent, la Sabrina Bianco, i la Bàrbara Mas
La Bàrbara va presentar una comunicació sobre una modelització de dos tipus de boscos mediterranis, roures i alzines. Es van analitzar i quantificar diferents valors bio-climàtics actual per determinar els més influents en els patrons de distribució actual d’ambdós tipus de bosc (Quines són les més òptimes per aquests arbres: pluja anual, pluja estacional, aridesa, calor anual, mes més fred de l’any….). Després, dins un escenari de l’Holocè mitjà en el mateix territori (mateixes dades bio-climàtiques disponibles per a l’Holocè Mitjà) es va calcular quina podria ser la distribució del Nínxol ecològic d’ambdós boscos.
De la seva banda, la Sabrina va presentar una comunicació el seu camp d’estudi que té com a objectiu donar llum sobre l’aprovisionament combustible i l’explotació dels boscos al voltant de la ciutat de Barcino (Barcelona) durant l’època romana a partir del registre antracològic. En aquest sentit, està estudiant materials procedents de diferents excavacions d’urgència de diferents jaciments arqueològics, localitzats a prop del perímetre de l’antiga muralla Romana, identificant el tipus d’espècies utilitzades en cada context. Aquesta investigació resulta molt interessant ja que està basada en un record ampli de restes que permetran tenir una visió de conjunt i entendre millor l’explotació dels recursos vegetals de la ciutat en el passat.