powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

Els cranis copa són uns objectes rituals confeccionats a partir de cranis humans. D’aquests objectes se n’han localitzat a diferents jaciments europeus des Paleolític superior fins al Neolític i l’edat del Bronze. Un estudi liderat per Francesc Marginedas de l’IPHES-CERCA, juntament amb d’altres investigadors d’altres centres de recerca nacionals i internacionals han publicat un estudi innovador per tal de donar llum a aquest tipus d’objectes arqueològics, per tal de conèixer el mètode utilitzat per la seva confecció i fins a quin punt és possible conèixer quina era la seva finalitat.

A través del seu estudi publicat a la prestigiosa revista Journal of Archaeological Science, Marginedas i col.legues han pogut establir la cadena operativa relacionada amb el procés d’elaboració d’aquests cranis copa. En els resultats del seu estudi, s’estableix que aquest procés de fabricació està molt estandaritzat i que s’inicia amb l’extracció de la pell i la carn del crani, segueix amb una neteja intensiva per tal d’eliminar la major part de la matèria orgànica restant i finalitza amb una fracturació mitjançant petits cops per tal de separar la cara i la part inferior, de la part superior, conservant així la calota per a aprofitar la seva forma de vol.

De cranis copa n’hi ha de documentats des de fa més de 20.000 anys a la cova de Le Placard (França) fins a l’actualitat, com és el cas dels Kapala (tipus de crani copa) provinents del Tibet. De fet, es considera que aquests objectes tenen a veure amb alguna forma de veneració i culte al crani.

Ara bé, dins del context de la prehistòria europea, la major part de cranis copa s’han trobat relacionats amb el canibalisme humà. A la cova de El Mirador (Atapuerca) s’han recuperat un total de 6 cranis copa corresponents a cinc adults i un subadult resultat d’un esdeveniment de canibalisme que va tenir lloc durant l’Edat del Bronze.

En el seu estudi publicat a la revista Journal of Archaeological Science es va estudiar la distribució i la freqüència de les marques de tall sobre cranis de cinc jaciments amb canibalisme, tres amb cranis copa (Gough’s Cave, Herxheim i la cova de El Mirador) i dos sense (Gran Dolina-TD6 i Fontbrégoua). Després d’estudiar-los i comparar-los els investigadors van arribar a la conclusió que el procés de confecció dels objectes no havia variat durant 15.000 anys, dels del Paleolític Superior fins a l’Edat del Bronze.

En el cas del jaciment neolític de Fontbrégoua però, malgrat no haver-se recuperat cranis copa pròpiament dits, sí que s’hi han identificat treballs de neteja intensiva dels cranis, possiblement per a algun tipus de ritual desconegut.

Finalment en el nivell TD6 de la Gran Dolina d’Atapuerca, l’activitat humana era més baixa en comparació amb la resta de conjunts i el processat dels cranis anava relacionat amb el consum de la carn i el cervell. 

Tot i que la funció específica d’aquests objectes no està clara, s’han relacionat amb canibalisme de guerra en jaciments com Herxheim (Alemanya) o amb canibalisme funerari o mortuori a Gough’s Cave (Regne Unit).