Crani humà recuperat a la Cova dels Xaragalls. Autoria: Antonio Rodríguez-Hidalgo / Universitat de Sevilla
Crani humà recuperat a la Cova dels Xaragalls. Autoria: Antonio Rodríguez-Hidalgo / Universitat de Sevilla

Evoluciona: Es confirma l’ús sepulcral de la Cova dels Xaragalls de Vimbodí i Poblet durant més de 4.000 anys

Els treballs d’excavació arqueològica dirigits per l’IPHES-CERCA han posat al descobert més de 7.000 restes humanes, d’animals i objectes ornamentals des del neolític fins a l’edat del bronze. L’accés a la Sala Gran ha permès també documentar nous nivells arqueològics que indicarien que la cova podria haver estat freqüentada també pels neandertals.

Sondeig dels nivells pleistocens Boca A. Autoria: Alfredo Suesta / IPHES-CERCA.
Sondeig dels nivells pleistocens Boca A. Autoria: Alfredo Suesta / IPHES-CERCA.

En parlem amb l’investigador IPHES-CERCA, el doctor Alfredo Suesta i amb el director de la campanya d’excavació del passat desembre, el doctor Miguel Ángel Moreno.

Evoluciona: En parlem amb l’investigador IPHES-CERCA, el doctor Alfredo Suesta i amb el director de la campanya d’excavació del passat desembre, el doctor Miguel Ángel Moreno
Evoluciona: En parlem amb l’investigador IPHES-CERCA, el doctor Alfredo Suesta i amb el director de la campanya d’excavació del passat desembre, el doctor Miguel Ángel Moreno

Els treballs d’excavació i recerca han permès recuperar i inventariar més de 7.000 restes esquelètiques humanes, així com també gran quantitat de restes d’animals, fragments de recipients ceràmics i objectes ornamentals que evidencien l’existència de diverses ocupacions de la cavitat que abarquen des del neolític fins a l’edat del bronze, entre fa 7.000 i 3.000 anys. En una cova que va tenir ús sepulcral durant més de 4.000 anys. La gran quantitat de restes esquelètiques humanes així com les restes d’animals, de fragments de recipients ceràmics i ornamentals evidencien un ús sepulcral de la cavitat durant un llarg període de temps. Aquest ús continuat amb finalitats sepulcrals ajudarà a entendre els canvis en la societat de cada moment i també el tractament de la mort en els diferents períodes.

Juntament amb el material recuperat en el marc del projecte de recerca actual, l’equip investigador ha integrat també l’anàlisi sistemàtic del material procedent de l’activitat furtiva anterior i que es troba dipositat en diferents museus del territori. En aquest sentit, és molt rellevant el crani trepanat cedit pel Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí l’any 2020 (ara Museu de la Terra) i del qual s’està duent a terme un aprofundit anàlisi paleopatològic i tafonòmic.

Crani humà recuperat a la Cova dels Xaragalls. Autoria: Antonio Rodríguez-Hidalgo / Universitat de Sevilla
Crani humà recuperat a la Cova dels Xaragalls. Autoria: Antonio Rodríguez-Hidalgo / Universitat de Sevilla

Juntament amb les restes esquelètiques humanes, durant la present campanya d’excavació també s’ha recuperat gran quantitat de restes animals, de les quals en destaquen els animals típics de la ramaderia mediterrània durant la prehistòria recent com les ovelles, cabres, porcs i vaques, a més de gossos i els ja esmentats cavalls.

Parlem d’un cova amb possibles evidències d’ocupació per part de grups neandertals. Si es confirmés, estaríem davant de les primeres evidències de poblament neandertal en cova a les muntanyes de Prades, del mateix període de Cova Foradada i l’Abric de la Griera, a Calafell, o a jaciments mosterians més propers junt a l’Abric Romaní de Capellades.

Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes

Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.

Listen on spotify Logo