Encetem una serie de quatre capítols especials de l’Evoluciona, el programa podcast que fem amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució social (IPHES-CERCA). I és especial perquè l’hem enregistrat en un lloc molt especial, els jaciments de la Serra d’Atapuerca, a Burgos.
Si existís una enciclopèdia física de l’evolució humana, diuen, Atapuerca tindria tots els capítols, i no li faltaria cap pàgina del que ha passat des de fa 1.4 milions d’anys fins ara. I no només això, és el bressol on aquest juliol de 2024 s’han complert 30 anys de la descoberta d’una nova espècie, l’Homo Antecessor.
Alguns experts asseguren que en el món de la ciència no s’ha produït a nivell de tot l’Estat ‘res comparable’, tant per ‘l’interès de les descobertes’ –no només aquesta- com per ‘la seva repercussió internacional’.
Només el nom d’Atapuerca suscita avui respecte i interès per a la comunitat científica internacional, i pels mitjans, però no sempre ha estat així, com tampoc les facilitats per aconseguir finançament i recursos per a poder dur a terme les excavacions des de fa més de 4 dècades a la Trinxera del Ferrocarril i els seus voltants.
És la porta d’entrada, que flanquejarem per conversar a peu d’excavació amb els investigadors de l’IPHES. Alguns hi eren fa 30 anys, i sentirem com palpita el seu cor quan rememorem aquell juliol de 1994, quan va sortir a la llum de la Gran Dolina la dent d’un homínid. Un fòssil que destaparia anys després de traves i controvèrsia entre la comunitat científica internacional la filogènia que ens ha portat fins a la nostra espècie, l’homo Sapiens.
Sí, ha plogut molt des d’aquells temps en que l’Eudald Carbonell es movia per la serra amb el seu vell Land Rover de tercera mà, que José María Bermúdez de Castro va batejar afectuosament com ‘El falcó milenari’. En aquells temps, un reduït grup d’arqueòlegs i paleontòlegs muntava les precàries bastides als jaciments de Gran Dolina i Galeria. També tenien el seu renom, la ‘Brigada Caimán’. Uns anys enrere, el 1978, l’Eudald i uns col·legues es van estirar a terra en un jaciment de Ribes de Freser -poble natal de Carbonell- per desviar una riuada i impedir que una tempesta d’estiu afectés la integritat de les restes. Van acabar plens de fang, com els caimans.
Des de l’Home Antecessor, xifrat entre 800 i 900 mil anys, i considerat com el primer europeu, ha plogut molt. Iniciarem el recorregut a la Sima Elefante, on es va descobrir dècades després la cara d’un nou primer europeu. Les excavacions al nivell TE7 del jaciment de la cova van sorprendre amb una troballa excepcional; la cara parcial d’un ésser humà, l’antiguitat del qual pot estar al voltant d’1,4 milions d’anys.
Allà, a uns metres per sota del nivell del terra de la Trinxera, hem conversat en ple mes de juliol en aquest primer capítol amb els investigadors Rosa Huguet i Xosé Pedro Rodríguez. El segon, per cert, hi era fa 30 anys quan es va descobrir Antecessor. Aquest descobriment ha desafiat l’arbre de l’evolució humana i ha establert connexions entre neandertals, denisovans i humans moderns, com ens explica ell mateix. En el primer capítol també hem parlat amb la investigadora Isabel Expósito, que ens explica els orígens de la Trinxera de Ferrocarril, i ens fa de Cicerone pels jaciments.
Els paleoantropòlegs José María Bermúdez de Castro i Eudald Carbonell ens porten en un viatge a través del seu llibre ‘Homo antecessor’, explorant l’impacte d’aquesta troballa, l’escepticisme inicial i el rol vital en el puzle evolutiu.
Enguany, els treballs d’excavació en extensió a la unitat TD6 de la Gran Dolina ha proporcionat noves restes humanes d’Homo Antecessor, coincidint amb el 30è aniversari del descobriment d’aquesta nova espècie. Entre aquests, destaquen diversos fragments de crani, un fragment de maxil·lar, dos fragments de mandíbula, una dent incisiva, fragments de costella i de vèrtebra, així com un osset del canell. La peça dental ha resultat de gran interès, ja que a través de les primeres observacions s’ha pogut comptabilitzar un individu adult desconegut fins ara al conjunt. És possiblement una femella d’uns 25 anys.
Ha estat la 46ena campanya aquest 2024, que han comptat amb la participació de més de 300 investigadors de tot el món. La implicació de personal de l‘IPHES-CERCA ha estat molt important, amb prop de 120 membres. I ha estat també l’any en la que han fet un pas al costat els líders del projecte, Eudald Carbonell, José María Bermúdez de Castro i Juan Luís Arsuaga. Tot i que segur que els seguiran veien per allà, després de tota una vida a la serra burgalesa.
En un dels capítols parlarem amb l’Eudald. Però també passarem per Gran Dolina, allà buscarem a peu de TD6 a Palmira Saladié i Andreu Ollé; anirem al jaciment del costat, Galería, amb Isabel Cáceres, la cap de recerca de l’IPHES, i a Cueva Fantasma amb Josep Vallverdú i els investigadors Elena Moreno Ribas i Miguel Ángel Moreno; tots aquells jaciments ubicats a la Trinxera del Ferrocarril, però també pujarem en un tot terreny més modern, per sort, que ‘El falcó Milenari’ de Carbonell, fins a la cova de El Mirador, on baixarem sis metres de profunditat per contemplar una pintura rupestre amb Josep Maria Vergés i Roser Marsal. Tancarem els especials amb la directora de l’Iphes, Marina Mosquera, i amb la directora iCERCA, Laia Pellejà, de visita a Atapuerca.
CAPÍTOL 1: Sima Elefante, la cara del primer europeu
Com es va descobrir Atapuerca?
Fa més de 125 anys una companyia una companyia britànica va decidir invertir en la construcció d’una línia ferroviària estreta entre la localitat de Monterrubio de la Demanda i el municipi de Villafria, proper a Burgos, per transportar carbó i minerals de ferro. L’enginyer responsable va decidir obrir una profunda trinxera al vessant oest de la serra d’Atapuerca per al pas del ferrocarril, enlloc de circumval·lar la serra, que hauria estat més fàcil.
El ferrocarril de via estreta havia de portar el material per a transvasar-lo als vagons de la Companyia de Camins de Ferro del Nord d’Espanya, per traslladar-los a Bilbao, on s’utilitzaria a les siderúrgies del País Basc.
El profund tall realitzat a la serra va deixar al descobert diferents cavitats, algunes totalment colmatades per sediments. Una part dels jaciments va desaparèixer amb aquesta obra d’enginyeria monumental, però gràcies a ella coneixem avui dia uns jaciments excepcionals que haguessin passat inadvertits per a la ciència.
La primera parada la fem, només entrar a la trinxera, a Sima Elefante, on es va descobrir la cara humana més antiga d’Europa, d’1.4 milions d’anys, encara no sabem de quina espècie.
En aquesta campanya, d’una banda, s’ha acabat d’excavar la capa argilosa del nivell TE7 en què va aparèixer la resta humana anomenada Pink l’any 2022, així com restes d’indústria lítica durant la campanya de 2023. En aquesta campanya, en aquesta capa, s’ha recuperat una costella d’un herbívor de talla gran que presenta marques de tall relacionades amb l’acció de descarnar l’animal per part dels hominins que van habitar aquest entorn ara fa entre 1,2-1,4 milions d’anys.
Ens ho expliquen els investigadors Rosa Huguet i Xosé Pedro Rodríguez, el segon, per cert, també hi era quan fa 30 anys (s’han complert aquest passat juliol) es va descobrir a Gran Dolina una nova espècie, homo antecessor, el primer europeu.
La investigadora Isabel Expósito, ens fa de CICERONE per la Serra, i ens acompanya en tot el recorregut pels diferents jaciments. Expliquem el que hem vist, els orígens dels jaciments, i el que ens queda per veure.
En el següent capítol, el número 2, anirem a Gran Dolina, per parlar amb Andreu Ollé i Palmira Saladié, al registre on es va descobrir Homo Antecessor.
A Atapuerca, per cert, a les 11h totes les excavacions s’aturen. És l’hora de l’Esmorzar, aprofitarem la parada per conversar amb Eudald Carbonell, i farem cua a la única màquina de cafè en uns quilòmetres a la rodona.
