Tercer capítol de la serie d’especials de l’Evoluciona, el programa podcast que fem amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució social (IPHES-CERCA). Enregistrat als jaciments de la Serra d’Atapuerca (Burgos), en l’any del 30è aniversari de la descoberta d’Homo Antecessor.
Avui anirem a un altre dels jaciments situats a Trinxera del Ferrocarril. Es tracta del que hi ha just a tocar de Gran Dolina, on es va fer la descoberta de la nova especie. Amb la cap de recerca de l’Iphes, Isabel Cáceres, recordarem com es va viure aquell moment i que van sentir i veure a una cinquantena de metres de distància. Ella, estava just treballant en aquest jaciment veí de Dolina, i recorda perfectament la descoberta d’ara fa tres dècades.
En aquest capítol, doncs, ens mourem per una cronologia més propera, a Galería estem hi ha restes de fa entre 500.000 i 120.000 anys. Aquest 2024 han treballat sobre els 300.000 mils anys, corresponent al plistocè mitjà.
En aquesta campanya han recuperat un total de 500 restes de fauna i més de 30 eines lítiques. La fauna es compon de restes axials i cranials de cérvols, cavalls i bisons, entre els quals predominen els individus joves. La indústria és el reflex de l’ús d’un ampli ventall de matèries primeres.
Galería va funcionar com un parany natural pels animals que rondaven per la serra. Els animals caiguts van atraure l’atenció dels carnívors i dels mateixos homínids per aprofitar els recursos carnis acumulats al fons. Els homínids, habitualment accedien els primers i processaven els animals per transportar els nutrients fora, o sigui, s’emportaven les cuixes i els pernils, i si el pes els ho permetia, la peça sencera.
Els carnívors, principalment els cànids i, de manera esporàdica, les hienes, feien el seu festí dins mateix, aprofitant això que havien deixat els homínids, més o menys com ara. A Galería també va aparèixer un fragment de mandíbula i un fragment de crani d’Homo heidelbergensis, va ser el 1995.
En aquest tercer capítol sortirem de la Trinxera del Ferrocarril. Pujarem a un tot terreny i desfarem el camí que ens ha portat dalt la serra. Baixarem a Ibeas de Juarros i seguirem la carretera a mà esquerra. Buscarem una antiga cantera per un camí molt sinuós, un autèntic trencaossos, i ens situarem a la porta de la cova Mirador.
Allà ens esperaran dos investigadors, Josep Maria Vergés, l’home encarregat dels sondejos en els temps de la descoberta d’Antecessor. Amb ell i amb Roser Marsal, traurem la pols a una bonica pintura rupestre, una de les descobertes d’aquesta campanya. Ell segueixen fent sondeig en profunditat i en horitzontal amb l’esperança de trobar la porta que els obri una possible gran galeria rupestre. La trobaran?
CAPÍTOL 3: ‘De la ‘trampa natural’ de Galeria, a la recerca de la gran sala rupestre a la cova Mirador’.
Els treballs d’excavació al jaciment de Galería, s’han centrat en la Subunitat GIIb, amb una antiguitat d’aproximadament 300.000 anys. A partir d’aquest moment la dinàmica de l’excavació agafarà una importància cabdal per a les properes campanyes, ja que s’intervindrà en el què ja es coneix com els nivells més rics d’aquest jaciment.
Al llarg d’aquestes setmanes s’han recuperat 500 restes de fauna i més de 30 eines lítiques. La fauna es compon de restes axials i cranials de cérvols, cavalls i bisons, entre els quals predominen els individus joves. La indústria és el reflex de l’ús d’un ampli ventall de matèries primeres, entre les quals destaquen sílex neogen, quarcites i gresos. Algunes han estat utilitzades com a nuclis per produir ascles i d’altres han sigut utilitzades per a la configuració de petits instruments com denticulats.
Amb aquesta campanya es reforça la idea que les societats preneandertals utilitzaven la Galería expeditivament com a lloc d’obtenció de recursos faunístics, essent un enclavament de referència a la sierra de Atapuerca.
Descobriment d’art rupestre, tant a les parets de la cova, on es conserven restes de pintures com entre els sediments del neolític antic
Aquesta campanya d’excavació a la cueva de El Mirador s’ha dut a terme durant tres setmanes, amb un equip una mica més nombrós que en anys anteriors, aprofundint en els sondejos oberts a banda i banda de la cavitat. S’han excavat nivells del neolític antic, amb una antiguitat de prop de 7.000 anys, rics en restes de fauna, predominantment domèstica, i de cultura material, principalment ceràmica, i instruments lítics i ossis. S’hi ha dut a terme una campanya de mostreig sistemàtic destinat a estudis arqueobotànics, arqueomagnètics i de química analítica, encaminats a obtenir dades d’alta resolució sobre les primeres comunitats de pastors i agricultors de l’interior peninsular.
Destaca el descobriment d’art rupestre, tant a les parets de la cova, on es conserven restes de pintures, com entre els sediments del neolític antic. S’hi ha trobat un bloc de 40x30x20 centímetres recobert de pigment vermell al costat del qual hi havia, entre d’altres elements, un nucli de sílex amb una digitació vermella, i la base d’un recipient decorat amb un magnífic soliforme (representació en forma de sol), també amb restes de pigment vermell.
Abans de pujar a Mirador, vam fer una aturada prèvia a Sima Elefante per conversar amb la directora de l’IPHES, Marina Mosquera, i amb la directora iCERCA, Laia Pellejà, que estava de visita pels jaciments.
En el proper programa anirem a Cueva Fantasma, per parlar amb l’investigador Josep Vallverdú i amb Elena Moreno Ribas i Miguel Ángel Moreno. Tancarem els quatre capítols novament amb Isabel Cáceres, per parlar del dia a dia d’Atapuerca.
Sabrem minut a minut que passa als jaciments, també per les tardes als laboratoris.
