Tot el que comença té un final. I avui us oferim el darrer de quatre capítols especials de l’Evoluciona enregistrats durant dues jornades compartides amb els investigadors de l’IPHES-CERCA als jaciments de la Serra d’Atapuerca.
Amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA) hem repassat a peu de prospeccions les pàgines més importants que s’han escrit en la gran enciclopèdia de l’evolució humana que és Atapuerca, i no ens deixarem cap dels capítols, des de fa 1.4 milions d’anys fins ara.
Un d’ells i ben destacat, el que ha motivat aquests programes especials, el de la descoberta just enguany ha fet 30 anys a Gran Dolina d’una nova espècie, Homo Antecessor.
Hem aprofitat també per a conèixer la transformació del treball als jaciments en les últimes quatre dècades, i avui coneixerem la distribució de les tasques en el dia a dia, a la Serra i, ja per les tardes, després d’excavar, als laboratoris.
Hem passat del ‘vinòmetre’ de les primeres dècades, a la tecnologia punta de les coordenades XYZ de l’estació total robòtica. Del ‘Falcó Mil·lenari’, aquell Land Rover de tercera mà de Carbonell, a la furgoneta EBRO que havien “d’agafar amb quatre mans per girar a les corbes” (recorda Marina Mosquera), als autobusos d’avui per a tot l’equip d’investigadors.
No els hem provat, però sabem que cada cop que s’ha marcat una fita de l’evolució humana a Atapuerca, i han estat unes quantes, a Ibeas de Juarros, a ‘Los Claveles’ corrien vins reserva de Vega Sicilia i Ribera del Duero.
Ha estat un privilegi entrar a la Trinxera del Ferrocarril, guiats per Isabel Expósito, que ens ha fet de Cicerone. Fer una primera parada a Sima Elefante, amb Rosa Huguet i Xosé Pedro Rodríguez; una segona per esmorzar davant de Galería, per conversar amb Eudald Carbonell. Pujar després a Gran Dolina, amb Andreu Ollé i Palmira Saladié. Veure amb les pintures rupestres del neolític antic amb altres ulls, a Cueva Mirador, amb Josep Maria Vergés i Roser Marsal, i conèixer com agafen tot el potencial de color amb càmeres hiperespectrals.
Hem parlat del potencial d’Atapuerca amb la directora de l’Iphes, Marina Mosquera, i amb la directora iCERCA, Laia Pellejà, de visita a Atapuerca.
Avui tanquem el cercle, i ho fem a Cueva Fantasma, amb l’investigador, Josep Vallverdú.
A Cueva Fantasma també hem pogut conversar amb els investigadors, Elena Moreno Ribas i Miguel Ángel Moreno.
Després, per cloure l’episodi, hem explicat com és el dia a dia a les excavacions, amb la cap de recerca de l’Iphes, Isabel Cáceres.
Evoluciona especial Atapuerca. Capítol 4: “Cova Fantasma i el dia a dia als jaciments”
En els quatre capítols, hem aprés que proposar una nova especie no és gens fàcil. I ara ja sabem que Homo Habilis, descobert el 1964, no ha tancat la genealogia vinculada a la nostra especie. La darrera va ser Homo Antecessor, descobert a Atapuerca, a Gran Dolina, el 1994 i publicat a la prestigiosa revista científica nord-americana, Science. Però també hem conegut que l’episodi no es tancava definitivament fins l’any 2020, quan l’evidència genètica clarificava una part de la genealogia humana, quan l’anàlisi de proteïnes antigues de la dent d’antecessor proporcionava evidències irrefutables d’una estreta relació entre Homo antecessor, Homo sapiens, Homo neanderthalensis i els denisovans. Novament la ciència feia un pas de gegant, amb una tècnica avantguardista d’espectrometria de masses.
Ho diem en alguns dels capítols, els experts asseguren que en el món de la ciència no s’ha produït a nivell de tot l’Estat ‘res comparable’, tant per ‘l’interès de les descobertes’com per ‘la seva repercussió internacional’.
Un potencial que s’ha pogut explorar en les darreres quatre dècades, perquè a algú de li va ocórrer tallar per la meitat la serra, per construir el ferrocarril de via estreta entre Monterrubio de la Demanda i Villafría, que havia de portar el material per a transvasar-lo als vagons de la Companyia de Camins de Ferro del Nord d’Espanya, per traslladar-los a Bilbao, on s’utilitzaria a les siderúrgies del País Basc.
El profund tall realitzat a la serra va deixar al descobert diferents cavitats, algunes totalment colmatades per sediments. Una part dels jaciments va desaparèixer amb aquesta obra d’enginyeria monumental, però gràcies a ella coneixem avui dia uns jaciments excepcionals que haguessin passat inadvertits per a la ciència.
Això és Atapuerca, i hem tingut el privilegi de poder explicar-ho, a almenys ho hem intentat.
Volem agrair el bon tracte de tots els investigadors, que van deixar les seves respectives tasques per atendre’ns a peu d’excavació, així com les facilitats per a visitar els jaciments tant de la Fundación Atapuerca com de l’IPHES-CERCA, amb Gerard Campeny a la producció prèvia.
