Quin va ser el paper de les dones en la prehistòria? I el des infants? Si parlem per exemple dels Neandertals, el relat cultural museogràfic ens retorna imatges que sovint no reflecteixen com eren les societats d’aquests períodes en tota la seva potència.
I com és, si bona part dels rols que tenien llavors -dones i nens- també tenen molt a veure amb el que fem avui en dia. Què feien aquelles societats de fa més de 40.000 anys quan, per exemple, algun dels seus infants tenia una malaltia que l’incapacitava; l’apartaven del grup, o en tenien cura?
Són biaixos eurocèntrics i androcèntrics que són propis de la nostra societat occidental. Això queda clarament reflectit als museus arqueològics on només una part de la societat està representada i valorada per la seva aportació activa a la construcció de la vida del grup. Integrant de manera sistemàtica la investigació científica en arqueologia i la socialització del coneixement, es proposa visibilitzar els grups tradicionalment marginats de la Història: dones, infància, senectut, altres grups ètnics, altres identitats de gènere.
L’objectiu és fer dels museus espais oberts i inclusius de reflexió en què tots i totes es puguin veure representats com a individus actius en la construcció cultural del passat. Coneixerem un projecte que proposa solucions de fàcil realització perquè els museus puguin implementar les seves exposicions permanents integrant la perspectiva inclusiva de gènere, així com la dels altres grups oblidats per la investigació tradicional.
En parlem amb tota una experta en la matèria, la doctora Francesca Romagnoli, professora de Prehistòria i coordinadora del Màster d’Arqueologia i Patrimoni de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM).
Parlem del projecte de recerca VEMOS: aquesta proposta per visibilitzar els grups marginats als museus arqueològics.
Romagnoli es va doctora en Prehistòria a la Universitat de Florència i en Quaternari i Prehistòria a la Universitat Rovira i Virgili, amb Cum laude i menció europea. Aquesta investigadora, que va desenvolupar bona part de la seva carrera a l’IPhes, -especialment a l’Abric Romaní- ha fet estances també a la universitat de París, Ouest-Nanterre i a la University College de Londres.
Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes
Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.
