A l’Evoluciona, amb l’IPHES i Tarragona Ràdio, connectem en directe amb l’excavació en el jaciment paleontològic de Quibas, situat en el municipi de Abanilla, a Múrcia i ho farem amb Pedro Piñero i Jordi Agustí codirectors de l’excavació des de l’any 2014.

powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

Els treballs de camp van començar l’1 de maig i s’allargaran fins el 15 de maig. El jaciment de Quibas és un enclavament únic a Europa per la seva edat. És una antiga cova farcida de sediment ric en fòssils de vertebrats de fa un milió d’anys.

Representa l’única seqüència contínua de vertebrats terrestres amb una edat que va des dels 1,1 als 0,9 milions d’anys (Pleistocè inferior final). Aquest enclavament ofereix una oportunitat única per avançar en el coneixement sobre el context paleoambiental i faunístic d’aquest lapse de temps, una cronologia una mica posterior als jaciments de Fuente Nueva 3, Barranco León i Sima de l’Elefant, on han aparegut les evidències més antigues d’ocupació humana d’Europa occidental.

Precisament, aquest interval temporal és el preludi de la transició del Plistocè inferior al medi, marcat per grans canvis en la ciclicitat climàtica de la Terra. En aquest context, la informació obtinguda suposa una contribució important per a la comprensió dels esdeveniments climàtics i faunístics que van tenir lloc al principi de la transició del Plistocè inferior-mig a la Península Ibèrica. A més, contribueix a aclarir el context ecològic dels primers humans que s’assenten a Europa Occidental.

Un autèntic zoològic prehistòric

El jaciment paleontològic de Quibas ha produït, des del seu descobriment el 1994, restes fòssils de més de 80 espècies de vertebrats i invertebrats de la part alta del Plistocè inferior, entre els quals s’inclouen grans mamífers (cabres, bous mesquers, bisons, cavalls, daines, porcs espins, macacos, senglars, rinoceronts, tigres dents de sabre, linxs ibèrics, guineus, teixons i ancestres dels licaons o gossos salvatges africans, petits mamífers (musaranyes, eriçons, ratolins, topets, conills, llebres i piques), aus (àguiles, trencalòs, òlibes, caderneres, orenetes, coloms, cucuts, perdius, carboners, etc.), rèptils (escurçons, colebres, una nova espècie de llangardaix sense potes, tortugues, culebrillas cegues, llangardaixos ocellats, acàmids, etc.) i amfibis (granotes i gripaus).

L’esquelet més antic de linx ibèric trobat fins ara

El linx ibèric és una de les seves espècies més emblemàtiques. Encara que aquest carnívor és abundant als jaciments paleolítics de la península Ibèrica, fins ara les restes recuperades de les poblacions més antigues són molt escasses. A Quibas, però, han descobert l’esquelet més antic trobat fins ara, compost per 40 fòssils que conformen el registre més complet del Plistocè inferior d’aquest felí endèmic de la península Ibèrica.

Transició des d’un període glacial a interglacial, fa aproximadament 1 milió d’anys

El jaciment de Quibas registra un canvi climàtic que va des de condicions boscoses i humides a la part més antiga cap a condicions més àrides, amb un desenvolupament més gran d’espais oberts de matoll cap als nivells més recents. És a dir, s’observa una transició des d’un període glacial cap a un d’interglacial, fa aproximadament 1 milió d’anys. Precisament, en els nivells més antics es va trobar la nova espècie de llangardaix sense potes Ophisaurus manchenioi, un rèptil els parents actuals del qual habiten en zones tropicals i subtropicals. La seva presència a Quibas cerciora que el sud-est peninsular va actuar com a darrer refugi d’espècies subtropicals d’Europa.

Un jaciment escola

Aquest any, l’excavació compta amb el suport econòmic i logístic de l’ajuntament d’Abanilla. També s’han signat acords amb la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Múrcia perquè alumnes del grau d’Antropologia (2 alumnes) i del Màster de Biodiversitat (dos alumnes més), respectivament, realitzin les seves pràctiques en el jaciment, aprenent els mètodes de treball arqueopaleontològic.

A més, d’entre l’equip investigador hi ha també dos alumnes més del grau de geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, els quals realitzen el seu Treball de Final de Grau. Finalment, el proper dimecres que es realitzaran unes jornades de portes obertes per mostrar als alumnes de l’Institut d’Educació Secundària d’Abanilla els secrets que amaga el jaciment alhora que podran conèixer de primera mà les tasques de recuperació dels fòssils.