Avui a l’Evoluciona, que hem fet des de la sala Toixoneres de l’IPHES us hem parlat de la trobada d’un enterrament col·lectiu, el més alt dels Pirineus. Ens ha donat tots els detalls, Miguel Ángel Moreno Ibáñez, estudiant predoctoral de l’Àrea de Zooarqueologia i Tafonomia de l’IPHES-CERCA. A la seva tesi doctoral inclou l’estudi tafonòmic i antropològic de les restes humanes del Roc de les Orenetes.
El jaciment de Roc de les Orenetes és una cova sepulcral localitzada als Pirineus orientals, al terme municipal de Queralbs (Ripollès). Es troba a 1.860 metres sobre el nivell del mar, fet que converteix el jaciment amb l’enterrament col·lectiu més alt dels Pirineus. La cova va ser utilitzada com a tomba entre el Calcolític i el Bronze Antic, entre 4400 i 4000 anys abans del present.
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
La cova va ser descoberta el 1969 i excavada d’urgència el 1973 sota la direcció d’Eudald Carbonell. Les excavacions es van reprendre novament el 2019 i continuen avui dia, en aquest cas sota la direcció dels Drs. Carlos Tornero i Eudald Carbonell, investigadors de l’IPHES-CERCA. L’estudi de les restes del jaciment del Roc de les Orenetes, que es troben en un estat de preservació excepcional, aportarà una informació clau sobre la prehistòria recent del Ripollès.
Un enterrament col·lectiu. El 90% de les restes recuperades són humanes
Miguel Ángel Moreno, en el marc de las seva tesi doctoral s’encarrega de l’estudi tafonòmic (modificacions de la superfície dels ossos, des de la mort dels individus fins als nostres dies) i forense de les restes humanes, en aquest últim cas, es tracta d’identificar-los i determinar el sexe, l’edat, patologies i marques de violència. L’objectiu és, amb aquesta combinació de metodologies, esbrinar el tractament funerari que van tenir, i com el seu sepulcre ha estat alterat al llarg del temps.
Han estat analitzats més de 3000 restes òssies
Les excavacions al Roc de les Orenetes han proporcionat gran quantitat de material arqueològic, del qual més del 90% són ossos humans. Han estat analitzats més de 3000 restes òssies, l’estudi antropològic de les quals ha permès identificar un mínim de 51 individus de diferents edats. Entre els individus adults, s’ha observat una igualtat entre individus masculins i femenins. És a dir, tots els individus van rebre el mateix tractament funerari.
En general, l’estat de preservació dels ossos és molt bo, conservant-se fins als elements ossis més petits de l’esquelet, però gran part estan altament afectats per modificacions tafonòmiques com mossegades i fractures produïdes per animals carnívors, o corrosions bioquímiques produïdes per arrels o l’acció de l’aigua.
Els cossos dels individus van ser introduïts complets a la cavitat, on més tard es van descompondre i desarticular. Actualment hi ha els ossos desarticulats i parcialment fragmentats per la superfície de la cova. Aquesta desarticulació i fragmentació es deu en gran mesura a l’activitat d’animals carnívors. També s’han documentat alguns fragments de recipients ceràmics, objectes de guarniment de bronze i diverses puntes de fletxa.
Un enfrontament entre grups com a possible origen de les morts
D’altra banda, els individus presenten patologies d’origen divers, des de patologies articulars com artrosi, fins a infeccions, patologies dentals, i fins i tot variacions esquelètiques congènites.
Però també s’han identificat traumatismes intencionals, és a dir, fruit dels episodis de violència interpersonal. S’han observat traumatismes antemortem completament curats, ocorreguts anys abans de la mort dels individus, però també traumatismes perimortem, relacionats amb la causa de mort. Entre aquests darrers destaquen per la seva abundància els traumatismes tallants, produïts per objectes o armes de pedra o bronze amb un tall tallant. Per tant, probablement els individus presents a l’enterrament del Roc de les Orenetes van prendre part en un enfrontament grupal amb altres individus, donant lloc a la mort violenta de diversos. Actualment el jaciment i, concretament aquestes restes humanes, es troben en procés d’estudi, per a la propera publicació.
El projecte
Aquestes investigacions s’emmarquen dins de la recerca ARRELS prehistòriques de la transhumància a l’Alt Ripollès: Projecte Arqueològic 2018-2021, codirigit pels investigadors de l’IPHES Carlos Tornero i Eudald Carbonell, finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.