Investigadors de diferents universitats catalanes, de l’Estat, de Dinamarca i el Marroc format per una vintena de persones ha fet l’últim mes una campanya d’intervencions arqueològiques a la capçalera del riu Siurana, al terme municipal de la Febró (Baix Camp), als jaciments de la Cova de les Borres i la Cova Serena. Les excavacions han permès documentar els últims caçadors-recol·lectors de les muntanyes de Prades i els seus models de comportament. S’han pogut recuperar restes de materials i s’han excavat estructures arqueològiques, a més d’ampliar-se la superfície i els nivells d’excavació. Els sondejos han permès comprovar la presència de fases d’ocupació associades al Mesolític que en aquest sector no havien estat documentades.
En el jaciment de la Cova Serena, s’han iniciat els treballs amb l’objectiu d’avaluar-ne el potencial arqueològic. En aquesta primera campanya s’ha dut a terme un sondeig de 4 m², on s’han documentat estructures recents i dipòsits subactuals, així com possibles sediments de l’antiga surgència formats per dipòsits sorrencs que poden ser rics en contingut polínic. Això últim permetrà realitzar reconstruccions paleoambientals i modelitzar l’evolució de les condicions paleoecològiques dels darrers 10.000 anys a les Muntanyes de Prades, complementant les informacions obtingudes a la Cova de les Borres.
A la Cova de les Borres, s’han continuat amb els treballs d’excavació sistemàtica que es fan de manera anual des del 2012. Un dels objectius principals de la intervenció ha estat l’excavació i documentació del tram superior de la seqüència al sector d’ampliació de l’àrea d’excavació iniciat durant la campanya anterior.
El desenvolupament de diversos estudis específics que s’estan duent a terme sobre la seqüència arqueològica de la Cova de les Borres permetran aprofundir el coneixement sobre els models de comportament dels darrers caçadors-recol·lectors a les Muntanyes de Prades així com abordar la seva contextualització en el marc de les perioditzacions culturals de la Prehistòria Mediterrània del final del Plistocè.
Un equip multidisciplinari per formar noves generacions d’arqueòlegs
Per tal de dur a terme aquests treballs, ha sigut necessari ampliar l’equip de treball, que enguany ha comptat amb un total de 20 estudiants voluntaris, organitzats en dos torns i procedents de diferents institucions catalanes (Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya), madrilenyes (Universitat Autònoma de Madrid, Universitat Complutense de Madrid) i navarreses (Universitat de Navarra), així com de Dinamarca (Aarhus University) i el Marroc (Institut National des Sciencies de l’Archéologie et du Patrimoni de Rabat).
Aquest important augment en el nombre de participants es vincula no només a l’ampliació de la superfície d’intervenció, sinó també a la transició cap a una nova fase estratègica de gestió del jaciment en què es pretén emfatitzar la formació de nous estudiants de grau i màster a les línies de recerca en arqueologia prehistòrica. En aquest sentit, els estudiants voluntaris han rebut formació en tècniques d’excavació i documentació arqueològica (fotografia, fotogrametria 3D), en topografia i estratigrafia dels jaciments, i han desenvolupat tasques de laboratori, entre les quals s’inclou el revisat, neteja, siglat i anàlisi i classificació de materials arqueològics.
