El Camp de Tarragona està al mig del principal pas de l’haixix cap a Europa, que entra per mar i per terra des de Gibraltar. A més, també és un territori abonat per a les plantacions de marihuana, que segueixen proliferant.
És habitual difondre periòdicament informacions sobre aprehensions de drogues per part dels diferents cossos policials però, en realitat, el que s’intercepta i decomissa no representa ni el 10% del que acaba entrant, segons la policia.
En un exercici periodístic de rigor i passat pel sedàs de l’experiència empírica, avalat per la feina dedicada a la crònica judicial i policial a TV3, Fàtima Llambrich relata aquesta realitat a ‘Brots de narcosocietat’, editat per Columna.
fàtima llambrich
“Els narcotraficants repeteixen patrons que ja s’havien vist a les costes de Tarragona i l’Ebre els anys 90.
En una entrevista a Tarragona Ràdio la periodista de l’Ametlla de Mar assegura que els narcotraficants ‘repeteixen patrons que ja s’havien vist a les costes de Tarragona i l’Ebre fa dècades’.
Està entrant volum de droga a través del lloguer de velers o en vaixells de pesca, amb més capacitat que les narcollanxes. Llambrich constata que, novament, les cales solitàries de Tarragona o el Delta de l’Ebre tornen a estar al punt de mira de les descàrregues, però també dels efectius policials.
S’estan repetint patrons, però el negoci il·legal continua sent igual de lucratiu. Només el 2022 es va tancar amb mig milió de plantes de cànnabis decomissades, i aquest 2023 es va en la mateixa línia.
Les organitzacions criminals també utilitzen la xarxa viària com a via de pas per fer arribar la droga cap Europa, especialment l’AP-7. Llambrich explica interioritats d’aquests grups, a través del testimoni de ‘Mario’ una persona condemnada per narcotràfic.
La periodista també evidencia fruit de les entrevistes que hi ha persones amb una vida més o menys ‘normal’ que acaben atrapades per la teranyina del narcotràfic. Alguns paguen les greus conseqüències per entrar en un món molt lucratiu, però on les armes, les extorsions, els segrestos o la mort, estan a l’ordre del dia, també a casa nostra.
També aborda un tema espinós com és el la corrupció policial, aquí amb la marihuana i al sud amb el Haixixs: ‘La policia té l’enemic a casa, ells ho expliquen així’
Fa poc els Mossos d’Esquadra explicaven que la pressió policial al Camp de Gibraltar és una de les causes que ha fet que els narcotraficants optin per les costes catalanes. Llambrich ha navegat presenciant una persecució en narcollanxa a l’estret de Gibraltar, per documentar el llibre.
Diu que la dimensió del problema, segons els qui el combaten, és gran, i que ella només pretén que ‘a partir d’operacions policials concretes, es vegi la varietat del pastís’.
Aquest divendres (6 d’octubre), Llambrich presenta el nou títol a ‘El soterrani llibreria cooperativa’ 19h, al carrer August, 50.
Ara feia un anys que no publicava, després de l’èxit de ‘Sense Cadàver’ sobre el cas judicial de Ramón Laso, condemnat a 30 anys de presó per matar el 2009 la seva parella i el seu cunyat a Tarragona sense que apareguessin els seus cadàvers.
És coautora dels reportatges del programa 30 minuts ‘Les arrels del narcotràfic’ (2022) i ‘El cos del delicte’ (2015).