Després de les últimes jornades, amb un ‘anar i tornar’ del Nàstic tàcticament i anímicament, els grana sembla que comencen a trobar la regularitat de nou. Malgrat el mal resultat de la setmana passada, amb un Nàstic poc reconeixible, l’equip que ha enfrontat el Tarazona aquest diumenge ja demostrava un canvi.

Jugar a casa sempre ha estat un avantatge pels grana aquesta temporada, i així ho havien d’aprofitar. Cap equip ha tret 3 punts aquesta temporada del Nou Estadi, i el Tarazona tampoc ha estat capaç.

La primera part ha estat la més fluixa i la menys dinàmica de tota la temporada. Lamentablement, iniciava amb una mala notícia: La inesperada lesió al minut 2′ de Marc Trilles, un ex-Nàstic molt estimat que tornava a casa. El futbolista marxava directe a l’hospital després d’una caiguda entre aplaudiments dels aficionats.

Jaume Jardí animava el ‘temple’ amb un gol precoç (18′) després d’una jugada assajada que Andy col·locava al mil·límetre. El reusenc rematava de manera excel·lent i animava posteriorment al Tarazona, que provava sort sense gaire èxit diverses vegades.

David Concha tornava a donar ritme a un partit que s’adormia per moments. Ell i Andy eren la parella perfecta, però res més que “callos” amb cigrons hi va haver a la primera part.

“Som una família dins el vestuari. Estem a mort amb Dani Vidal. És l’entrenador per aquest Nàstic”

Mario rodríguez

El segon temps iniciava amb una errada catastròfica d’Alberto Varo que provocava el gol dels aragonesos. David Cubillas rematava amb l’esquena i la pilota entrava incomprensiblement.

A l’inrevés, el gol del Tarazona provocava la reacció d’un Gimnàstic molt més actiu i amb ganes de remuntar. El joc de la segona part, malgrat el resultat, era molt millor que la primera. Els grana s’agradaven i l’afició es mostrava empàtica amb la situació.

Més de vuit córners van acumular els grana amb la multitud d’ocasions que van tindre durant els segons 45 minuts. Pablo no va estar tan actiu, però els canvis van reanimar l’equip per continuar generant. Mario tornava a ser el llampec dels últims partits, i Marc Fernández tornava al terreny de joc amb ganes de marcar.

El golejador, Jardí, tornava a tindre una ocasió claríssima al minut 80′ amb una gran parada de Ramírez, però el patiment continuaria fins al final. L’àrbitre afegia 6 minuts i, amb un intent desesperat de guanyar temps, Dani Vidal feia el canvi d’Iker Recio. Tot seguit, Mario rebia una gran passada de Jardí i començava la bogeria.

L’entrenador del Tarazona, Molo, oferiria després el seu descontentament amb l’arbitratge d’una manera clara per no haver xiulat el final abans.

“Fem esforços increïbles per lluitar contra gegants. És una punyet*era vergonya”.

Molo

Els jugadors van abraçar-se amb Dani Vidal per celebrar la victòria, i els aficionats que van abandonar l’estadi abans d’hora escoltaven per la ràdio el gran final que deixava al Nàstic sisè en la classificació.

L’entrenador del Gimnàstic, alleujat, parlava de la necessitat de viure partits així i de la felicitat del vestuari.

Els grana dormen més amunt a Primera Federació, i esperen acabar el 2024 amb tranquil·litat i amb la tercera victòria en cinc partits a Las Gaunas el pròxim diumenge (12h).

Més Notícies