El Festival Internacional de Teatre de Tarragona va viure ahir al vespre el seu tret de sortida. Si bé l’espectacle inaugural serà demà dimecres, amb Rodrigo Cuevas al Camp de Mart, dilluns ja es va voler convocar el públic, amics i abonats a celebrar el 10è aniversari del festival. Entre ells, la consellera de cultura Sandra Ramos, que enguany s’ho mira des del càrrec. En una conversa informal, vam preguntar-li per la cohesió dels actors culturals de la ciutat i pel futur de la Sala Trono com a espai.
Amb l’excusa de recollir els passis dels abonaments, un centenar de persones es van congregar als jardins del Metropol. Hi vam fer cap custodiats pel funky sobre rodes d’uns músics excepcionals: la Dinamo. Aquesta formació musical va oferir un concert itinerant per la Rambla, tocant els seus instruments i pedalant sobre unes bicicletes antigues tunejades per encavir-hi taules de so i amplificadors. Un cop a l’entrada del carrer Armanyà, van fer parada per regalar-nos un m ini concert vitamínic. Energia pura per arrancar el festival.
Un cop dins el jardí del Metropol, ens hi esperava en Pol Bernat, vedette, diva, mascota, mestra de cerimònies de la festa i del mateix festival. En Pol és el cartell vivent de la 10a edició i representa la varietat, llibertat i obertura mental que el FITT vol transmetre. A ella li tocava portar el pastís, aquest cop de veritat, per bufar les espelmes. Coberta amb mil plomes blanques i amb una boa juganera, feia equilibris sobre uns talons transparents , tot ballant la cançó especialment composada pels músics Roger Conesa i Magí Capdevila. Va ser un encàrrec que ve de l’any passat, amb la idea d’ampliar el jingle de la passada edició i recollir, en un tema rodó, l’esperit i els protagonistes d’aquests 10 festivals.
El resultat és “Vivim el FITT”, un tema amb una tornada enganxosa i memorable, combinada amb la veu d’actors i actrius recitant o cantant versos i paraules clau. Tot plegat, s’ha volgut transmetre l’esperit d’un festival tan gran però tan càlid i pròxim alhora, amb una producció que combina sons sintètics amb orgànics.
I així, entre música, plomes i confetti, ens vam retrobar aquelles cares conegudes del món de la cultura, que any rera any són fidels a la cita amb el FITT. Ahir es respiraven ganes de festival.