El davanter tarragoní analitza la seva arribada al Nàstic, la situació de l’equip, la pròxima visita al camp del Castelló i la seva experiència al CF Reus i en el darrer any
Fran Carbia ha recuperat el somriure. El davanter tarragoní torna a conviure amb el somriure al Nàstic després d’una darrera temporada i mitja plena d’inestabilitat on ha passat de la comoditat que dona haver competit futbolísticament tota la vida al costat de casa amb l’etapa formativa a la Budallera i la professional al CF Reus a passar per Geòrgia i Eivissa després d’una experiència traumàtica a la capital del Baix Camp en plena desintegració del projecte de Joan Oliver.
Ara, a Tarragona, Fran esborra de la llista de coses a fer abans de retirar-se en un futur llunyà com a jugador: debutar amb la samarreta del primer equip grana. Ho ha fet aterrant en el Nàstic més tocat dels darrers anys, amb un equip en la zona baixa de Segona B i amb l’objectiu immediat d’allunyar-se del fantasma de la Tercera Divisió. I ha entrat a casa per la porta gran: en el debut, dos gols i una assistència. Després de tres partits, portaria tres gols si els dos pals de gol de muntanya no s’haguessin interposat en el camí del triomf davant el Lleida Esportiu. Sigui com sigui, Carbia està content: «Estic molt feliç, era un somni poder arribar al primer equip del Nàstic».
Un precontracte que ho ha endarrerit tot
Fran Carbia ha recuperat el somriure. El davanter tarragoní torna a conviure amb el somriure al Nàstic després d’una darrera temporada i mitja plena d’inestabilitat on ha passat de la comoditat que dona haver competit futbolísticament tota la vida al costat de casa amb l’etapa formativa a la Budallera i la professional al CF Reus a passar per Geòrgia i Eivissa després d’una experiència traumàtica a la capital del Baix Camp en plena desintegració del projecte de Joan Oliver.
Ara, a Tarragona, Fran esborra de la llista de coses a fer abans de retirar-se en un futur llunyà com a jugador: debutar amb la samarreta del primer equip grana. Ho ha fet aterrant en el Nàstic més tocat dels darrers anys, amb un equip en la zona baixa de Segona B i amb l’objectiu immediat d’allunyar-se del fantasma de la Tercera Divisió. I ha entrat a casa per la porta gran: en el debut, dos gols i una assistència. Després de tres partits, portaria tres gols si els dos pals de gol de muntanya no s’haguessin interposat en el camí del triomf davant el Lleida Esportiu. Sigui com sigui, Carbia està content: «Estic molt feliç, era un somni poder arribar al primer equip del Nàstic».
Un precontracte que ho ha endarrerit tot
Fran Carbia ha arribat al Nàstic a l’hivern però era un objectiu a l’estiu. Malauradament, un preacord amb l’Ibiza ho va xafar tot: «Vaig sortir del Dinamo i estava quasi tot aparaulat amb l’Ibiza, tenia ganes de venir aquí». Unes ganes aleshores que es mantenen ara per quedar-se quan acabi la lliga, encara que tingui un any més amb els balears: «Tinc contracte fins al juny però el meu cap està a quedar-me aquí al 100%; em sentia bé per jugar a Eivissa però l’entrenador no va tenir confiança en mi i jo en ell tampoc».
A hores d’ara, Eivissa és part del passat com ho és la seva etapa al CF Reus. El tarragoní li dona molta normalitat al fet d’haver defensat els colors roig-i-negres, arribant a provocar una derrota grana en el derbi del novembre del 2016 a l’Estadi Municipal: «A Reus he viscut molts anys i he gaudit del futbol professional allà, el Reus m’ha donat molt i els hi estic agraït. A can Nàstic he viscut la meva etapa formativa amb grans moments; els hi dec molt als dos». Fins i tot respon quan li pregunten per aquella celebració després de batre Stole Dimitrievski: «Ja m’ho han recordat, jo jugava al Reus i va ser un moment d’eufòria, porto el Nàstic al cor des de ben petit».
Fran Carbia ha tractat moltes altres qüestions com el complicat partit de diumenge a les 17.00 hores al camp del Castellón. Pot recuperar aquest i altres temes en l’entrevista íntegra que pots veure en el reproductor de vídeo.
