L’investigador ICREA Francesc Burjachs remarca que sempre han acompanyat als hominins al llarg de la seva evolució i tenen un caràcter cíclic. Elodie Brisset analitza sequeres de fa 5.000 anys en una zona de l’Irán i les afectacions de les variacions del nivell del mar en localitats costaneres d’altres indrets per veure com ha repercutit en poblacions.
El canvi climàtic no és pas una cosa nova, ni tampoc és la primera vegada que ha evolucionat tan ràpid com ara. Sequeres, variacions en el nivell del mar, pujades i baixades de temperatura sempre s’han produït. Nosaltres mateixos, Homo sapiens, som conseqüència d’un canvi climàtic. A l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social estudien com han estat aquests processos del passat per entendre millor el present i saber com preveure escenaris futurs i organitzar-nos millor com espècie, que és realment el repte que tenim els humans per adaptar-nos.
Canvis climàtics n’hi ha hagut un fotimer
Canvis climàtics n’hi ha hagut un fotimer
“Ara es parla molt de canvi climàtic, en singular, ignorant que canvis climàtics n’hi ha hagut un fotimer des que els hominins vàrem aparèixer sobre el planeta, fa entre fa 4 i 2,5 milions d’anys. En aquells temps, els cicles climàtics eren d’uns 21.000 anys. Després, fins fa 1 milió d’anys, passaren a ser d’uns 42.000 anys, i, d’ençà de fa 1 milió fins ara, de 100.000 anys. Això vol dir que ens aquests períodes de temps succeeix un cicle climàtic complet, tot passant per fases glacials i fases interglacials”, comenta Francesc Burjachs, professor de Recerca ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) adscrit a l’IPHES i professor associat a la URV (Universitat Rovira i Virgili).
Estem en una fase interglacial
“Actualment estem al final d’una fase interglacial temperada, vull dir entre dues glaciacions: la darrera que va finalitzar ara fa 11.700 anys –assegura el mateix investigador- i la que ha de venir. Aquesta seria la tendència climàtica natural, doncs ja ens vàrem començar a refredar ara fa 2.700 anys. El problema és de què amb el consum d’hidrocarburs i d’altres productes industrials estem augmentant el nivells de gasos hivernacle. Sense aquests, el nostre planeta patiria una mitjana de temperatures de menys 15 ºC. Per això, un augment d’aquests gasos ens hauria d’abocar a un escalfament global. Tanmateix, el pitjor dels escenaris que han pronosticat els climatòlegs “oficialistes” (IPCC- Panel Internacional del Canvi Climàtic), seria un augment de les temperatures, que no arribarien a superar d’altres que ja ha viscut la nostra espècie en altres èpoques”.
Tenir aquesta visió evolutiva pot ajudar a gestionar de manera més sostenible els recursos naturals actuals i en el futur, asseguren els investigadors.
Estem en una fase interglacial
“Actualment estem al final d’una fase interglacial temperada, vull dir entre dues glaciacions: la darrera que va finalitzar ara fa 11.700 anys –assegura el mateix investigador- i la que ha de venir. Aquesta seria la tendència climàtica natural, doncs ja ens vàrem començar a refredar ara fa 2.700 anys. El problema és de què amb el consum d’hidrocarburs i d’altres productes industrials estem augmentant el nivells de gasos hivernacle. Sense aquests, el nostre planeta patiria una mitjana de temperatures de menys 15 ºC. Per això, un augment d’aquests gasos ens hauria d’abocar a un escalfament global. Tanmateix, el pitjor dels escenaris que han pronosticat els climatòlegs “oficialistes” (IPCC- Panel Internacional del Canvi Climàtic), seria un augment de les temperatures, que no arribarien a superar d’altres que ja ha viscut la nostra espècie en altres èpoques”.
Tenir aquesta visió evolutiva pot ajudar a gestionar de manera més sostenible els recursos naturals actuals i en el futur, asseguren els investigadors.
