Els oients perceben la ràdio com un mitjà pròxim i rigorós. Així de clar ho sentencia l’últim estudi sobre la matèria del Media Psychology Lab, publicat aquesta passada primavera sota la direcció de la investigadora i docent universitària Emma Rodero, que analitza les tendències d’escolta, consum, credibilitat i impacte psicològic del mitjà durant la crisi de la Covid-19. El confinament, a més, ha deixat com a herència més oients que escolten la ràdio en companyia i en diferents espais de la llar, sobretot mentre es fan les feines domèstiques.
Les dades mostren que, malgrat calgui cercar fórmules per obrir l’FM al públic més jove, precisament el consum de ràdio en català ha augmentat, especialment en els darrers temps. Així ho exposava un article publicat al Diari Ara l’any 2018: sumant les dues principals emissores del país, més de 1.668.000 persones consumien ràdio en català, el doble de les 844.000 que escoltaven les mateixes emissores fa deu anys. Gairebé un any més tard, en el primer EGM del 2019, s’evidenciava que la ràdio en català va augmentar en prop de 70.000 persones més.
Segons Ràdio Associació de Catalunya, a més, gran part d’aquestes audiències se les emporten les principals cadenes que emeten exclusivament en català i es consolida amb força l’espai per les ràdios de proximitat, que ofereixen una graella de programació adaptada al dia a dia de l’oient.
La ràdio que escoltarem
D’aquí a deu anys escoltarem una ràdio diferent? Els programes que entraran a les nostres cases i als nostres dispositius després de la reconversió digital canviaran la manera que tenim ara de gaudir de l’actualitat, les entrevistes o l’entreteniment? Tots els experts en el tema coincideixen a dir que el final de les emissions en Freqüència Modulada (FM) podria modificar l’aspecte més tècnic de sintonització de les emissores, però que aquests canvis no afectaran la manera de concebre la programació tal com l’entenem ara.
Amb tot, els models de consum canvien. De l’aparell que emet per a tots des d’un racó de la casa o de la feina hem passat a la intimitat dels dispositius mòbils i els auriculars, que ens faciliten estar pendents dels nostres continguts preferits quan vulguem, tan sols prement un botó. I de la programació efímera, que s’escapa un cop escoltada, ens dirigim a continguts que podem recuperar mitjançant les aplicacions de cada mitjà i les xarxes socials.
Continguts a gust de l’oient
Quin programa us agrada escoltar i no teniu mai temps de fer-ho? Aquesta situació és, cada cop més, part del passat. La ràdio del present inclou continguts a la carta a elecció de l’oient, els anomenats podcasts. Cada cop escoltem més continguts atemporals, molt cuidats en l’àmbit tècnic, en la intimitat dels auriculars dels nostres dispositius mòbils.
«Els models de consum canvien. De l’aparell que emet per a tots des d’un racó hem passat a la intimitat dels dispositius mòbils i els auriculars, que faciliten els continguts tan sols prement un botó»
Els programes en format podcast -descarregables a través dels perfils de l’emissora- faciliten un augment d’experimentació a escala creativa, ja que són continguts que compten amb més temps d’edició i preparació. Els continguts que s’hi tracten són més atemporals, el que fa possible que siguin una proposta que s’adapta al ritme dels oients i dels seus interessos particulars.
Amb tot, encara queden grans reptes per a resoldre, que determinaran els passos a seguir per als mitjans del sector. Un d’ells serà la consolidació definitiva dels sistemes DAB (Digital Audio Broadcasting) i DAB+, que preveuen la transmissió digital d’àudio, un sistema que proporciona avantatges com l’augment de la qualitat del so i la disminució d’interferències, l’augment de canals i la possibilitat d’emetre dades juntament amb l’àudio com informació alternativa, entre altres. De fet, si alguna cosa pot substituir algun dia l’FM és precisament el DAB, no el podcast.
Països com Dinamarca, Suïssa o el Regne Unit ja han fet el pas cap a la DAB. I Noruega ja ha iniciat el camí cap a l’apagada definitiva de l’FM. Mentrestant, però, l’Estat espanyol i Catalunya encara estan molt lluny, massa, d’instal·lar la infraestructura necessària que permeti començar a operar amb aquesta tecnologia.
«La transmissió digital d’àudio es traduirà en l’augment de la qualitat del so, la disminució d’interferències, l’augment de canals i l’emissió de dades juntament amb l’àudio»