REPORTATGE: Flanquejarem la porta d’uns edificis en els que no hi entra tothom, excepte els que hi treballen a diari i els clients de la multinacional. Arribem al polígon Sud per l’autovia de Salou, i ens aturem a l’altura de les instal·lacions de Dow Chemical. El nostre objectiu, però, no és aquí. Encara haurem de seguir pel voral de la via fins arribar a una segona porta de control, tancada i barrada. Un cop a dins, fem una rotonda i aparquem.
Hem arribat a un dels llocs on es guarden sota pany i clau, amb un sistema molt sofisticat i on la intel·ligència artificial, les càmeres i la tecnologia punta estan a l’ordre del dia, els secrets de la innovació tecnològica i química de la multinacional.
Ens han dit, a més, que el lloc més protegit és un gran armari automatitzat de dimensions colossals anomenat ‘Gotzilla’. Ja ens podem imaginar que allà dins hi ha molts secrets industrials. Ens deixaran la clau? Qui ho sap, almenys ho intentarem!
Avui ens han obert les portes de Pack Studios Tarragona. Ens hi acompanyeu?
Es tracta del novè dels centres Pack Studios a nivell global, que ajuden els clients a abordar la sostenibilitat dels seus envasos, proporcionant una plataforma de proves per escurçar els cicles de desenvolupament a la innovació. Els edificis són el resultat de diversos anys de desenvolupament, i han estan dissenyats per servir al mercat del Packaging accelerant la innovació i recolzant els objectius de sostenibilitat de la indústria.
Després de passar per seguretat, ens reben quatre persones: Dos enginyers químics, Eduardo Álvarez i Salma El Marrasse, que ens ajudaran a no perdre’ns pels passadissos de Pack Studios. La tercera persona és Núria Gómez, tècnica de comunicació. Però la primera veu que sentim és la d’Àngels Doménech, enginyera química responsable d’innovació i productes circulars Packaging and Specialty Plastics de Dow Quemical.
Un cop ens hem posat tots una armilla i les ulleres de seguretat i protecció, iniciem la ruta. Abans però, ja veiem que aquí el productes són molt importants, com alguns que ens mostren l’Eduardo i la Salma, però encara molt més important és com estan fets, i com de sostenibles són els seus materials.
Economia i industria circular; un trinomi que sentirem molt al llarg de la ruta
Pack Studios Tarragona està proveït d’equips d’assaig i producció industrial de films d’última generació, cobrint aplicacions per a l’envàs i l’embalatge d’aliments, però també -com ens expliquen- béns industrials, agricultura, aplicacions mèdiques i d’higiene, així com per desenvolupar etiquetatge sostenible.
Però anem per feina, que portem més de deu minuts i no ens hem mogut de l’entrada. Seguim un passadís que ens porta fins a un dels primers laboratoris on trobem, per cert, alguna cara coneguda, amb bata blanca. Està com la resta de científics al laboratori d’assajos i test físics, on veiem el primer de molts robots i processos automatitzats.
Tot seguit, deixem aquest primer edifici enrere i sortim al carrer per a dirigir-nos a un segon espai. Ens anem acostant poc a poc a ‘Gotzilla’. Els nervis comencen a aflorar, però tot d’una flanquegem un pas de vianants multicolor, que ens relaxa i ens indica que anem pel bon camí.
Films sostenibles, però no només els que feu servir per embolcallar els aliments a la nevera de casa. Aquí l’enfoc és més universal, amb una gamma d’equips d’extrusió -paraula que hem hagut de buscar al diccionari- tant a escala de laboratori com industrial, de 5 a 9 capes per permetre la producció i l’avaluació de diferents films, des de l’embalatge industrial fins a l’envasament d’aliments amb barrera a l’oxigen per preservar-los.
Anem a la sala de fabricació de pack estudios?
Comencem per les màquines petites i per un lloc on comencem a veure intel·ligència artificial aplicada al procés industrial. O sigui, que no s’escapa cap bit ni combinació binària. La Salma ho té molt clar, la IA és cabdal en tots els processos.
En el nou espai es passa a escala real (industrial) per a demostrar que la innovació funciona. O sigui, que les proves es fan a casa, i aquí també poden fer les provatures els propis clients, enlloc de fer-les a les seves pròpies plantes, el que implicaria aturar una part de la producció. Durant la pandèmia, a més, Dow va oferir als clients l’oportunitat de provar les seves innovacions a Pack Studios de manera remota, amb Pack Studios Live: una millora que va arribar durant la pandèmia per a quedar-se, com ens explica la Salma.
I al fons d’aquest edifici veig un gran armari que em crida molt l’atenció. Té un panell d’obertura amb més botons i sinòptics que la cabina d’un avió comercial. I jo que m’imaginava una petita clau daurada, o un xip, penjat al coll de l’Àngels.
Serà ‘Gotzilla’?
Doncs sí, és ell. I això, com diu l’Àngels, la panxa de ‘Gotzilla’ és el ‘rebost’ dels materials. Com us podeu imaginar, l’Àngels no ens ha donat la clau. Davant la meva insistència, però, ens porten cap a un nou edifici on ens diuen que també al·lucinarem amb les proves que s’hi fan. Aquí la cosa ja té a veure, d’una banda, amb l’embalatge i de l’altra amb el transport.
Entrem al Load Stability Innovation Center (Centre d’Innovació d’Estabilitat de Càrrega) de Pack Studios Tarragona. O sigui, simulacions de moviment i desplaçament, com si de camions es tractés, per comprovar si es deforma una càrrega embalada amb les innovacions plàstiques de Dow. Literalment, un llarg carril amb un transportador de càrrega que simula l’acceleració i la frenada de la cabina d’un camió. I en un altre, la caiguda també de la càrrega. En un tercer mòdul, posen a prova les oscil·lacions laterals. Es deforma el film? Quantes capes són necessàries per a contenir el producte que embolcallen?
Reduir pèrdues i costos durant el transport de mercaderies no és cap ximpleria. Assaig dinàmic del transport de mercaderies de manera segura i sostenible, i tecnologies d’avantguarda, bona combinació.
Una cosa que sembla òbvia, si un consumidor compra un producte alimentari embalat l’ha de poder veure amb totes les seves propietats i colors, però amb un embolcall que mantingui aquestes propietats i sigui resistent, doncs això. Una autèntica virgeria tecnològica que també veiem al banc de proves, a més petita escala.
I quan ens pensàvem que ja ho havíem vist tot, doncs no. Encara ens faltava conèixer un lloc immersiu, on el client, aquí també, se sent com a casa. Entrem a la zona VIP de les oficines. On acaben tots els clients que com nosaltres han fet aquest recorregut.
Al fons, per cert, veiem una sala d’estar amb unes butaques orelleres que semblen fetes expressament per a fer una bona migdia. l’Àngels, però, ens aclareix que estan dissenyats de forma immersiva, pel só que es projecta a la pantalla que hi ha just al davant.
Ja fa una bona estona que caminem per les instal·lacions de Pack Studios i ens comencem a conèixer, però ens adonem que encara no li hem preguntat a un dels enginyers, l’Eduardo, com i quan ha arribat fins aquí, des de la seva Navarra natal. La Salma ens mira, es deu pensar que a ella no li farem la pregunta. Doncs sí, també tenim curiositat per saber com va arribar-hi.
Acabem la visita i, francament, no estem del tot segurs de si per un moment, ni que sigui, hem fet un viatge cap al futur; al futur tecnològic al costat de ‘Gotzilla’. Però no, no és el futur, és el present. I un present, a més, que condicionarà el futur però també el present i les nostres vides de cada dia. O potser hem visitar un laboratori de somnis, i resulta que l’Àngels, la Salma i l’Eduardo, en realitat, no són reals, i ens han portat a un lloc imaginari, com en una bona pel·lícula americana. Els químics ja sabem que fan coses químiques.
Però no, no és un miratge, ha estat una experiència ben real, com el mateix ‘Gotzilla’, que existeix en aquestes instal·lacions. Una experiència que també coneixen els alumnes que formen part d’un campus. O sigui, que el que hem vist nosaltres també ho veuen estudiants d’arreu del món.
Per si de cas, però, li tornem a preguntar a l’ÀNGELS i que ho ratifiquin també la Núria, que no havíem sentit fins ara, i la Salma.
Marxem mirant al nostre voltant; la roba; les sabates; la motxilla i el cotxe. Veiem que bona part del que ens envolta es pensa i es prova en llocs com el que avui hem visitat, Pack Studios. O sigui, que la circularitat no és només una paraula de moda; un karma que anem repetint els periodistes als informatius.
I pensant en el futur, ens ve a la ment una frase que ens dit l’Àngels per cloure la visita, i ens quedem pensant en les futures generacions, en els nostres fills. Tot d’una, notem que el cor ens batega fort. Si li poguéssim veure el color, segur que seria una mica més verd, com els ulls de ‘Gotzilla’.
Blau de Prússia, el color dels incondicionals de la química
‘Blau de Prússia’ és el nou podcast coproduït per Tarragona Ràdio i l’ICIQ sobre la investigació química del Camp de Tarragona. L’objectiu principal és realitzar un podcast pioner que també s’emetrà al 96.7 FM en horari matinal per a totes les audiències, apropant així a la gent del territori la importància de l’activitat científica, i singularment de la química, que trobem a tot arreu i és clau a Tarragona.
