La nostra heroïna de la setmana és la Hanan Riyani. La Hanan va néixer al Marroc. Amb un any va venir a viure a Catalunya i, amb quatre, li van diagnosticar paràlisi cerebral, que l’afecta a la part motriu. La primera experiència escolar la va tenir al col·legi de la Selva del Camp, fins a 1r de Primària, però aquell any el director del centre va comunicar als seus pares que no podia continuar-hi, i que hauria d’anar a una escola especialitzada.

Al centre on la van enviar i on va estar fins als setze anys molts dels alumnes estaven afectats física i mentalment. De fet, ella era l’única que tenia afectació només física. La seva educació va ser molt bàsica a causa de la poca preparació professional dels treballadors que hi havia llavors. A mesura que passava el temps s’adonava de coses no gaire ètiques que succeïen en aquell centre i que feien als seus companys i companyes. Als quinze anys va voler prendre mesures contra el maltractament que rebien, ja que ells no podien manifestar-ho, i això va provocar que durant vuit mesos patís un maltractament psicològic que va derivar en una depressió.

Després de dos anys molt durs, i superada la depressió, va apuntar-se a l’IOC, on va treure’s els estudis de Secundària i, posteriorment, va seguir formant-se per arribar a ser la terapeuta que és actualment: terapeuta en sanació emocional, en tècnica metamòrfica, Reiki, karmic Reiki i registres akhasiks.

Actualment segueix estudiant. De fet, estudia el Grau de Psicologia compaginant-ho amb la feina, la seva consulta Transmuta i Transforma amb Amor, a Reus. Una dona, la Hanan, que sap que res és impossible i que el més important és gaudir de la vida.

Què vas pensar quan et van proposar sortir al projecte Heroïnes Anònimes?

Em va sorprendre molt perquè no m’ho esperava, i vaig decidir fer un pas endavant i fer-ho. Va ser sorprenent, perquè tot i pronunciar conferències i impulsar altres projectes va ser així com vaig arribar a molta gent. Pel carrer em preguntaven si jo era la d’Heroïnes Anònimes.

A la presentació hem dit que tens paràlisi cerebral que t’afecta a la part motriu, per tant, una afectaciófísica. Què ha representat per tu, en el teu dia a dia, a banda de moltes dificultats perquè la societat no acompanya?

Primer, és difícil assimilar-ho, perquè ni el món ni la societat estan prepats, res està adaptat i cada dia és una lluita arribar a qualsevol lloc, a llocs on la resta pot arribar fàcilment. Però tot es pot aconseguir, i com que jo sóc molt tossuda, puc.

També hem dit que a l’escola on et van enviar els teus companys i companyes rebien maltractaments i que quan et vas decidir a denunciar-ho van prendre represàlies. Què creus que caldria fer per canviar-ho?

D’entrada, caldria canviar el personal que treballa allà, i denunciar-ho. Els nens i nenes que hi ha no es mereixen el maltractament que reben.

Tu ho vas viure i vas ser prou forta com per denunciar-ho, però en molts casos no és així.

Ells no es pensaven que jo podria marxar d’aquell centre. Per ells jo era una nena més amb qui podien fer el que volguessin, i guanyaven diners amb mi sense jo saber-ho. Els interessava tenir-me allà.

Creus que el feminisme té en compte a les dones migrades i amb discapacitats? T’has sentit acompanyada? O creus que encara queda molt camí per fer?

El feminisme ha avançat molt, però encara hi ha molt camí a fer. Hem fet passos endavant però en moltes coses estem estancades com a societat, encara.

Què et va fer decidir de formar-te per ser terapeuta o estudiar psicologia?

Doncs després de sortir de l’escola vaig estar dos anys amb una depressió, i la psicòloga del CAP no m’acabava de convèncer i vaig decidir buscar teràpies alternatives. I com que a mi em van anar molt bé aquestes teràpies, vaig decidir aprendre-les per poder aplicar-les a persones que les necessitessin.

Fas moltes teràpies com hem dit a la presentació però, per exemple, explica’ns que són els registres akhasiks?

És una teràpia inconscient on fas molta introspecció. Jo et faig una sèrie de preguntes i intento que arribis a l’arrel del problema, jo només guio, el treball el fas tu. Una altra teràpia que faig molt és la sanació emocional. La sanació emocional està enfocada en les emocions perquè segons la medicina xinesa tot dolor físic prové d’una emoció. Per tant, cal tenir-les en compte.

On trobem la teva consulta?

A Reus. Es diu Transmuta i Transforma con amor, i es troba al carrer Orient, 6 3r.1ra. També em poden contactar per Instagram a @hanaterapeuta.

Quins projectes tens en ment de cara al futur?

Acabar el Grau de Psicologia, que em queda molt poc, i escriure un llibre que ja està en procés

3r.Grau

Una dona referent en la teva vida?

Les meves amigues i Frida Kahlo.

El teu primer contacte amb el feminisme?

Fa uns 4 anys a una manifestació a la Rambla.

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.

Miriam Fernández.

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident.

Malú.

Una directora o actriu.

Angelina Jolie.

Un espai presencial o virtual que ens vulguis recomanar i per què?

La meva consulta: Transmuta i Transforma con amor.