Hilda Agostini Banús (Tarragona, 1890 – París, 1976) va ser mestra i política, va ser una dona activa i compromesa que va participar amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys 20 i 30 del segle XX. La seva figura, sempre a l’ombra, per fi veurà la llum gràcies al treball d’investigació de Cèlia Cañellas i Rosa Toran, que han guanyat el primer Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic amb un treball sobre la seva figura i l’empremta de la seva tasca.
Protestant i maçona, Agostini va participar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme (membre del Lyceum Club) que va comportar la sociabilitat i la mobilització del moviment femení els anys vint i trenta, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà (militant del Partit Republicà Radical Socialista i, durant la guerra, del PSUC). També va prendre part activa en la tasca propagandística, amb aparicions públiques durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa i el republicanisme d’esquerres i va reprendre els vincles amb els cercles protestants.
Com van entrellaçar-se les trajectòries d’Agostini, Cañellas i Toran? «Doncs va ser gairebé per casualitat, com passen moltes coses», explica Rosa Toran, al mateix temps que detalla que «el seu nom ens va aparèixer com a directora de l’Escola Montessori de Barcelona i, com que era un nom que ens cridava l’atenció, vam anar estirant el fil fins a trobar una de les seves nebodes, que ens va apropar la seva figura».
Després de més de cinc anys de feina, el treball de Cañellas i Toran veurà la llum amb la publicació que sortirà la tardor vinent, un treball que ha estat recolzat pel premi que atorguen la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Edicions 62, que es va anunciar a finals del 2020 i premia obres d’assaig inèdites en català per un valor de 6.000 euros.
Maçoneria lliurepensant
En aquesta ocasió, el jurat ha destacat l’aportació que suposa aquest assaig pel que fa a la maçoneria femenina, un camp desconegut, i el fet que posa en valor el paper de les mestres renovadores i de l’associacionisme femení per a la integració de les dones en la vida social i pública ciutadana dels anys vint i trenta del segle XX.
«Se sap que, en aquella època hi havia dones que es van associar a la maçoneria, la majoria atretes pel caràcter lliurepensador d’aquesta entitat i el respecte que professava a diverses creences», explica Toran, al mateix temps que posa en relleu que «moltes de les dones que hi formaven part no tenien un taller propi, sinó que treballaven vinculades a un taller masculí».
Les dues autores compten en poder fer un acte de presentació del seu llibre, que duu per títol A la recerca de Hilda Agostini: del lliurepensament a la maçoneria, del republicanisme a l’antifeixisme’, a les comarques de Tarragona, per tal d’apropar la figura d’aquesta reusenca excepcional que va morir a l’exili.
