La Mina de la Protectora de Tarragona fa 159 anys que abasteix els pagesos de la ciutat. S’ubica al marge dret del riu Francolí i hi baixa aigua sempre. Es va construir entre els anys 1811 i 1962, té una llargada de gairebé 9 quilòmetres i assegura el rec durant els dotze mesos de l’any. “Aquesta mina ens va salvar. Ha estat la millor obra per la gent que treballa el camp”. Ho asseguren els germans Josep Maria i Anselmo Hubet. Tots dos, ja jubilats, han heretat les terres dels seus avantpassats i encara cultiven fruites i verdures en aquest punt dels afores de la ciutat, al costat de la carretera de Constantí.
La mina es va construir a mà i va significar una autèntica “salvació”. Abans hi havia una altra mina en el mateix punt, la “Ferrerota”, però amb menys cabal d’aigua. “A més, després de la construcció de les petroquímiques, la mina ha perdut moltísima qualitat d’aigua”, recalquen tots dos germans.
Ocupacions, un problema “creixent”
L’espai que rega la Mina de la Protectora s’ubica al marge dret del Francolí. “Només quedem quatre pagesos, la resta són parcel·les que ha ocupat la gent durant els últms anys“, expliquen els germans Hubet. Les ocupacions són un problema “creixent” i els pagesos critiquen la gran quantitat de brutícia que generen. “Fan servir el curs del riu per netejar la seva finca. Veus com baixen ampolles de vidre i tot tipus de brossa”, lamenten.
A més, una ocupació recent va deixar desenes de palets de fusta que ocupen el curs del riu. “Volem que ho netegin perquè si algún dia ve una riuada serà perillós”, subratllen. Tots dos, de fet, van ser testimonis de la gran riuada del Francolí. “Vam veure una muntanya de runa de vint metres baixant pel riu”, recorden.
Unes terres alterades per les modernitats
L’espai de la Mina de la Protectora s’ha vist alterat pel pas del temps i la construcció de noves infraestructures. Els germans Hubet, per exemple, van veure com el pas d’una nova carretera els deixava sense mas. “Això era el Mas de l’Alegria. Quan van fer el vial del pont nou, van tenir capritx de passar carretera pel mig del mas. Va ser molt lamentable, però com el procés no es pot parar, hem d’aguantar tot el que ens ve”, recorden.
powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.
La història de l’espai i l’obra de la Mina, però, es manté viva. “És gràcies a Josep Segura Roca. Era un pagès que sempre va tenir la voluntat de fer aquests apunts, era un senyor que li agradava molt escriure. Era una enciclopèdia, ho sabia tot”, expliquen. Tots dos germans continuaran treballant les terres dels seus avantpassats, que fins i tot van servir per abastir de verdures la parada del mercat de la seva mare.