La consellera de Benestar i Família, Neus Munté, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, han presentat aquest dimecres el programa d’activitats de commemoració dels 100 anys de Neus Català, supervivent dels camps d’extermini nazis i memòria viva d’un passat històric funest. Plantejat com un “homenatge col·lectiu”, la commemoració compta amb una vintena d’institucions i entitats (Amical de Ravensbrück, ajuntaments de Barcelona i Guiamets, Memorial Democràtic, Museu d’Història de Catalunya, Institució de les Lletres Catalanes, etc.), i un programa obert d’actes per a tot l’any que, de fet, van començar amb el lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat el 9 de març.

“Les institucions participants volem fer arribar la veu i el testimoniatge” de Neus Català, ha proclamat la consellera Neus Munté. Aquest és l’esperit de la celebració dels 100 anys de la supervivent del camp d’extermini de Ravensbrück, impulsat per la Generalitat i orquestrat per almenys una vintena d’entitats que s’hi ha volgut sumar.

L’homenatge ja està en marxa, doncs el passat 9 de març el president de la Generalitat va concedir a Català la Medalla d’Or a Català en un acte solemne al Palau de la Generalitat, i així mateix, el 3 de març es va donar el nom e ‘Placeta de les Dones de Ravensbrück’ a un espai del Parc Cervantes de Barcelona, entre altres actes que ja s’han celebrat.

Donada la diversitat d’institucions i entitats participants, el programa d’activitats és també molt heterogeni. L’acte central, encara sense data, i organitzat per l’Institut Català de les Dones, serà l’entrega de la Medalla centenària a Neus Català, novament a mans del president Mas. S’espera que Català pugui assistir a aquest acte, i la consellera ha desitjat que no sigui l’únic de la commemoració que compti amb la seva presència.

Lluny de Catalunya se celebrarà l’acte probablement més emotiu de la commemoració. El centenari de Català coincideix amb el 70è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de dones de Ravensbrük, i és allà on el 19 d’abril es realitzarà un acte oficial d’homenatge als morts i als supervivents d’aquell horror, en què assistirà la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

Els actes commemoratius s’han organitzat amb l’objectiu de “preservar el llegat” de la supervivent. Per la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Montserrat Gatell, la celebració és més que una mera commemoració, doncs vol contribuir a un “trasllat del coneixement’, i a reforçar “la idea de les dones com a lluitadores per la pau al món”.

Entre els molts actes organitzats (per ara), s’hi compten l’adaptació teatral de la biografia de Neus Català (‘Un cel de plom’, de Carme Martí), que es representarà al Festival Grec amb interpretació de Mercè Arànega; la itinerància de l’exposició de l’Amical de Ravensbrück ‘Les dones de Ravensbrück’; la difusió de l’Any Neus Català mitjançant la premsa internacional i les delegacions del Govern a l’exterior; homenatge específic del Memorial Democràtic, amb un acte, l’edició d’uns plafons commemoratius i la reedició de la publicació ‘Català, Neus. De la resistència y la deportación: 50 testimonios de mujeres españolas’; o les tres exposicions al Museu d’Història de Catalunya, una de les quals centrada en el fons fotogràfic de Francesc Boix.