La salut metabòlica de les persones amb malalties com l’obesitat o la diabetis tipus 2 podria experimentar una millora si s’aconsegueixen disminuir els nivells de succinat a la sang administrant uns bacteris específics que actuen com a probiòtics. Aquesta és la conclusió principal d’una recerca encapçalada per un grup investigador liderat pel DIAMET, de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, la URV i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM). L’equip ha trobat una nova via terapèutica per al tractament d’aquestes malalties i els resultats de la seva recerca s’han publicat a la revista Microbiome.
El succinat és un metabòlit amb múltiples funcions que produeixen de forma natural les cèl·lules de l’organisme i els bacteris intestinals o microbiota. En malalties metabòliques i inflamatòries com l’obesitat i la diabetis, on hi ha una alteració de la microbiota intestinal, els nivells de producció d’aquest metabòlit es troben elevats, fet que està directament relacionat amb la inflamació característica en aquest tipus de pacients.
Precisament, diversos estudis previs del grup DIAMET, havien demostrat que detectar uns nivells elevats a la sang d’aquest metabòlit indica que la persona no gaudeix d’una bona salut metabòlica i que, per tant, té més risc de desenvolupar altres patologies en un futur. Això fa que aquest indicador sigui clau.
“En investigacions prèvies mostràvem que aquests pacients tenien més bacteris productors de succinat i menys consumidors, però no havíem aconseguit provar una relació directa causal. En aquesta recerca i mitjançant l’ús de models animals obesos lliures de microbiota hem demostrat per primer cop que la microbiota intestinal és l’origen dels nivells augmentats de succinat en obesitat i diabetis”, explica Sonia Fernández-Veledo, una de les coordinadores de l’estudi. Segons la investigadora, aquesta nova línia de probiòtics “es basa en l’ús de bacteris consumidors de succinat, que disminueixen la inflamació i, en conseqüència, milloren els nivells glucèmics i la sensibilitat a la insulina, dos aspectes que estan alterats en persones diabètiques”.
Fer recerca en aquests àmbits és crucial, ja que segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) la incidència de l’obesitat en la població mundial s’ha triplicat en els últims 50 anys. Aquesta malaltia constitueix el factor de risc més important per al desenvolupament de la diabetis, trastorn que, a la vegada, és considerat per l’OMS la novena causa més important de mort al món. La majoria de les persones que la pateixen, un 80%, són obeses.
Probiòtics que revolucionen el mercat
Aquesta línia de probiòtics permet, a més, “monitoritzar la seva efectivitat en temps real, ja que gràcies a l’estudi ara es coneix el seu mecanisme d’acció i, d’altra banda, el resultat de l’activitat d’aquests bacteris és fàcilment mesurable en sang”, explica Isabel Huber, autora principal de l’article científic sobre l’estudi. “Si bé es coneix que molts dels probiòtics que actualment s’utilitzen al mercat són beneficiosos, moltes vegades es desconeix realment com actuen i, per tant, no es pot determinar de manera objectiva el seu efecte”, afegeix.
L’objectiu d’aquest equip de recerca és que els probiòtics puguin comercialitzar-se en un futur i contribuir així a què persones amb trastorns metabòlics i inflamatoris (l’obesitat o la diabetis, però també altres malalties com la de Crohn o la del fetge gras no alcohòlic) puguin trobar una nova via, més efectiva, per al seu tractament. L’empresa derivada de la URV-IISPV Succipro, s’encarrega del desenvolupament d’aquests probiòtics, a més de treballar en altres teràpies, també basades en la disminució del succinat, per al tractament d’aquest tipus de malalties.
Aquesta recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França (INSERM) i de les empreses Biomathematica i Probiotical (Itàlia). D’altra banda, la investigació s’ha pogut dur a terme gràcies al suport rebut per part de la Fundació “la Caixa” a través de les seves línies d’ajut a projectes d’innovació CaixaResearch Validate i a projectes biomèdics CaixaResearch de recerca en salut. També ha rebut el suport del Ministeri de Ciència i Innovació, de l’Institut de Salut Carlos III, de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat (AGAUR) i de la Fundació per a la Innovació i la Prspectiva a Espanya (FIPSE).