La magistrada del jutjat d’instrucció 1 de Tarragona ha finalitzat la investigació per l’explosió d’IQOXE tot considerant que hi ha indicis que els 4 investigats hagin comès delictes d’imprudència greu amb resultat de mort i lesions, contra el dret dels treballadors i estralls.

En la resolució, la magistrada resol seguir el procediment contra l’empresa IQOXE i els seus principals directius per la possible comissió d’aquests delictes.

En la resolució de transformació del procediment, s’imputa judicialment a l’empresa i als més alts càrrecs directius, donat que, segons s’indica, existeixen un conjunt d’obligacions i mesures de necessari compliment per a l’empresa. Aquestes, segons la magistrada, han de ser adoptades per aquells que tenen la capacitat de decisió per a això, concloent provisionalment, que

els fets ocorreguts podrien ser causa de les deficients condicions en les que es desenvolupava l’activitat industrial, cosa que és competència dels màxims responsables de l’empresa.

A l’auto, es descriuen les condicions de sobreproducció de l’empresa, la falta de personal, l’incompliment de les normes de prevenció de riscos laborals, les deficiències en les instal·lacions i equips, la falta de mesures de seguretat, tant laboral com industrial, així com les deficiències en el funcionament i l’activació dels plans de protecció civil.

Tot l’exposat en un context d’augment de facturació i restricció de despeses en matèria de personal, equips i mesures de prevenció i seguretat. També es fa referència, en el citat auto, a la situació de greu risc per a les persones i per a la població que es va produir com a conseqüència de l’explosió del dia 14 de gener de 2020.

José Manuel Martín, secretari general de COO indústria de catalunya, s’ha mostrat satisfet.

En la resolució, s’exposa que s’havia implantat una política empresarial d’augment de la producció i reducció de costos, del que es va derivar un deficient manteniment de les instal·lacions i l’exercici de l’activitat sense les degudes condicions de seguretat en diferents àmbits –industrial, laboral, protecció interior i exterior per a accidents greus- que són exigibles a aquest tipus d’empreses químiques, i amb una insuficient xifra de treballadors per a realitzar el procés productiu en els necessaris requisits de seguretat.

L’accident “més greu” a Europa

S’han comptabilitzat 31 per judicats al terme de Tarragona i 17 a la Canonja -entre els quals els dos ajuntaments-. En el procediment judicial del que la jutgessa defineix com l’accident “més greu ocorregut en una empresa química en tota Europa” s’han personat dotze acusacions particulars i dos populars. Un cop notificada la interlocutòria, les parts tenen ara deu dies per sol·licitar l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació.

La instrucció judicial, segons plasma el document, ha constatat “indicis sòlids d’una política empresarial d’increment de la producció i reducció de costos”, a partir de la qual l’activitat de l’empresa “no atendria els requeriments de seguretat que exigeix una activitat d’aquesta perillositat”. Aquesta política hauria portat a l’exercici de l’activitat “sense les degudes condicions de seguretat laboral i industrial exigible” i operant “amb un nombre insuficient de treballadors per a realitzar el procés productiu amb les degudes garanties de seguretat”.

De fet, precisa, la direcció empresarial encapçalada per Morlanes i Rodríguez Prats, així com Adrio en la seva parcel·la, van anar “ampliant progressivament la producció sense consideració dels requeriments de seguretat” exigibles. Es va ampliar la planta de derivats a partir de 2016, “tractant els diferents projectes de forma aïllada”.

Així, la planta U-3100, que va acabar explosionant el 14 de gener de 2020, es va construir només 12 metres al costat de la sala de control de derivats, un edifici administratiu d’ús “permanent” dels treballadors, “sense cap barrera addicional efectiva i sense bunqueritzar”, fet que va “determinar les gravíssimes conseqüències” de l’explosió.

Incompliments de seguretat laboral i industrial

La posada en marxa d’aquest reactor va suposar un “considerable increment de producció, especialment en els MPEGs” que “no va anar acompanyada del compliment de les obligacions en matèria de seguretat laboral i industrial per part de l’empresa”. Indica la interlocutòria que no es va formar prou els treballadors i es va implantar la producció intensiva i continuada, introduint nous productes com l’MPEG-500, sense assajos o proves prèvies per comprovar la seguretat. Una situació que s’agreujaria l’any 2019 amb la posada en marxa de la U-3200, amb “reducció de despeses mitjançant retallades de plantilla”.

La tecnologia de la U-3100, apunta la jutgessa, estava dissenyada per a producció en discontinu o lots, però va acabar servint per a producció contínua. La insuficiència de personal per atendre les successives ampliacions de producció determinaria que les instal·lacions presentessin un estat deficient, patissin un major desgast t i s’hi produïssin “freqüents” avaries, sense que s’hi fes manteniment. Les declaracions dels treballadors han constatat que existia una “sensació de risc” i havien interioritzat, amb quest ritme, la possibilitat d’un “greu accident”.

Sistemes de seguretat desactivats

La forma de produir esmentada, a més, requeria la desactivació dels sistemes de seguretat en els processos de producció. En aquest sentit, apunta la jutgessa que el sistema Triconex, havia estat desactivat, almenys parcialment, i no s’havien efectuat les últimes revisions de manteniment preventiu al U-3100.

La interlocutòria posa de relleu també que els exdirectius d’IQOXE imputats van deixar de facilitar els mitjans necessaris perquès els treballadors desenvolupessin la seva activitat en les condicions adequades de seguretat i higiene, “posant en greu perill la seva vida, salut i integritat física”, amb la implantació d’un augment de la producció sense tenir en consideració la normativa de riscos laborals”. Tot plegat, apunta, donaria lloc a un increment de la sinistralitat entre 2014 i 2019.

El dia de l’explosió, el 14 de gener de 2020, diferents factors van confluir a l’hora de desencadenar el sinistre, assenyala la instructora. Es va modificar la fórmula d’elaboració del producte MPEG-500, amb canvi de volum i defecte del catalitzador, sense que es fes cap assaig o prova i sense que es reflectís aquest tipus de fabricació en els documents de seguretat. També es van produir incidències “derivades del defecte de manteniment de la maquinària i equips”, que resultaven habituals a l’empresa, com les avaries de bombes. Així, i segons conclou la jutgessa, IQOXE va incomplir els procediments establerts en el sistema de gestió de seguretat al produir MPEG-500.

Greu risc per a la població

La deflagració, prossegueix la interlocutòria, va produir, a més, una “situació de greu risc per a les persones i la població”, després de quedar afectat un dipòsit amb 138 tones d’òxid de propilè, que va estar “en greu i concret risc d’explotar i produir un efecte dominó amb les substàncies perilloses que estaven emmagatzemades en la pròpia indústria i en les indústries químiques adjacents”.

Segons la jutgessa, tot i que l’accident presentava característiques per ser qualificat de categoria 3, no es va activar el PLASEQCAT ni es van adoptar les mesures que preveu per aquest tipus d’accidents. Assenyalat que va existir una falta de comunicació entre els responsables d’IQOXE i el CECAT, que va intentar contactar-hi. Els comandaments dels bombers van declarar que no van tenir coneixement d’una esquerda en el dipòsit de propilè fins més d’una hora després. Recorda la instructora que IQOXE tenia el deure de comunicar de forma immediata a notificar els accidents al CECAT. El mateix Adrio, cap de seguretat, no va efectuar cap comunicació de l’explosió.

Segons consta a la interlocutòria, IQOXE no tenia pla d’autoprotecció homolgoat ni havia fet formació en mesures d’autoprotecció, ni es coneixien prou els protocols. Els defectes d’informació en els informes de seguretat i la manca d’aquest pla d’emergència interior o autoprotecció, vinculat al pla d’emergència exterior, “van dificultar greument el coneixement de l’accident”.

Peces separades

D’aquesta causa principal que finalitza ara la seva instrucció, s’han derivat dues peces separades més: una referida a les autoritzacions i llicències administratives d’IQOXE i una segona pels vessaments de productes químics contaminants que l’empresa hauria efectuat al mar. També s’han tramitat com a peces separades les relatives a la responsabilitat civil, de la qual, a banda dels investigats, podria resultar responsable també l’asseguradora AIG Europe, tot i que ja ha indemnitzat a la majoria de víctimes i perjudicats, segons la interlocutòria.