Fundador del club i actual vicepresident, Iñaki Liarte és qui remena les cireres al TGN Bàsquet. Liarte és una persona que parla sense embussos i diu les coses pel seu nom. Després d’una temporada on l’entitat lila ha tornat a demostrar el seu potencial en l’àmbit competitiu i social, el dirigent del TGN Bàsquet envia alguns missatges contundents a altres clubs de la ciutat i, fins i tot, a l’organització dels Jocs Mediterranis.

Com valora aquesta temporada on el sènior femení s’ha mantingut a la màxima categoria del bàsquet català, Copa Catalunya Femenina, i els altres equips de base han disputat fases finals del Campionat de Catalunya fent un gran paper?

La temporada ha estat boníssima. Com deies, el sènior femení està consolidat a Copa Catalunya després de tres anys i pel que fa al bàsquet base, és un orgull que els nostres equips juguin finals territorials i finals a quatre i a vuit del Campionat de Catalunya. Som el club referent de la demarcació de Tarragona en aquest sentit.

Ara comentava vostè que el TGN Bàsquet Club és el «referent de la demarcació» però això no és un simple eslògan, sinó que, un cop vist el volum de jugadors i els resultats obtinguts, sembla que és així, no?

Sí, i només cal veure la quantitat de jugadors i jugadores que s’han interessat per jugar als nostres equips en aquestes dues últimes setmanes. Volien jugar amb nosaltres en totes les categories, fins i tot en el júnior femení que semblava que tindríem problemes però en l’última convocatòria d’entrenaments oberts van venir 14 jugadores.

Per què creu que de fa uns anys hi ha aquest interès en els basquetbolistes per jugar al TGN Bàsquet?

Perquè intentem fer bé les coses sense enganyar a ningú. Hi ha llocs on, com es diu habitualment, es “ven fum”, amb moltes promeses de jugar en aquesta i aquella categoria i després allò no és així. Nosaltres, en canvi, som molt honestos i si el jugador o a la jugadora ha de militar en un equip A, jugarà en un equip A, i si és un B, serà un B, però ho diem des de bon començament. I una cosa molt important: intentem no agafar cap jugador de categoria mini que estigui jugant a l’equip de la seva escola, és a dir, no volem desfer aquells equips.

Però si el nen és bo, l’agafen, no?

I si fem això, al final contra qui juguem?

Perdó?

Si comencem a destrossar els equips de les escoles, aleshores quina classe de competició quedaria? Nosaltres tindríem tres o quatre equips en cada categoria, sí, i aleshores jugaríem entre nosaltres? No hi hauria rivals. Això no ho volem. Crec que és bo que els petits juguin a les seves escoles i quan siguin més grans, en edat preinfantil, ja poden jugar amb nosaltres.

Però això pot provocar que perdin joves talents i que altres clubs se n’aprofitin.

Bé, és una possibilitat. Però prefereixo això a perdre la competició com t’explicava abans.

Aquesta manera d’entendre el bàsquet de formació és exclusiva seva o hi ha d’altres clubs que també ho fan?

Nosaltres entenem el bàsquet de formació d’aquesta manera però, en canvi, hi ha altres clubs que intenten fitxar jugadors des de ben petits. Aquesta no és la nostra filosofia.

Parla de clubs que intenten fitxar jugadors en edat escolar. Per ser justos i no generalitzar, a qui es refereix?

Al CBT. Ells han marcat aquesta dinàmica des de sempre i ara es queixen perquè alguns jugadors s’ofereixen per a jugar al TGN Bàsquet. Ells, el CBT, ja no tenen aquesta posició dominant que tenien abans de fitxar els jugadors i jugadores que volien. Ara hi ha una alternativa a ells: nosaltres.

Ara que esmenta el CBT, vostès, el TGN Bàsquet, van treballar conjuntament amb ells després de signar un conveni que, però, només va durar dues temporades. Per què es va trencar aquell acord?

Perquè el CBT no va complir les seves obligacions financeres.

Com?

Ens deuen 5.000 euros que no ens han pagat. Abans de renovar el conveni nosaltres vam demanar que es fes efectiu el pagament d’aquests diners i, un cop satisfet el deute, podríem continuar. No ho van fer i, hores d’ara, no han pagat.

I com cobraran aquests diners ara?

Sincerament, no crec que cobrem mai. Pel que es veu, ells no tenen cap intenció de pagar.

I vostès es plantegen algun tipus de mesures legals?

Fins ara no ens hem plantejat res, però ja veurem.

Les relacions entre els dos clubs estan trencades?

Sí, i et diré més: és el millor any que hem fet i tot gràcies a no treballar conjuntament amb el CBT.

Ah sí?

Sí, perquè ens hem alliberat de les comissions tècniques conjuntes que teníem i això ens ha permès alliberar-nos i els resultats són evidents.

Pel que diu, l’acord, que pretenia unir esforços, per al TGN Bàsquet va ser nociu i no només en l’apartat econòmic, sinó en el treball diari.

Totalment. Ells només volien treure resultats a curt termini i exclusivament en la branca masculina i nosaltres no ho volíem, perquè sempre pensem a llarg termini i sense voler perjudicar categories com les preinfantils o infantils, que es troben en plena formació.

En aquest trajecte, el del conveni, hi va haver entrenadors que van canviar de club.

Sí, i al final allò que importa és trobar-se a gust allà on s’estigui. Al cap i a la fi, a tots ens agrada el bàsquet.

I, per tant, demostrar a la pista la feina que es fa a cada entitat.

Doncs sí, i mira, l’altre dia ho comentava: sembla que hi ha gent que entrena més a les xarxes socials que a la pista, on no funcionen.

Enguany s’ha fitxat un director esportiu, Raül Bonet, amb una llarga trajectòria en el món del bàsquet. Quina era i és la finalitat d’aquesta incorporació?

Necessitàvem organitzar-nos esportivament. Ens calia una persona que es dediqués exclusivament a la part esportiva. Ell marca unes línies de treball i fa el seguiment que tots els entrenadors vagin en la mateixa línia.

Quin és el futur del club a curt termini? Es vol arribar Lliga Femenina 2? La competitivitat dels equips de base és compatible amb la tasca de formació que sempre ha caracteritzat l’entitat? Quin és l’objectiu del conveni amb Bàsquet Teresianes?

Et responc a l’última pregunta en primer lloc. L’acord amb Teresianes ens serveix per donar sortida als nostres jugadors de categoria masculina. El TGN Bàsquet sempre s’ha caracteritzat per l’aposta en el bàsquet femení però també treballem en categoria masculina. Fins fa poc, per allò que comentava abans, alguns clubs venien a buscar o fitxar els nostres jugadors que destacaven. Ara, amb el nostre creixement, això no passa i provoca que estiguem fent uns bons equips masculins i l’acord amb Teresianes ens ajudarà a consolidar-nos.

Sobre la competitivitat dels equips de base?

L’objectiu és jugar a categoria preferent i interterritorial cada vegada més. Enguany ho han fet quatre equips, el curs vinent volem que siguin sis.

Com es pot compaginar això amb els valors de formació?

Explicant molt bé les coses i no enganyant a la gent. Llull i Navarro són únics. Si veiem que el jugador no pot arribar al màxim nivell, ho hem de dir als pares. A més, perquè tots han de ser grans estrelles? Si un nen o una nena vol jugar a bàsquet i fer-ho amb els seus amics no ho ha de poder fer? S’ha de compatibilitzar el fet de tenir equips més competitius amb altres de caràcter més social. I això no implica, que quedi clar, una discriminació per part dels esforços que farà el club. És a dir, tots els equips, juguin en la categoria que juguin tenen els mateixos serveis i estan en mans dels millors entrenadors del TGN Bàsquet.

Un dels punts forts del TGN Bàsquet és la solvència econòmica. Més del 90% dels ingressos del club els genera l’entitat, sense dependre de les subvencions públiques. Com s’aconsegueix aquesta gestió modèlica?

Tocant de peus a terra. Nosaltres hem de generar els recursos primer i pensar en crèixer després per no dependre dels diners públics. Sempre m’he queixat que a Tarragona es premia la mala gestió. Als clubs que tenen deutes se’ls atorguen subvencions i, en canvi, als que ho fem bé, ens donen un cop a l’esquena com a mostra de reconeixement. És injust. Nosaltres no estirem més el braç que la màniga. I quan vas a demanar la igualtat de tracte que els altres clubs et diuen que no poden ajudar-te, que hi ha una sèrie de convenis signats i que ja en parlarem quan s’acabin. I jo em pregunto: s’acabaran algun dia? Perquè fa vint anys que em diuen el mateix…

En l’apartat d’ingressos, enguany s’ha vist com el TGN Bàsquet ha augmentat exponencialment els seus patrocinadors. Això ha d’aportar molta tranquil·litat a la seva gestió.

Sí, totalment. És una de les feines que també ha fet Raül [Bonet] i s’ha de dir que ho ha fet molt bé. Moltes empreses i negocis del barri s’han adherit al nostre projecte. I qualsevol aportació és benvinguda. Si una empresa posa 500 euros, per exemple, doncs ja tenim per comprar un munt de pilotes. No oblidis que els nostres jugadors tenen la seva pròpia pilota, així quan entrenen sempre estan en contacte amb ella.

Avui s’inaugura el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània. S’ha parlat que algun club podria utilitzar-lo. A vostès els han preguntat o consultat sobre si estarien interessats a fer-ne ús?

A nosaltres no ens pregunten mai, som un club d’escola [diu irònicament]. Crec que seria interessant que el TGN Bàsquet o qualsevol altre club fos consultat sobre què s’ha de fer després dels Jocs al pavelló, i no parlo només del bàsquet. Perquè, al cap i a la fi, si això ha estat el famós llegat dels Jocs i ho acaba gaudint i gestionant un sol club, em semblaria una vergonya.

Quin paper ha tingut el TGN Bàsquet en els Jocs Mediterranis?

Han passat de llarg. Al començament, fa anys, vaig assistir junt amb un altre membre de la Junta Directiva, a un parell de reunions que va convocar el Comitè Organitzador però res més. No hem rebut pràcticament cap informació sobre l’esdeveniment. I mira, poso un exemple: hi ha una competició de 3×3 dins dels Jocs i no hem rebut cap oferiment d’entrades perquè alguns jugadors nostres poguessin anar un dia a veure-ho. Res. Desconec si amb la resta de clubs i esports ha passat el mateix. Crec que no s’ha tingut en compte a les entitats esportives de la ciutat.