Després de la tempesta, diuen que ve la calma. El partit contra el Deportivo va ser una autèntica tempesta d’emocions, però l’encontre contra l’UE Cornellà, no ha portat relaxació.
El Gimnàstic, amb canvis sobre la gespa a causa de molèsties i lesions, van sortir amb una aposta més ofensiva. Gorostidi i Godoy completaven els forats d’Andy (amb molèsties) i Sanz (baixa), creant un mig del camp totterreny que havia de dominar el Cornellà. Però el joc directe dels barcelonins i la desconnexió grana dels primers 45 minuts, va deixar al Nàstic, en ocasions, contra les cordes.
Només Mula i Pablo van ser capaços de generar en una primera que ha de generar autocrítica. L’entrenador, Dani Vidal, va destacar la “poca concentració” dels jugadors sobre el camp, tenint en compte que, les últimes 28 jornades amb algunes excepcions, havien un dels equips més ordenats de la categoria.
La primera meitat va deixar dubtes, malgrat començar amb diverses bones jugades iniciades per l’extrem barceloní arribat al mercat d’hivern. Caballero va arribar a l’àrea petita del Nàstic en dues ocasions consecutives per espantar Varo, que va ser el millor del partit pels grana.
Rubén Miño, el porter dels verds, va aturar tot el que va poder, frustrant al Gimnàstic gairebé totes les opcions de gol i demostrant un gran nivell. Marc Fernández va ser el menys encertat en atac, sense gairebé ocasions.
Alberto Varo va fer una aturada màgica per evitar un gol per l’escaire de Claudio Mendes. L’extrem guineà del Cornellà va ser un malson pels de Dani Vidal i va generar totes les accions clares de gol.
L’equip només va recuperar el coneixement acabant la primera meitat, sent conscients que havien de corregir moltes coses. Sens dubte, una de les primeres parts més irregulars d’aquesta temporada. L’alè dels més de 1350 espectadors grana que van acudir a l’Stage Front Stadium va animar-los per revertir la situació en un camp que es complicava per moments.
La segona part millorava notablement, gairebé perfecte excepte per diferents errades defensives que portarien a Varo a lluir-se un cop més. L’entrada d’Andy i Concha com revulsius seria important.
Pablo Fernández tindria al 56′ l’ocasió més clara pel Nàstic. Rubén Miño li aturava un mà a mà on el davanter asturià era sol, i donava vida als locals per ferir la moral dels grana una mica més.
Clau Mendes va tornar a marxar tot sol després d’una jugada excel·lent, superant gairebé tota la defensa grana, i plantant-se davant de Varo. L’extrem va fallar la definició, però el trajecte, ple d’acrobàcies i regats, va ser perfecte.
L’entrada de Gorka i Jardí els últims minuts va donar oxigen als de Dani Vidal, que van veure com les últimes jugades eren seves, i cap d’elles entrava davant la gran actuació de Miño. Gorka va disputar minuts positius, mostrant-se participatiu.
L’última jugada del partit, va ser la més perillosa. Clau Mendes tornava a quedar-se sol gràcies a un gran centre de Robert Simón (que es retrobava amb el Nàstic), i rematava a menys de dos metres de Varo. El porter de La Canonja aturava a la línia de gol, i iniciava un contraatac que acabaria donant al Nàstic l’última oportunitat del partit, sense èxit.
El porter grana sortia com l’heroi màxim de l’encontre, i el Nàstic, patint. Els de Vidal sumaven un punt que deixava a tothom insatisfet. Era insuficient. Unionistas espera el pròxim diumenge en un partit al Nou Estadi amb molt mal horari (20:00h). Un encontre important per donar un altre cop a la taula.
Més Notícies
- L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona avança en matèria de promoció econòmica
- Les reclamacions d’estudiants representen un 76% de les actuacions de la síndica de greuges de la URV
- El PPE porta al Parlament Europeu la petició d’empara de la Plataforma Mercaderies per l’Interior
- La (Re)Volta de Bonavista se centra enguany en Càritas i el menjador social del barri
- ERC aposta per “peonitzar” tot el carrer Soler