Isabel Llavoré Fàbregas crescut entre dones, reusenques. Ha admirat la tendresa i integritat de dues àvies carismàtiques. La seva mare va tenir tres filles que va voler parir a Reus, tot i que ella ja no hi vivia. D’ella va aprendre que l’actitud a la vida és el més important i que el que passa al voltant és sempre gestionable. Ha crescut entre dues germanes, vivint a Barcelona fins als 25 anys quan va acabar els estudis universitaris d’Història de l’Art, i va marxar a tombar el món. Amb una motxilla, i cap pla, li van passar 10 anys entre ciutats europees, Estats Units, Llatinoamèrica, Israel, Índia, Nepal i Tibet. Eren els anys 90 i viatjar sense Internet era aventura pura.

Ha buscat sempre la seva missió a la vida i encara avui no l’ha trobat, però ha après molt bé a deixar-se portar pels esdeveniments presents. Als 35 anys va ser mare i el seu fill Dan va donar un sentit profund i radical a la seva vida. De seguida es va adonar de la seva mirada constant, d’ullets de bebé, la feia sentir observada i això la va omplir de motivació per voler convertir-se en una persona sensacional per a ell i poder-li transmetre que la vida, certament, val la pena. Han crescut junts, s’esforcen cada dia, i encara disfruta de la convivència.

La Sílvia ha viscut sempre el present, sense saber projectar futur i mirant més aviat enrere, el passat, la Història. L’interessa gairebé tot i s’aboca a profunditzar, analitzar i estudiar qualsevol cosa que li passi pel davant. És devota del coneixement i per això és feliç treballant de bibliotecària al Catllar, envoltada de llibres i entregada a l’atenció als usuaris, perquè també l’interessa molt el tracte humà, les persones, especialment per la seva diversitat.

Li agraden les converses, explicar històries, contes i compartir sabers. Això, l’ha dut, recentment, ha realitzar un projecte sobre l’existència del clítoris. Ha fet un llibre i un curt d’animació per a fer divulgació i trencar amb l’injust i imperdonable silenci històric de la ciència sobre aquest òrgan nostre. Avui viu preocupada pels valors que mouen la societat perquè ha estat sempre idealista, sommiadora i utòpica. Una dona sense pretensió; li agrada la senzillesa de les coses i la naturalitat perquè el funcionament de la natura és el que li dona confiança sobre com haurien de ser les coses. Ella és l’heroïna d’avui, la Isabel Llavoré Fàbregas.

Què vas pensar quan et van proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?

Segurament no seré molt original, però me la jugaria que el 90 molt per cent de dones que entrevisteu, segur que es pregunten, jo heroïna de què?

Perquè has triat la cançó de l’Alannis Morrisette?

Doncs perquè m’hi sento absolutament representada. És una cançó que m’ha acompanyat sempre, una mica amb aquestes contradiccions de la vida. I la seva veu de mezzo soprano m’agrada molt.

Has tombat per tot el món, però has acabat al Catllar? Com ha sigut això?

Una mica això que explico de la motxilla, és perquè jo mai he sabut què és el que havia de fer a la vida. Estava en una època cansada d’estudiar, ja havia acabat i semblava que havia d’entrar al món laboral, i a mi no m’acabava de convèncer. I tot i no tenir el desig de viatjar, però em vaig trobar en un viatge, i aquell em va portar a un altre, i l’altra a l’altra, fins a arribar al Catllar.

Que de fet al Catllar hi teníem una casa familiar, i quan em vaig quedar embarassada vaig decidir de quedar-m’hi.

Ets bibliotecària a la biblioteca del Catllar, ha tingut a veure amb la creació del teu projecte “La Clito”?

Sí que té relació, m’encanten els llibres, sóc lectora de sempre i m’agrada molt escriure. Alguna vegada havia pensat de fer un llibre, però no m’hagués imaginat mai que faria un llibre sobre el clítoris.

Fer un llibre sobre el clítoris ha sortit bastant sol, fruit d’una necessitat interna meva.

Com ha sigut la rebuda de “La clito”?

Clar jo m’hi he trobat des de la inocència, i és com si li digués a tothom: ‘ei! ens hem oblidat d’això!’ I trobo que el mèrit que té és que hem aconseguit fer una imatge amable del clítoris.

Quines presentacions tens?

Doncs el dia 25 de febrer a les 18h a la gata insumisa de Tarragona, el dia 3 de març a la Bonne Maison de Barcelona, el dia 8 de març en un coworking a Castelldefels, el dia 9 a la Biblioteca de Falset, el dia 18 de març a Ca la Conxita a Reus.

Pregunta de la Marta a la Isabel: T’has escoltat a tu mateixa i a través d’això has fet un canvi radical a la teva vida?

Puc dir dues coses: m’he escoltat des que tinc ús de raó. I canvi radical mai n’he fet cap, he anat fent canvis de manera esglaonada.

Voldríem que li deixessis una pregunta a la dona que entrevistarem la setmana que ve, què li diries?

Que passa amb els somnis pendents?

Isabel Llavoré Fàbregas amb les Heroïnes a l'estudi

3r GRAU:

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.

Escriptora: Hanna Arendt

Llibre: Tots hauriem de ser feministes

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident

Salut Salon

Una directora o actriu o pel·licula feminista

Alice Guy

Un espai de la provincia de Tarragona?

El Bosc de la Marquesa

Més continguts de Tarragona Ràdio: