Jugadors, entrenadors, presidents, directors esportius, representants i un llarg etcètera són els protagonistes habituals de la informació del món del futbol. Quan no parla un, parla l’altre. Ara bé, no és gens habitual escoltar, llegir o veure com un àrbitre es pronuncia. EsportsdelCamp.cat ha pogut conversar una estona amb Jesús Mira, col·legiat de Tarragona que actualment arbitra a Segona Divisió B com a assistent de banda. Nascut a Tarragona fa 27 anys, Jesús Mira és una realitat en el món arbitral a casa nostra: és l’únic àrbitre del Col·legi de Tarragona que és del Camp i exerceix en l’àmbit estatal (també hi ha el reusenc Albert Català, que és del Col·legi de Lleida), havent actuat ja 50 partits a la categoria de bronze, xifra a la qual podia no haver arribat si no fos perquè l’estiu passat es va quedar a les portes de l’ascens a Segona.
Després de quedar vuitè en una llista on només ascendien els sis primers, Mira gaudeix d’uns dies de descans nadalenc abans de tornar a despenjar la banderola i tornar a actuar com a àrbitre amb l’objectiu de millorar els registres i poder visitar els estadis de la segona lliga estatal: «M’agradaria arribar a ser professional. El futbol pels àrbitres és com pels jugadors: la Segona B és semiprofessional i quan arribes a Segona tot es multiplica. Ara cobrem per partit i si em lesiono, no cobro. A Segona B, arbitrar és una feina professional amb una compensació amateur». Mira defensa el nivell de l’arbitratge estatal: «Ens estudien cada partit, tenim exàmens físics, teòrics i d’anglès. El nivell és molt alt i l’arbitratge espanyol està molt capacitat, tot i que seguiran havent-hi errors, com en tot a la vida». Uns errors que penalitza al professional i la persona que hi ha darrere: «Et sents una mica sol dins de la societat però són fets puntuals negatius que no resten. La nostra feina és com tenir un fill: és molt dur però la recompensa és molt gran».