Joana Costa Benaiges, una vida dedicada al mar. La tarragonina ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel seu ofici d’armadora i remendadora, femení i invisibilitzat. Filla, esposa i mare de pescadors, és un exponent viu de la vida marinera al Serrallo.
Costa ha explicat a Tarragona Ràdio que no s’esperava aquest reconeixement, de fet, assegura no ser cap personatge perquè li donin. S’ha definit com una persona senzilla, de casa. Aquest reconeixent la porta als records a la infantesa, sempre lligada a la mar, el peix i les barques. Era de família pescadora, el seu marit era pescador i els seus fills també ho són. Ella mateixa diu que viu de records, i que, fins que el seu home es va jubilar, cada dia anava a esperar la barca. Ara, des del balcó veu marxar i tornar la barca dels seus fills. Sempre ha viscut al costat del mar, i assegura que mirar-lo és el primer que fa cada dia, des que era petita.
Joana Costa pensa que ser del Serrallo és «particular», creu que és com un poble dins de Tarragona, amb una altra manera de fer i inclús una altra manera de parlar. Diu que se sent tarragonina, però primer serrallenca. Dedica la Creu de Sant Jordi al seu home, que ja va morir. Sobretot, però, dedica el reconeixement a totes les dones que, com ella, són mares, mullers i filles de pescadors. Considera que són només elles les que coneixen com és i el sacrifici que comporta viure una vida lligada completament al mar i formar part d’una família que es dedica a la pesca.