Mariana Nabais, investigadora postdoctoral Marie Curie a l’IPHES-CERCA I João Zilhão, professor del Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa i un dels màxims coneixedors del món neandertal
Mariana Nabais, investigadora postdoctoral Marie Curie a l’IPHES-CERCA I João Zilhão, professor del Centro de Arqueologia da Universidade de Lisboa i un dels màxims coneixedors del món neandertal

‘Vam assimilar els neandertal i som la mateixa espècie’. Així de contundent João Zilhão, investigador ICREA i professor del centre d’arqueologia de la Universitat de Lisboa. Fa 25 anys va descobrir amb altres investigadors el fòssil del ‘nen de lapedo’, el primer esquelet híbrid entre Sapiens i Neandertal.

Lluny de la imatge que es tenia d’ells fa 25 anys, cada cop hi ha més descobertes que evidencien la seva capacitat simbòlica i de conducta. Fa poc es va demostrar que fa 90.000 en una cova de Portugal recol·lectaven crustacis marins i els rostien al foc. Zilhão va demostrar en aquesta mateixa cavitat que fins i tot caçaven foques i dofins fa més de 100.000 anys.

L’investigador va participar l’any 2018 en un article publicat a la revista Science on es presentaven noves datacions de pintures rupestres trobades a coves de Cantàbria, Extremadura i Andalusia. O sigui, que que els neandertals que vivien a la Península Ibèrica fa 65.000 anys ja pintaven art rupestre a les coves.

El cert és que l’evolució de les tècniques en el camp de la genètica ha estat espectacular des de llavors i han decantat la balança cap a la seva teoria, com ho ha explicat a l’espai Evoluciona, entre l’Iphes i Tarragona Ràdio.

powered by Advanced iFrame. Get the Pro version on CodeCanyon.

L’investigador és pioner a plantejar la hibridació entre neandertals i humans moderns. L’any 1998 va posar al descobert la sèrie de restes humanes infantils al jaciment de Lagar Velho, a Lisboa.

La comunitat científica es va regirar, ‘menys guapo em van dir de tot’, recorda en una entrevista a Tarragona Ràdio, a l’Evoluciona.

Per Zilhão l’Abric Romaní de Capellades és un dels jaciments peninsulars i mundial clau per entendre la complexitat del món neandertal. En aquest indret l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) va descobrir l’estiu passat després de 40 anys d’excavacions part del crani d’un neandertal de fa 60.000 anys d’antiguitat.

Evoluciona, la investigació sobre l’evolució humana, amb l’Iphes

Espai científic en coproducció amb l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA). Programa quinzenal (10:05 – 10:45 h) conduït per Josep Suñé amb l’objectiu de donar a conèixer l’activitat que genera la investigació sobre l’evolució humana.

Listen on spotify Logo