El lateral dret de Cabra del Camp tanca així la seva etapa a Tarragona abans de posar rumb cap a Eibar

 

Jordi Calavera ha volgut acomiadar-se de l’afició. El jove jugador de Cabra del Camp, futur jugador de l’Eibar de Primera Divisió, va prendre la decisió de sortir del Nàstic a principis d’any, provocant un autèntic terratrèmol a les oficines de la Budallera quan aquestes donaven per feta la seva renovació. La decisió de Calavera va provocar el malestar del club i de bona part de l’entorn, fet que va quedar polit quan el futbolista va demanar disculpes al mes de febrer, fet que el va permetre tornar a entrenar amb el primer equip després de quedar marginat de l’equip de Vicente Moreno. Un cop finalitzada la temporada i a escassos dies que el seu contracte amb l’Eibar comenci a ser efectiu, el cabrenc ha dit adéu al club i a l’afició amb la següent carta que podeu llegir a continuació.

 

Que ràpid passa el temps. I és que ja fa vuit anys que vaig arribar a aquest club per primera vegada. Mai vaig imaginar viure tot el que he arribat a viure i fins a on he arribat en aquest club, el club que m’ha vist créixer i s’ha convertit en la meva gran família, començant pel director esportiu del futbol base que va apostar per mi en el seu dia, aquells entrenadors que m’han ensenyat des de conceptes futbolístics a aspectes de la vida que m’han ajudat a madurar i formar-me com futbolista.

I és que gràcies a ells, entrenadors, fisios, encarregats de material, preparadors físics, psicòlegs, jardiners, cuiners, companys d’equip i a tota la família de la Pobla de Mafumet i en general a tot el personal del club que m’ha vist créixer des de petits els hi dec la meva evolució. Han estat molts moments on he caigut però ells m’han ajudat a aixecar-me i fer-me més fort.

Les etapes del futbol base van ser complicades i especials per a mi. El meu gran somni era arribar al primer equip i quan em van trucar per primer cop no m’ho podia ni imaginar: estava complint el meu somni. Mai he deixat de treballar i lluitar per aquesta samarreta, encara que a vegades se’m qüestionés. Tot i així he seguit endavant per demostrar-los que estimo el Nàstic i que sempre el portaré al cor, com en el seu dia vaig dir al balcó de l’Ajuntament.

La decisió que he pres no ha estat fàcil. Després de valorar molt la situació vaig considerar que era el millor per al meu futur. Vull demanar disculpes si algú s’ho va prendre malament, mai vaig voler ferir a ningú. El meu compromís era del 200%. Havia de començar una nova etapa, una nova oportunitat per seguir creixent. La vida són etapes i vaig decidir obrir un nou camí. Espero veure-us molt aviat, sou un club i una afició de primera.

Per acabar, vull donar també les gràcies a la meva família i amics que tant m’han donat suport durant tot aquest temps. Vull donar-los les gràcies per estar sempre al meu costat. Aquí teniu un nastiquer més.

Visca el Nàstic i visca Tarragona.

Jordi Calavera