El delegat del Nàstic es mostra optimista al Sempre Nàstic a l’hora de parlar de la salvació de l’equip aquesta temporada. Grau revela que Oriol Alsina (Llagostera) li va demanar perdó per l’agressió del juny del 2014
No marca gols. No dóna assistències. Tampoc realitza aturades èpiques que salven victòries. Josep Maria Grau no és carn dels focus i micròfons que marquen l’actualitat mediàtica del Nàstic. El delegat grana, que acumula setze anys al càrrec, les ha vist de tots els colors. Protagonista del Sempre Nàstic d’avui dilluns, Grau acumula actualment 691 partits oficials sent el delegat de l’equip, a només nou de la xifra rodona de 700. La seva llarga experiència convivint amb centenars de jugadors i divuit entrenadors fan que les seves paraules guanyin credibilitat quan assegura que «sortirem d’on estem, no serà un camí de roses però estic convençut que ho trauran endavant».
Josep Maria Grau, que va ser nomenat delegat de l’equip la temporada 2000-2001 després de la tràgica mort de Joaquín Gómez al camp del Conquense, és optimista i ho argumenta amb la igualtat que hi ha al campionat: «Estem a tres punts de la salvació però a dotze del playoff, quan a Primera el cuer està a dotze de la salvació». Grau té clar que «el nostre handicap han estat els dotze primers partits, ens ha marcat».
Després de quasi 700 partits, Grau té anècdotes per donar i vendre. La més negativa, el cop que va rebre per part d’Oriol Alsina en el Llagostera – Nàstic del playoff d’ascens al juny del 2014: «Em vaig posar a plorar perquè no vaig saber reaccionar. Quan entro als camps, saludo als àrbitres per presentar-nos i quan vaig sortir del vestidor, mirava uns papers i no sé si em va donar amb el puny o cap però vaig notar un cop a l’estómac. Vaig aixecar la mirada i me’l trobo. I vaig pensar “Que fa aquest home?”. I ell em diu: “Ara que, t’he de denunciar?” com si li hagués pegat jo». Després d’explicar com va viure aquella tarda, Grau ha reconegut que Alsina va demanar-li disculpes en la visita grana de la temporada passada a Palamós: «Jo li vaig dir que se les acceptava si ell acceptava que es va equivocar. Em va dir “Ho sento” i ja està. Hem de passar pàgina».