La complexitat del seu estudi ha requerit un enfocament multidisciplinari, integrant arqueòlegs, arquitectes i enginyers, que han treballa colze a colze en els últims 20 anys, des del 2004. El projecte de digitalització permet entendre millor la complexitat del conjunt amb vestigis que es remunten a fa més de 2.000 anys, amb els fonaments del Temple d’August i fins a l’actualitat.

L’objectiu és, precisament, fer visible la seva evolució històrica, oferint eines perquè el públic general i la comunitat científica puguin explorar aquest patrimoni amb una profunditat sense precedents. Aplicacions, doncs, de cara a la museïtzació, amb la realitat virtual o la impressió 3D són només algunes de les oportunitats que aquesta tecnologia obre a partir d’ara.

El projecte ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències de la Catedral. Durant l’acte, que s’ha fet al Seminari, s’han exposat els resultats, mètodes i tècniques emprades en aquesta iniciativa pionera, així com les possibilitats que ofereix per a la conservació, la recerca i la divulgació d’aquest patrimoni únic. No només incorpora la recerca arqueològica dels últims 20 anys, també una visió conjunta de la transformació del conjunt des de fa 2.000 anys, i les etapes posteriors. Una bona eina per a la recerca i per la museïtzació de tot l’espai i els seus museus.

Els investigadors consideren que els resultats del projecte són clau per la documentació, conservació i investigació d’un dels monuments més emblemàtics de Tarragona, testimoni de 2.000 anys d’història, com ho ha explicat Andreu Muñoz, arqueòleg codirector del projecte per part del Museu Diocesà de l’Arquebisbat.

Muñoz afrima que si mai hi ha un terratrèmol i afecta qualsevol de les capelles, “es podrian reconstruir de forma fidedigna en base a aquesta tecnologia”, o es crema, com va passar amb Notre-Dame de París, com han explicat Agustí Costa, professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

De la seva banda, Josep Maria Puche, tècnic de l’ICAC i responsable de la documentació gràfica del projecte, diu que ha estat tot un repte, ja que la de Tarragona és la Catedral més gran de Catalunya, amb els seus 14.000 metres quadrats, i un de les més importants a nivell de l’Estat per “les joies que acull a l’interior i al seu conjunt”.

Agustí Costa, explica que la tecnologia utilitzada ara ha canviat molts respecte la de fa 20 anys, i és pionera aportant 17 bilions de punts de digitalització cartogràfica en un núvol, que també permet fer reconstruccions en 3D. L’eina constitueix una base fonamental per a la conservació del patrimoni, alhora que ofereix un gran potencial per a noves línies de recerca i innovació en divulgació cultural. Destaca que la documentació digital generada es basa en un “núvol de punts que reprodueix amb precisió mil·limètrica tot el complex arquitectònic”.

El projecte s’emmarca dins del programa quadriennal de recerca en arqueologia i paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat, amb el nom “Excavacions en el conjunt monumental de la Catedral de Tarragona”, dirigit per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Diocesà de Tarragona, amb la col·laboració de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili.

Precisament, aquest dijous (19h) es farà una conferència oberta al públic al mateix espai, al Claustre de Sant Pau del Seminari, per explicar el projecte.

Muñoz ha avançat, d’altra banda, que el proper 19 de desembre es presentarà en el marc del projecte el resultat de l’excavació arqueològica que estan duent a terme a la Sala Axial de la Catedral. Lamenta que el temple i el seu conjunt no s’hagi valorat prou a nivell de l’Estat, quan el seu potencial és “el mèlic de la història de la península ibèrica”.