Parlem amb Sara López Marchena. La Sara va néixer a Càceres i va tenir una infància molt bonica, tot i que els seus pares es van separar quan tenia 3 anys. No obstant això, la seva mare i la seva família materna li van donar molt d’afecte i van estar i estan sempre al seu costat. De les dones de la seva família ha après molt, sobretot de la seva mare. Una dona lluitadora, afectuosa i molt detallista, gràcies a ella és una gran devoradora de llibres, es va enamorar de la literatura des de petita.

Amb 18 anys va traslladar-se a Barcelona a estudiar Periodisme. Va ser una etapa preciosa, d’emancipació, de conèixer gent i projectes interessants. Va començar a fer voluntariat social i a col·laborar en diferents projectes d’educació en el lleure, comunicació social i de cooperació internacional i el 2006 va fer l’Erasmus a Holanda, una experiència molt enriquidora.

Ha treballat com a periodista en diferents diaris i com a comunicadora social en entitats socials. És molt curiosa i inquieta i no ha parat d’estudiar mai, va fer diferents cursos sobre educació emocional, resolució de conflictes i literatura, i també va estudiar Educació Social. Des del 2015 acompanya a famílies amb dificultats en un projecte social a Tarragona.

El 2014 es va convertir en mare, una de les coses més boniques que li ha passat a la vida. Quan el seu fill tenia 3 anys es va separar del seu pare, va ser una etapa complicada i difícil, de retrobament amb ella mateixa, però de molt aprenentatge. Poc després es va retrobar amb un amic de joventut. Les seves vides es van creuar per art de màgia de nou en el millor moment, i actualment gaudeixen junts de la vida.

El 2019 va complir un somni i va fundar amb la seva amiga May, Cuentropía, una associació per al foment de la lectura i l’educació respectuosa.

Una gran aventura en la qual pot gaudir de les seves passions i posar-les en pràctica, ja que compagina el seu amor pels llibres, la comunicació, l’art, la creativitat i l’educació.

Actualment, Cuentropía és un cooperativa formada pero tres sòcies, l’Albert Campo, l’Elena Piñol i ella mateixa. I des de fa poc estan al local de la Teulada al Carrer Pin i Soler de Tarragona.

A la Sara li encanta viatjar, conversar, llegir, escriure, passejar per la naturalesa, dibuixar mandales, meditar i ballar. Una dona que col·lecciona nassos de pallasso i a qui li agrada perdre’s en biblioteques i llibreries. Ella és l’heroïna d’avui, la Sara López Marchena.

Què t’emportaries a una illa deserta?

Una llibreta i un bolígraf, perquè m’agrada molt escriure tot el que em passa i sovint m’agrada escriure cartes que no envio. I des de ben petita que escric diaris.

Què vas pensar quan et vam proposar de sortir al projecte heroïnes anònimes?

Em va fer molta il·lusió perquè ja us coneixia d’Instagram i algunes de les dones que sortien al projecte les coneixia, i pensava que era molt bonic sortir-hi. I quan m’ho vau proposar em va ficar molt feliç que comptessiu amb mi com heroïna i era bonic poder explicar la meva història.

Perquè has triat aquesta cançó?

És una cançó que m’acompanya des de sempre i em representa molt. De fet, les meves amistats quan sona la cançó i veuen que no ballo, em miren i diuen que l’he de ballar perquè és la meva cançó.

Amb 18 anys vas marxar a Barcelona a estudiar Periodisme, que et va fer decantar-te pel periodisme?

Des de petita m’agradava molt escriure i tot allò que estava relacionat amb la comunicació. De fet, vaig fer un diari de la meva família i vaig decidir estudiar periodisme per poder explicar històries, era quelcom que m’encantava.

Vas treballar molt de temps com a periodista, però finalment vas canviar cap a l’àmbit social. Com va ser aquest canvi?

Jo treballava al Periódico de Catalunya, però mai m’havia desvinculat de la part social, de fer voluntariat, etc. I mentres treballava em van donar una Beca per projectes d’alfabetització digital amb col·lectius vulnerables i altres projectes de l’àmbit social que cada cop més em feien decantar cap allí. A banda que el periodisme no era tot el que havia imaginat. Així que l’educació social em va robar el cor i vaig decidir estudiar-ne.

Quan prens la decisió de crear Cuentropia?

Doncs durant aquest temps jo havia fet molts cursos d’acompanyament emocional i m’agradava molt la literatura i a banda estava fent molt projectes vinculats a aquest tema. I quan el meu fill va néixer em vaig submergir amb la literatura infantil i feia un projecte a Santa Tecla on veia tot allò que despertaven els contes i juntament amb una companya psicòloga, la May, vam decidir crear cuentropia.

Què és cuentropia?

És un país màgic! Actualment és una cooperativa on fem projectes d’educació social per fomentar la lectura i l’acompanyament emocional respectuós. També fem formacions per a educadors i educadores socials, equips docents, col·lectius de psicòlogues, etc. I finalment tenim una caravana amb la que viatgem per diferents municipis i expliquem contes i fem diferents activitats en relació amb els contes.

De fet ara esteu a la Teulada, com ha estat l’experiència?

Ha estat una manera d’entrar al cooperativisme d’una manera molt bonica i sentint-nos molt acompanyades per les altres cooperatives que en formen part.

Pregunta de la Sònia a la Sara: Si pogués tornar a néixer tenint consciència de la vida viscuda, preferiria néixer nen o nena?

Les dones no ho tenim fàcil, però m’agradaria seguir sent dona amb les energies masculines i femenines per trencar el binarisme.

Voldriem que li deixéssis una pregunta a la dona que entrevistarem la setmana que ve, què li diries?

A quina història, quin conte o quin llibre li agradaria quedar-se a viure.

3r. GRAU

Recomana’ns una escriptora i/o un llibre.

Elena Ferrándiz – “El abrigo de pupa”

Recomana’ns un grup de música liderat per una dona o identitat dissident

Rozalén

Una directora o actriu o pel·licula feminista

“Brave” de Disney

Un espai de la provincia de Tarragona?

La Teulada al C/Pin i Soler de Tarragona

Més continguts de Tarragona Ràdio: