La democratització de l’afició dels bonsais topa amb la debilitació de les associacions que s’hi dediquen. És el crit d’alerta que fa la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsai en el marc de la 25a trobada de l’entitat i l’exposició de bonsais a Tarragona. Malgrat que el relleu generacional també és costós, el president de la coordinadora, Carlos Gambero, apunta a la dificultat per allunyar-se de l’individualisme com un dels principals reptes de futur. “Treballar amb altra gent està bé perquè jo puc tenir una visió d’un arbre, tu en pots tenir una altra i entre tots podem fer una peça única”, ha exemplificat Gambero. Fins aquest diumenge s’exposen prop de noranta exemplars de mides i espècies diferents al Refugi 1 del Moll de Tarragona.

“El món occidental pensa que el temps va a la seva contra, quan en realitat va a favor nostre, també pel que fa als bonsais”. És una de les reflexions que l’especialista en bonsais Nacho Salar ha compartit aquest cap de setmana en el marc de la 25a Trobada de la Coordinadora d’Entitats Catalanes de Bonsais que se celebra a Tarragona. La proposta aplega durant tot el cap de setmana aficionats d’aquest àmbit d’arreu del país que visiten el mercadet de professionals, l’exposició d’exemplars i els tallers oberts a tots els públics.

En un moment en què les associacions catalanes pateixen pel relleu generacional, la coordinadora alerta de l’augment de l’individualisme en aquest ‘hobby’ i la pèrdua d’influència de l’entitat. El repte principal que tenen és precisament tornar a fer pinya i amb aquesta voluntat, el seu president Carlos Gambero reivindica la col·lectivitat a l’hora d’aprendre i gaudir de la cura d’aquests arbres. “Quan es fan exposicions, s’intenta atreure aficionats a les petites associacions, per tenir pes a escala catalana”, ha subratllat a l’ACN. Per aconseguir-ho, opten per cuidar i ensenyar espècies pròpies del país, com oliveres o oms.

La dificultat per trobar membres joves també la pateix l’Associació Bonsai Tarragona, que compta amb uns noranta socis. Actualment, el 80% són homes, amb una mitjana d’edat de 65 anys. “Tot i que hi ha més facilitat per aprendre gràcies a les noves tecnologies, el jovent no està per aquestes coses”, ha lamentat el vicepresident de l’entitat tarragonina, Francesc Giner. “La societat, el ritme que portem no és el mateix que abans, tot evoluciona moltíssim i va molt ràpid, i el bonsai és molt lent”, ha sentenciat.

Més de 80 bonsais exposats

Malgrat tot, els aficionats asseguren que la cura d’aquest tipus d’arbres és “un vici” que els aporta molta “relaxació”. Davant la idea errònia que un bonsai requereix molt coneixement i dedicar-hi temps lliure, Giner defensa que no comporta més feina que altres espècies, si bé requereix compromís. “El bonsai no et permet mitges tintes, o hi estàs de ple o fracasses. No fa falta molt de temps, però sí tres minuts al dia per regar-los, mirar-los, si fa vent arrecerar-los o si fa fred guardar-los en lloc segur”, ha indicat.

Tot i que la tradició japonesa recomana que cada persona tingui un màxim de 25 exemplars, a Tarragona reconeixen que hi ha socis que superen els 300. Durant aquest cap de setmana, al Refugi 1 del Moll del Port se’n poden veure més de 80 exemplars, dividits per mides i categories. Enguany predominen els petits, de fins a 30 centímetres d’alçada, amb una cinquantena de models.

Altres notícies: