La diabetis gestacional fa augmentar la capacitat de formar nous vasos sanguinis que tenen cèl·lules mare precursores fetals de la membrana amniòtica. Aquesta alteració funcional es relaciona amb més susceptibilitat del bebè a tenir malalties metabòliques en l’edat adulta. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi que ha fet un equip del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM), de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i la Universitat Rovira i Virgili (URV) que s’ha publicat a la revista Stem Cell Research & Therapy.

Aquest tipus de diabetis és una alteració metabòlica, generalment transitòria, de l’embaràs que pot afectar el creixement i desenvolupament del fetus. Alhora fa augmentar el risc de tenir malalties cardiovasculars i metabòliques durant la vida. Afecta especialment la placenta, que s’encarrega de subministrar a les cèl·lules progenitores del fetus les substàncies que necessita per al desenvolupament correcte, especialment a la membrana amniòtica.

Aquestes cèl·lules duen a terme importants funcions de recanvi cel·lular i de regulació del sistema immunològic. “Entendre el que passa amb aquestes cèl·lules constitueix, a més, una manera indirecta d’estudiar el que té lloc en el fetus durant aquesta malaltia. Això permet entendre millor com els canvis que es produeixen podrien predisposar el bebè a tenir més risc de patir malalties en el futur”, explica la Sonia Fernández-Veledo, investigadora del CIBERDEM i de l’IISPV, una de les coordinadores d’aquest estudi.

En aquest camp, un treball previ d’aquest grup va demostrar que les cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica tenien alterades algunes característiques biològiques, i aquestes modificacions es relacionaven amb paràmetres metabòlics del bebè. Ara, en aquest nou treball l’equip aprofundeix en les alteracions concretes que la diabetis gestacional causa sobre aquestes cèl·lules de la membrana amniòtica.

Per això, es van descriure de forma comparativa cèl·lules mare procedents de la membrana amniòtica de 28 pacients, 14 d’elles amb diabetis gestacional i 14 de control sanes. “Els resultats demostren que la diabetis gestacional fa augmentar la capacitat de les cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica de formar nous vasos sanguinis i vam identificar la proteïna PAI-1 com a potencial responsable d’aquesta alteració”, apunta Fernández-Veledo.

A més, l’equip investigador va constatar que aquesta recerca es va relacionar molt significativament amb paràmetres metabòlics neonatals que s’han vinculat amb més susceptibilitat per desenvolupar malalties metabòliques durant l’etapa adulta, com els nivells de la insulina en sang del cordó umbilical o l’adipositat fetal.

“Les nostres troballes consoliden la hipòtesi que l’ambient de l’úter afecta el fenotip fetal i que les cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica han de considerar-se un factor important d’aquesta connexió”, subratlla. També “assenyala la relació entre les alteracions funcionals de les cèl·lules precursores fetals i una predisposició més elevada a l’aparició de patologies futures”, afegeix la investigadora.

Potencial aplicació en teràpia cel·lular
A més d’aquestes implicacions en la salut futura del bebè, els resultats del treball contribueixen a potenciar avenços en matèria de teràpia cel·lular. D’aquesta manera s’obre la porta a “la possibilitat d’utilitzar cèl·lules progenitores de la membrana amniòtica de dones amb diabetis gestacional per a tractaments de teràpia cel·lular dirigits, especialment, a casos en què sigui necessari estimular la formació de vasos sanguinis”, conclou.