El dia 5 de gener de 1974, l’ajuntament de Tarragona va donar llum verda a la incorporació de les dones a la Guàrdia Urbana. La primera acció on van participar les dones policies va ser la cavalcada de Reis del 1975, ara fa 50 anys.
Tarragona va ser una de les capitals pioneres en la incorporació de les dones a la seva policia municipal. Les policies municipals es van avançar a la resta de cossos de seguretat en la incorporació de les dones, ja que no va ser fins a l’any 1984 quan va ingressar la primera dona al cos de la Policia Nacional i quatre anys més tard a la Guàrdia Civil.
En total van ser 8 dones les que van superar el procés selectiu, les quals van ser contractades amb la mateixa remuneració que els homes. Alguns dels requisits per poder accedir al cos policial en aquella època eren tenir entre 18 a 35 anys, una alçada mínima d’1,60 m, ser solteres o vídues i superar les proves que fixava el Reglament.
Les primeres vuit dones que van ser pioneres a vestir l’uniforme, en aquest cas femení, de la Guàrdia Urbana van ser Anna M. Blaya Martínez; M. Antònia Barberà Samaniego; Glòria Garcia Piñol; M. Dolores Navas Barea; Concepción España Grisaleña; M. Teresa Roca Navarro; M. Pilar Berenguer Rojas i M. Carme Manero Segura.
L’Intendent de la Guàrdia Urbana, Manel Vázquez, destaca que aquesta efemèride és molt important “perquè ens recorda una fita històrica per a nosaltres i que en el seu moment va suposar un pas endavant per la Guàrdia Urbana”. “Estem molt orgullosos de les nostres pioneres, van ser unes grans representants per al cos”, manifesta.
Vázquez reitera que un dels objectius més importants que es va fixar quan va encapçalar el cos policial “és la feminització de la Guàrdia Urbana” i destaca que “hem anat guanyant terreny en aquest sentit perquè hem doblat el nombre de dones, actualment n’hi ha 36”. Ara bé, també afirma que “ens queda molta feina a fer en aquest sentit perquè encara no arribem a percentatges d’altres cossos policials estatals ni europeus”.
El testimoni de Roca i Berenguer, dues de les primeres vuit dones
Maria Teresa Roca Navarro treballava en una fàbrica tèxtil quan va decidir fer les oposicions per entrar a formar part de la Guàrdia Urbana. Tenia 20 anys quan s’hi va incorporar i en va treballar 42 al cos policial, fins que es va jubilar. Recorda que “els inicis van ser durs, però la cosa va anar canviant amb el temps. Al principi els companys no acceptaven que estigque estiguéssim al cos, no va ser fàcil”.
Roca explica que “per ser dona em van posar en un encreuament durant molts anys gestionant el trànsit durant 8 hores cada dia fins que no hi va haver semàfors. Tant si feia fred com si plovia havies d’estar allà, no podies abandonar el lloc”.
Sobre la vestimenta, apunta que les dones “portàvem minifaldilla, botes i una jaqueta primeta. Recordo que el dia de la cavalcada de Reis del 1975, quan vam sortir el primer dia, ens vam quedar gelades. Allò no era un uniforme per estar al carrer a ple hivern, però és el que hi havia en aquell moment”. Fent una comparació entre el passat i el present, celebra que “s’hagi avançat molt en l’equiparació entre homes i dones perquè tenen els mateixos drets i poden fer les mateixes coses”.
Pili Berenguer Rojas va entrar amb 18 anys a la Guàrdia Urbana i va estar al cos en dues etapes. Quan portava quatre anys, als 22, va demanar excedència per motius personals i després d’estar un temps fora del cos va tornar a formar-ne part del 1990 fins al 2008. Explica que quan va entrar “va sentir una mica de por perquè el món de l’uniforme era dels homes, la realitat és que érem molt jovenetes i ells sentien que els anàvem a envair un espai que era seu”. A més, afegeix, “al principi costava que els ciutadans respectessin una dona amb uniforme, però a poc a poc va anar canviant”.
Tal com comentava Roca, Berenguer també recorda que les primeres feines que els van assignar era vigilar la circulació a diferents punts fixos com la plaça Ponent o l’avinguda Ramon y Cajal amb Prat de la Riba.
Pili Berenguer manifesta que al cap tres o quatre mesos d’ingressar a la Guàrdia Urbana, la van traslladar a una oficina, com a secretària d’un tinent d’alcalde. Quan va tornar, en la segona etapa, la van col·locar a atenció al públic fins al 2008, “un lloc on em sentia molt a gust perquè m’encanta l’atenció al públic i el ciutadà de Tarragona és molt agraït”.
A tot això, considera que hi ha una diferència abismal entre l’any 1974 i l’actualitat perquè “hi ha molta més preparació física i de coneixements, hi ha més companyonia i més respecte cap a les dones tant dels companys com de la ciutadania, i l’aplicació de molta més tecnologia” i remarca que “ara les policies municipals estan molt ben preparades”.
- Condemnen a tretze anys de presó un home per matar-ne un altre a Salou el novembre de 2022
- Un any de cançons amb SONALL
- El músic Joan Fort ens presenta el seu darrer projecte
- Òscar Serrano: “Sota l’aigua podem trobar boscos submergits que són excepcionals”
- La Guàrdia Urbana de Tarragona celebra la incorporació de les primeres dones, ara fa 50 anys