La lluita de la cultura com a eina de progrés social contra l’adocrinament totalitari durant el franquisme centra el programa de memòria democràtica de Tarragona. Des d’aquesta setmana i fins l’octubre s’ha organitzat una quarantena d’activitats. Es posarà l’accent en la figura de Lorca en l’any del 90è aniversari de la seva visita a la ciutat.

Si l’any passat les protagonistes van ser les dones i la seva lluita en temps de repressió, enguany el paper que hi va tenir la cultura, l’educació i el lleure seran el fil argumental del programa, cada cop més coral, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona. A través d’exposicions, conferències o taules rodones s’abordarà aquest àmbit. Aquí s’hi emmarca la misteriosa visita de Federico García Lorca a Tarragona l’any 1935 i que quedarà recollida en un documental que es presentarà al setembre.

Ara bé, no faltaran cites habituals com l’homenatge a les víctimes de la repressió franquista o l’ofrena institucional al monument d’Amical Mauthausen. De fet, una delegació de la ciutat es desplaçarà al camp de concentració, a Àustria, per col·locar una placa en record dels tarragonins i tarragonines que van patir la barbàrie nazi. I és que aquest 2025 fa 80 anys de l’alliberament i final d’aquests espais de terror i l’efemèride també tindrà el seu pes.

Sandra Ramos, consellera de Memòria Democràtica, explica que és un programa «estratègic» en un moment on la democràcia està amenaçada amb l’auge de l’extrema dreta.

Tarragona seguirà col·locant stolpersteine, en memòria de les persones que van ser deportades als camps de concentració. Enguany s’instal·laran cinc llambordes més, quatre a la Part Alta i una a la Part Baixa.