La pràctica de mindfulness millora el benestar laboral i les habilitats cognitives del professorat.
Són resultats d’un estudi de la URV obtinguts després d’aplicar durant vuit setmanes un programa basat en l’atenció plena a docents de diferents escoles de primària del Camp de Tarragona .
La recerca, encapçalada per un equip investigador del Departament de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili
aporta resultats pioners especialment en l’àmbit neuropsicològic, un aspecte poc estudiat fins ara i en el que s’ha constatat una millora significativa després de la intervenció. Els resultats de l’estudi els ha recollit la revista Mind, Brain and Education.
Per portar a terme la recerca, l’equip investigador va seleccionar cinc escoles de primària, públiques i concertades. A cadascun d’aquests centres es va formar un grup control -que no va seguir cap programa- i un altre d’experimental.
Durant dues hores setmanals i vuit setmanes es van fer sessions teòriques i pràctiques centrades en la tècnica de mindfulness, una sèrie d’exercicis de relaxació i meditació dissenyats per focalitzar-se en la respiració i en l’atenció a les sensacions del cos i en com aprendre a gestionar aquesta experiència interna per millorar la qualitat de vida.
Lluís Heredia, investigador del centre de recerca Tecnatox de la URV, ha liderat la recerca.
Diu que l’objectiu d’aquest treball era aprendre a regular els estats d’ansietat, treballar les emocions i incrementar el benestar personal i col·lectiu.
Els resultats observats després d’aquest procés van mostrar que els mestres que van participar en aquest programa van experimentar millores significatives. D’una banda, van destacar un augment important en el benestar laboral, especialment en les relacions socials, així com també en la seva capacitat de ser conscients del present, nivells més baixos d’ansietat a la feina i una major satisfacció en el seu entorn de treball.
De l’altra, el professorat va experimentar millores en aspectes neurocognitius com la capacitat de planificació i les habilitats visuoconstructives, i van registrar millors resultats en la velocitat de processament en comparació amb el grup control. Tot i que no es van trobar diferències significatives entre els grups, sí que es va detectar una tendència a la millora en altres variables com la fluïdesa verbal, tant semàntica com fonològica.
